Dia 29 de març, dimecres: Beat Joan Hambley, prevere i màrtir Un altre testimoni de la ruptura que hi va haver a l’Església d’Anglaterra. El beat Joan, nascut a Cornualla (comtat anglès) el 1560, s’havia ordenat de prevere després dels seus estudis a Reims (regió francesa del Gran Est) i va tornar a Anglaterra per […]

Sepultura de sant Hilari, papa, que va escriure cartes sobre la fe catòlica, amb les que va confirmar els concilis de Nicea, Efes i Calcedònia i va enaltir el primat de la Seu Romana. A Roma, a la via Tiburtina (468). Sant Osvald, bisbe, que va ser primer canonge i després monjo, va presidir les […]

Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l’any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels […]

Dia 31 de març, divendres: Beata Natàlia Tulasiewicz, màrtir Acabem el mes amb un altre testimoni, ben valent, de la barbàrie nazi. Filla d’un funcionari d’Hisenda, la Natàlia havia nascut el 9 d’abril de 1906 a Rzcszow (Polònia). Llicenciada per la Universitat de Miekiewicz, exercí primer la docència en diversos col·legis, fins que, obligada a […]

Dia 30 de març, dijous: Sant Joan Clímac, abat Aquest monjo basilià i escriptor bizantí del segle VI (~525-606), amb el renom de l’Entès, pròpiament només portava el nom de Joan, però com que va escriure una de les obres més importants de l’espiritualitat cristiana titulada “L’Escala Espiritual”, el coneixem amb el sobrenom de “Clímac” […]

Sant Arcadi, màrtir, que es va amagar en temps de persecució, però, quan va ser detingut un familiar seu es va presentar espontàniament al jutge i, per negar-se a oferir sacrificis als déus, va patir dolorosos turments fins a consumar el seu martiri. A Cesarea de Mauritània (ara Algèria) (c. 304). Sants màrtirs Tigrius, prevere, […]

Eulogi de Còrdova, prevere i màrtir. Degollat per la seva esplèndida confessió de Crist (859) (Dia propi: 11 de març). Sant Marcel·lí, bisbe, que, segons va escriure el papa sant Gregori el Gran, per gràcia de Déu va salvar la ciutat d’un incendi. A la ciutat d’Ancona, al Picè (ara Itàlia) (s. VI). Sant Adrià, […]

Sant Maties, bisbe, que, després de suportar moltes contradiccions per Crist, va descansar en pau. A Jerusalem (s. II). Sant Barsimeu, bisbe, que en temps de l’emperador Deci va ser assotat per la seva fe en Crist, però acabada la persecució i alliberat de la presó, va dedicar la resta de la seva vida a […]

Santa Àngela de Mèrici, verge, que va vestir primer l’hàbit del Tercer Orde de Sant Francesc i va reunir diverses joves per instruir-les en obres de caritat. Més tard, va instituir un orde de dones, anomenat de Santa Úrsula, amb la finalitat de viure una vida de perfecció al món i ensenyar els camins del […]

Memòria de sant Joan Bosco, prevere, el qual, després d’una dura infantesa, va ser ordenat sacerdot i a la ciutat de Torí, a Itàlia, es va dedicar amb totes les seves forces a la formació dels adolescents. Va fundar la Societat Salesiana i, amb l’ajuda de santa Maria Dominica Mazzarello, l’institut de les Filles de […]

Memòria de sant Francesc de Sales, bisbe de Ginebra i doctor de l’Església. Veritable pastor d’ànimes, va fer tornar a la comunió catòlica molts germans que s’havien separat i amb els seus escrits va ensenyar als cristians la devoció i l’amor a Déu. Va fundar, juntament amb santa Joana de Chantal, l’orde de la Visitació, […]

Memòria dels sants Timoteu i Titus, bisbes i deixebles de l’apòstol sant Pau, que el van ajudar en el seu ministeri i van presidir les Esglésies d’Efes i de Creta, respectivament. El seu mestre els va adreçar cartes que contenen sàvies advertències per als pastors, en vista de la formació dels fidels (s. I). Sant […]

