S’inaugura l’exposició «Infància en exili, infància sagrada», un homenatge als infants obligats a fugir de casa seva

La mostra de l’artista Jimena Lucas, instal·lada a l’església de Sant Jaume, convida a reflexionar sobre l’impacte de l’exili i els desplaçaments forçats en la infància

02 Oct, 2026
Església de Barcelona

Aquest dijous s’ha inaugurat l’exposició, Infància en exili, infància sagrada, una proposta artística de Jimena Lucas. L’artista vol sensibilitzar la ciutadania sobre la realitat dels infants que es veuen obligats a abandonar casa seva a causa de la guerra, la violència o altres situacions de vulnerabilitat extrema.

La mostra, organitzada pel Museu Diocesà de Barcelona, l’Arquebisbat de Barcelona, la Parròquia de Sant Jaume i Càritas Diocesana de Barcelona, es podrà visitar gratuïtament a l’església de Sant Jaume de Barcelona fins al 17 de gener de 2027, i reuneix 30 escultures a mida real amb forma d’infant. Les peces han estat elaborades amb roba donada per famílies que han viscut processos migratoris o d’exili, convertint cada figura en un símbol de memòria, absència, resistència i esperança.

Durant la inauguració, Mn. Robert Baró, director del Museu Diocesà, ha indicat que «Aquesta exposició ens convida a contemplar, en un lloc sagrat, una realitat profundament sagrada. D’una manera especial, els infants ens ofereixen una lliçó que sovint els adults oblidem. Des de la seva fragilitat, des de la seva vulnerabilitat, són capaços de descobrir i transmetre l’estima, de mantenir viva l’esperança i de recordar-nos allò que és essencial».

Així mateix, la secretària general de Càritas Diocesana de Barcelona, Cristina Garcia, ha destacat que l’exposició «posa el focus en el col·lectiu més vulnerable de qualsevol procés migratori: la infància» i ha recordat que «cada nen i cada nena té una dignitat única que hem de protegir i defensar». Garcia ha subratllat també que les escultures “ens recorden que darrere de cada trajecte migratori hi ha una història humana concreta” i ha fet una crida a «no acostumar-nos al sofriment dels altres». En aquest aspecte, s’ha fet seves les paraules del papa amb motiu de la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat de 2026, recordant que els infants són «el grup més vulnerable dins dels moviments migratoris globals» i que davant del seu sofriment no podem limitar-nos a mirar les xifres o les estadístiques, perquè «qui acull un d’aquests infants, acull el mateix Crist».

Per la seva banda, Elisabet Ureña, responsable del programa de Mobilitat Humana de Càritas, ha vinculat el missatge de l’exposició amb les realitats que l’entitat acompanya cada dia. «La migració no és només un desplaçament físic. Sovint és una experiència marcada per la separació, la incertesa i el dolor», ha afirmat. Ureña ha recordat que, durant el darrer any, Càritas ha atès prop de 35.000 persones en situació administrativa irregular. A més, entre el 16 d’abril i el 30 de juny, l’entitat va acompanyar 4.166 persones a través del dispositiu extraordinari de regularització, de les quals un 22% eren menors d’edat, prop d’un miler d’infants. Aquestes dades evidencien que «darrere de cada expedient hi ha una família» i que la irregularitat administrativa també condiciona el present i el futur de molts nens i nenes que formen part de la nostra societat.

Finalment, l’artista Jimena Lucas ha definit el projecte com un homenatge als infants que lluiten cada dia per sobreviure sense perdre l’esperança. La instal·lació representa el trajecte forçat de l’exili: des de l’abandonament de la llar fins a la recerca d’un lloc segur. Les escultures sense rostre simbolitzen una experiència universal, compartida per milers d’infants arreu del món, mentre que les flors de paper reciclat que les acompanyen evoquen tant la fragilitat de la vida com la capacitat de resistència davant l’adversitat.

L’exposició també vol esdevenir un espai de reflexió davant una realitat que sovint queda diluïda entre l’excés d’informació i la distància emocional. En aquest sentit, Lucas reivindica l’art com una eina per generar empatia i ajudar la societat a mirar de front una realitat que afecta milions de nens i nenes.

La inauguració ha inclòs una performance en directe de Jimena Lucas i Raúl Antonio Villalba, amb música de Sergio Díaz Suárez i Nilton Eiti Fujimoto, que ha establert un diàleg entre els cossos, el silenci, l’espai sagrat de l’església i les escultures de la instal·lació.

Font: Càritas Diocesana de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)