Premio a Josep M. Monferrer por La Mina

El profesor y activista recibe el Reconocimiento Emmanuel Mounier 2017 por ayudar durante 42 años a personas y familias del barrio de Sant Adrià del Besòs

19 May, 2017
Església de Barcelona

Este año, el Instituto Emmanuel Mounier de Cataluña (IEMC), con la colaboración de la Facultad de Filosofía de la Universidad Ramon Llull, ha decidido otorgar el Reconocimiento Emmanuel Mounier 2017 a Josep M. Monferrer Celades, por su compromiso durante 42 años en dar ayuda y esperanza a personas y familias del barrio de La Mina, a fin de conseguir mejorar la convivencia y la cultura. La entrega se realizó el pasado jueves en el aula Sant Jordi del Seminario Conciliar de Barcelona, ​​el cual se tuvo que habilitar con más asientos para acoger a todos los participantes del acto.
La dignidad humana por encima de todo

El premiado es educador, miembro activo de la Plataforma de Entidades y Vecinos del barrio de La Mina y presidente del Archivo Histórico y Centro de Documentación del mismo barrio y del Campo de la bota.

El pensamiento y la actuación de Josep Maria Monferrer inspira en la perspectiva de la pedagogía crítica del pedagogo Paulo Freire, enmarcada entre la confianza en la capacidad dialógica del ser humano y la voluntad de liberación de los afectados.

El punto clave en este proyecto de largo alcance es el mantenimiento de la dignidad humana por encima de todo, que Josep Maria ha sabido despertar y cultivar en el ánimo de la comunidad de La Mina; un barrio que sufre el látigo de la droga, el desempleo y el absentismo escolar, ingentes problemas urbanísticos y sangrientas dificultades de convivencia. Esto le ha conducido a la tarea de luchar contra algunas políticas institucionales, que hace muchos años han estigmatizado el barrio de La Mina como gueto.

El Instituto Emmanuel Mounier de Cataluña justificó la elección de Monferrer, por dirigir su atención y consideración ante sus complejas actuaciones, como su ardua tarea a favor de la superación de los hábitos violentos, la promoción de la escolarización y de la lectura entre los jóvenes y su contribución a la reducción del paro; a fin de evitar la degradación humana y el dominio de la droga, con la intención de dar esperanza a familias y personas con graves dificultades.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

(Mt 13,54-58)