Sant Apol·linar, home eximi per la seva doctrina i santedat, que va viure en temps de l’emperador Marc Aureli. A Hieràpolis, ciutat de Frígia (ara Turquia) (s. II). Sants màrtirs Teòfil, diaca, i Eladi, que, després de ser torturats amb cascos punxeguts, van ser cremats vius. A la província romana de Lybia (ara Líbia) (s. […]

Memòria de sant Tomàs d’Aquino, prevere de l’orde dels Predicadors i doctor de l’Església, que, dotat d’una gran intel·ligència, amb els seus discursos i escrits va comunicar als altres una extraordinària saviesa. Cridat a participar en el Concili Ecumènic II de Lió pel papa beat Gregori X, va morir durant el viatge al monestir de […]

Sepultura de sant Marcel I, papa, que, com recorda el papa sant Damas, va ser un veritable pastor, per la qual cosa va patir molt, va ser expulsat de la seva pàtria i va morir a l’exili per haver estat denunciat falsament davant el tirà per alguns que menyspreaven la penitència que els havia imposat. […]

Memòria de santa Agnès, verge i màrtir, que essent encara adolescent, va oferir a Roma el suprem testimoni de la fe, consagrant amb el martiri el títol de la castedat. Va sortir victoriosa sobre la seva edat i el tirà, va suscitar una gran admiració del poble i va adquirir una major glòria davant el […]

Memòria de sant Antoni, abat, que, després de perdre els seus pares, va distribuir tots els seus béns entre els pobres seguint la indicació evangèlica i es va retirar a la solitud de la Tebaida. A Egipte, on va portar una vida ascètica. Va treballar per enfortir l’acció de l’Església, va sostenir els confessors de […]

Sant Hilari, bisbe i doctor de l’Església, que va ser elevat a la seu de Poitiers, Aquitània (ara França), en temps de l’emperador Constanci, el qual havia abraçat l’heretgia arriana, i va lluitar intrèpidament en favor de la fe nicena sobre la Trinitat i la divinitat de Crist, i va ser desterrat, per aquest motiu, […]

Sants màrtirs Sarbeli, prevere, i Barbea, la seva germana, els quals, batejats pel sant bisbe Barsimeu, van patir el martiri per Crist. A la ciutat d’Edessa, a Osroene (ara Turquia) (c. 250). Sants màrtirs Papies i Maur, soldats. A Roma, al cementiri Major de la via Nomentana (c. s. III). Sant Constanci, bisbe. A la […]

Ambdós màrtirs a Roma (s. III-IV). El papa Fabià (236-250), després d’haver organitzat i estructurat l’Església de Roma fou un dels primers testimonis de la persecució de Deci: «En efecte, és summament profitós i saludable el testimoni de fermesa en la fe que dóna un bisbe. Vosaltres n’honreu la seva memòria; la glòria recau en […]

Sant Melquíades, papa, oriünd dÀfrica, que va conèixer la pau concedida per l’emperador Constantí a l’Església, però víctima dels atacs dels donatistes, es va distingir pels seus esforços encaminats a obtenir la concòrdia. A Roma, al cementiri de Calixt, a la via Àpia (314). Sant Pau, ermità, un dels primers a abraçar la vida monàstica. […]

Passió dels sants màrtirs Fructuós, bisbe, Auguri i Eulogi, els seus diaques, els quals, en temps dels emperadors Valerià i Gal·liè, després d’haver confessat la seva fe en presència del procurador Emilià, van ser portats a l’amfiteatre i allà, en presència dels fidels i amb veu clara, el bisbe va pregar per la pau de […]

Sant Ramon de Penyafort, prevere de l’orde dels Predicadors, eximi mestre en dret canònic, que va escriure de manera molt encertada sobre el sagrament de la penitència. Elegit mestre general de l’orde, va preparar la redacció de les noves Constitucions i, ja de vell, va adormir-se en el Senyor a la ciutat de Barcelona (1275) […]

Sant Higini, papa, que va ser el vuitè en ocupar la seu de sant Pere. A Roma (142). Sant Salvius (Salvi), màrtir. Sant Agustí en va parlar davant del poble de Cartago durant l’aniversari de la seva mort. A l’Àfrica (c. s. III). Sant Tipasi, màrtir, el qual, després de retirar-se legítimament de l’exèrcit, en […]

