Campanars amb vistes a Barcelona
Quan arriba l’estiu, la calor ens convida a buscar altura. El patrimoni de l’Arquebisbat de Barcelona amaga els secrets més ben guardats per gaudir del capvespre: els seus campanars i les cobertes…
Premi a Josep M. Monferrer per La Mina
El professor i activista rep el Reconeixement Emmanuel Mounier 2017 per ajudar durant 42 anys a persones i famílies del barri de Sant Adrià del Besòs
19 Maig, 2017
Enguany, l’Institut Emmanuel Mounier de Catalunya (IEMC), amb la col·laboració de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull, ha decidit atorgar el Reconeixement Emmanuel Mounier 2017 a Josep M. Monferrer Celades, pel seu comprimís durant 42 anys en donar ajuda i esperança a persones i famílies del barri de La Mina, a fi d’aconseguir millorar-ne la convivència i la cultura. El lliurament es va realitzar el passat dijous a l’aula Sant Jordi del Seminari Conciliar de Barcelona, la qual es va haver d’habilitar amb més seients per acollir a tots els participants de l’acte.
La dignitat humana per damunt de tot
El premiat és educador, membre actiu de la Plataforma d’Entitats i Veïns del barri de La Mina i president de l’Arxiu Històric i Centre de Documentació del mateix barri i del Camp de la bota.
El pensament i l’actuació de Josep Maria Monferrer s’inspira en la perspectiva de la pedagogia crítica del pedagog Paulo Freire, emmarcada entre la confiança en la capacitat dialògica de l’ésser humà i la voluntat d’alliberament dels afectats.
El punt clau en aquest projecte de llarg abast és el manteniment de la dignitat humana per damunt de tot, que en Josep Maria ha sabut despertar i cultivar en l’ànim de la comunitat de La Mina; un barri que pateix el fuet de la droga, la desocupació laboral i l’absentisme escolar, ingents problemes urbanístics i sagnants dificultats de convivència. Això l’ha conduït a la tasca de lluitar contra algunes polítiques institucionals, que de fa molts anys han estigmatitzat el barri de La Mina com a gueto.
L’Institut Emmanuel Mounier de Catalunya va justificar l’elecció de Monferrer, per dirigir la seva atenció i consideració davant les seves complexes actuacions, com la seva feixuga tasca a favor de la superació dels hàbits violents, la promoció de l’escolarització i de la lectura entre els joves i la seva contribució a la reducció de l’atur; a fi d’evitar la degradació humana i el domini de la droga, amb la intenció de donar esperança a famílies i persones amb greus dificultats.
T’interessarà…
Les cinc exposicions del Museu Diocesà de Barcelona per visitar aquest estiu
El Museu Diocesà de Barcelona, situat a la Casa de la Almoina, al costat de la Catedral, ofereix aquest estiu un programa d'exposicions que combina art, espiritualitat i història de la ciutat.…
L’Acció Catòlica General de Barcelona participa en la Trobada de Laïcat parroquial a Màlaga
Més de 50 persones de l’Acció Catòlica General de Barcelona han viatjat fins a Màlaga per participar en la Trobada de Laïcat de Parròquia, organitzada per l’ACG del 24 al 26 de…
Seguiu-nos
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. ![]()
![]()
Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇![]()
![]()
www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni...
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»![]()
![]()
Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.![]()
![]()
🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk![]()
![]()
📸 J. Merino
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. ![]()
![]()
L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. ![]()
![]()
📸 Dr. G. Simón
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. ![]()
![]()
Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.![]()
![]()
«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵.
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. ![]()
![]()
Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). ![]()
![]()
Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. ![]()
![]()
El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.![]()
![]()
«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular.
Agenda
