Sant Joan Damascè, prevere i doctor de l’Església

Joan va néixer al voltant del 650 a Damasc (per això Damascè) de família àrab i cristiana. De jove heretà la feina de son pare: recaptar els impostos dels cristians per al califa. Cap a l’any 700, es retirà al monestir de Sant Sabas de Jerusalem on escriví obres teològiques, especialment contra els qui volien suprimir totes les imatges: «Les imatges són el catecisme dels que no llegeixen». També composà himnes que se segueixen cantant en la litúrgia oriental. Va morir el 4 de desembre del 749, i el 1890 el papa Lleó XIII el declarà Doctor de l’Església.

1. Sant Joan Damascè, prevere i doctor de l’Església, cèlebre per la seva santedat i per la seva doctrina, que va lluitar valerosament de paraula i per escrit contra l’emperador Lleó Isàuric per defensar el culte de les sagrades imatges, i fet monjo a la laura de Sant Sabas, prop de Jerusalem, va compondre himnes sagrats i allà va morir. El seu cos va ser enterrat aquest dia (~ 750).
2. Commemoració de santa Bàrbara, de la qual es diu que va ser verge i màrtir a Nicomèdia (s. III/IV).
3. Sant Heracles, bisbe, famós com a deixeble d’Orígenes, de qui va ser col·laborador i successor a l’escola, i elegit després per regir aquesta seu. A Alexandria, Egipte (247/249).
4. Sant Heracles, bisbe, famós com a deixeble d’Orígenes, de qui va ser col·laborador i successor a l’escola, i elegit després per regir aquesta seu (247/249), el qual, tot i que ja era famós per la seva erudició, va ser encara més famós per la seva virtut i senzillesa de vida. A Sebastòpolis, del Pont, A Alexandria, Egipte (s. IV).
5. Sant Fèlix, bisbe, que va ser diaca de l’Església de Milà amb sant Ambròs. A Bolonya, de l’Emília (431/432).
6. Sant Aprus, prevere, el qual va abandonar la seva pàtria i es va construir una cel·la on va portar una vida solitària i penitent. A Viena, Gàl·lia Celta (s. VII).
7. Sant Sigiramnus, pelegrí i abat de Longoret. A la regió de Bourges, Aquitània (s. VII).
8. Santa Adrenilda o Ada, abadessa del monestir de Santa Maria. A Ceromanum (ara Le Mans), de Nèustria (~ 692).
9. Sant Sola, prevere i eremita. Al monestir d’Ellwangen, Baviera (794).
10. Sant Joan, anomenat el Taumaturg, bisbe, que, contra el dictamen de l’emperador Lleó l’Armeni, va treballar intensament en favor del culte de les sagrades imatges. A Polibot, Frígia (s. IX).
11. Sant Annó, bisbe de Colònia, home d’agut talent, que va ser tingut en gran honor tant a l’Església com en els negocis civils, en temps de l’emperador Enric IV, i per augmentar la fe i la devoció, va procurar la fundació de moltes esglésies i monestirs. Al monestir de Siegburg, Renània, Alemanya (1075).
12. Sant Osmund, bisbe, que juntament amb el rei Guillem es va traslladar de Normandia a Anglaterra i, promogut de seguida a l’episcopat, va celebrar la dedicació de l’església catedral i va vetllar per l’administració de la seva seu i pel culte diví. A Salisbury, Anglaterra (1099).
13. Sant Bernat, bisbe, el qual, essent monjo, es va aplicar a una vida de perfecció, i després, com a cardenal, va buscar el bé de l’Església, per, finalment, ja bisbe, procurar la salvació de les ànimes. A Parma, de l’Emília (1133).
14. Beat Pere Pectinario, religiós del Tercer Orde de Sant Francesc, insigne per la seva peculiar caritat vers als pobres i als malalts, i per la seva humilitat i silenci. A Siena, la Toscana (1289).
15. Beats màrtirs Francesc Gálvez, prevere de l’orde dels Germans Menors, Jerònim de Angelis, prevere, i Simó Yempo, religiós, aquests dos últims de la Companyia de Jesús, tots ells van ser cremats per odi a la fe. Al lloc anomenat Edo, Japó (~ 1622/1623).
16. Beat Adolf Kolping, prevere, qui, ardentment sol·lícit envers els treballadors i la justícia social, va fundar una societat de joves obrers, que va difondre a molts llocs. A Colònia, Renània, Prússia (1865).
17. Sant Joan Calàbria, prevere, qui va fundar la Congregació dels Servents dels Pobres i de les Serventes de la Divina Providència. A Verona, Itàlia (1954).

• Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).
• Arquebisbat Castrense (Arma d’Artilleria): Santa Bàrbara, màrtir (s. III/IV).
• Canonges Regulars del Laterà: Beat Arcàngel Canetoli, prevere (1513).
• OCSO: Beats Heredia Zubía, prevere, i companys, màrtirs (1936).
• Orde dels Germans Menors: Beats màrtirs Francesc Gálvez, prevere (~ 1622/1623).
• València: Beat Francesc Gálvez, prevere i màrtir (~ 1622/1623).
• Eivissa: II aniversari de l’ordenació episcopal del Rvdm. P. Vicenç Ribas Prats, bisbe d’Eivissa.

“Si el desembre amb neus ve, eixampla paller i graner”.