Premi a Josep M. Monferrer per La Mina

El professor i activista rep el Reconeixement Emmanuel Mounier 2017 per ajudar durant 42 anys a persones i famílies del barri de Sant Adrià del Besòs

19 Maig, 2017
Església de Barcelona

Enguany, l’Institut Emmanuel Mounier de Catalunya (IEMC), amb la col·laboració de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull, ha decidit atorgar el Reconeixement Emmanuel Mounier 2017 a Josep M. Monferrer Celades, pel seu comprimís durant 42 anys en donar ajuda i esperança a persones i famílies del barri de La Mina, a fi d’aconseguir millorar-ne la convivència i la cultura. El lliurament es va realitzar el passat dijous a l’aula Sant Jordi del Seminari Conciliar de Barcelona, la qual es va haver d’habilitar amb més seients per acollir a tots els participants de l’acte.

La dignitat humana per damunt de tot

El premiat és educador, membre actiu de la Plataforma d’Entitats i Veïns del barri de La Mina i president de l’Arxiu Històric i Centre de Documentació del mateix barri i del Camp de la bota.

El pensament i l’actuació de Josep Maria Monferrer s’inspira en la perspectiva de la pedagogia crítica del pedagog Paulo Freire, emmarcada entre la confiança en la capacitat dialògica de l’ésser humà i la voluntat d’alliberament dels afectats.

El punt clau en aquest projecte de llarg abast és el manteniment de la dignitat humana per damunt de tot, que en Josep Maria ha sabut despertar i cultivar en l’ànim de la comunitat de La Mina; un barri que pateix el fuet de la droga, la desocupació laboral i l’absentisme escolar, ingents problemes urbanístics i sagnants dificultats de convivència. Això l’ha conduït a la tasca de lluitar contra algunes polítiques institucionals, que de fa molts anys han estigmatitzat el barri de La Mina com a gueto.

L’Institut Emmanuel Mounier de Catalunya va justificar l’elecció de Monferrer, per dirigir la seva atenció i consideració davant les seves complexes actuacions, com la seva feixuga tasca a favor de la superació dels hàbits violents, la promoció de l’escolarització i de la lectura entre els joves i la seva contribució a la reducció de l’atur; a fi d’evitar la degradació humana i el domini de la droga, amb la intenció de donar esperança a famílies i persones amb greus dificultats.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

En el cel hi haurà més alegria per un sol pecador que es converteix.

(Lc 15,1-10)