Santa Secundina, verge i màrtir. A la ciutat d’Anagni, al Laci (ara Itàlia) (s. Inc.). Sant Joan Calibita, del qual s’explica que va viure un temps en un racó de la casa paterna i després en una barraca (kalyba), dedicat completament a la contemplació, passant desapercebut davant els seus propis pares, els quals en el […]

Sant Ildefons, que va ser monjo i rector del seu cenobi i després va ser escollit bisbe. Autor fecund de llibres i de textos litúrgics, es va distingir per la seva gran devoció cap a la santíssima Verge Maria, Mare de Déu. A la ciutat de Toledo, a la Hispània Tarraconense (ara Espanya) (667). Sants […]

Sants màrtirs Succés, Pau i Lluci, bisbes, els quals van participar en un concili celebrat a la ciutat i van patir el martiri en temps de l’emperador Deci. A Cartago, ciutat d’Àfrica (ara Tunísia) (259). Sants Cosconi, Zenó i Melanip, màrtirs. A Nicea, ciutat de la província romana de Bitínia (ara Turquia) (s. III/IV). Trànsit […]

  Sant Vicenç, diaca de Saragossa i màrtir, que durant la persecució de l’emperador Dioclecià va haver de patir presó, fam, poltre i ferro roent, fins que, a València, a la Hispània Cartaginesa (ara Espanya), va volar al cel a recollir el premi del martiri (304). Commemoració de sant Valeri, bisbe de Saragossa, a la […]

Commemoració de sant Potí, màrtir, el qual, després de ser turmentat a la ciutat de Sàrdica, a l’antiga província romana de Dàcia (ara Romania), va aconseguir finalment el martiri en ser executat per l’espasa (s. inc.). Sant Gliceri, diaca i màrtir. A Antioquia, Síria (ara Turquia) (s. inc.). Sant Fèlix, prevere, el qual, segons explica […]

Sants Hermetes i Gai, màrtirs, originaris de Reciària i de Bolonya, respectivament. A Mèsia (ara a Romania) (s. IV). Sant Abrúncul, bisbe, que va ser bisbe de Langres, però amenaçat pels burgundis va fugir de nit i es va refugiar entre els alvernesos, i va arribar a ocupar la seu de sant Sidó Apol·linar. A […]

Santa Sinclètica, verge, de la qual s’explica que va portar vida eremítica. A Alexandria, Egipte (s. IV). Sant Deogràcies, bisbe, que va redimir molts captius capturats pels vàndals, oferint-los aixopluc en dues grans basíliques dotades de llits i jaços. A Cartago, ciutat del nord d’Àfrica (ara Tunísia) (457/458). Commemoració de santa Emiliana, verge, tia paterna […]

Solemnitat de l’Epifania del Senyor, en la qual es recorden tres manifestacions del gran Déu i Senyor nostre Jesucrist: a Betlem, l’infant Jesús, en ser adorat pels mags; al Jordà, batejat per Joan, en ser ungit per l’Esperit Sant i reconegut com a Fill per Déu Pare; i a Canà de Galilea, en fer palesa […]

El santíssim Nom de Jesús, davant del qual s’agenolla tothom, al cel, a la terra i a l’abisme, per glòria de la Divina Majestat. Sant Anter, papa. Grec de naixement, que va tenir un breu episcopat després del papa màrtir sant Poncià. Des del 235 fins que l’any següent va trobar el martiri en una […]

(Manuel, o Emmanuel), a la vuitena del Nadal del Senyor i el dia de la seva Circumcisió. Els Pares del Concili d’Efes la van aclamar com a Theotokos, perquè en ella la Paraula es va fer carn i va habitar entre els homes el Fill de Déu, príncep de la pau, el nom del qual […]

Memòria dels sants Basili el Gran (330-379) i Gregori Nacianzè (330-390), bisbes i doctors de l’Església. Basili, bisbe de Cesarea de Capadòcia (ara Turquia), anomenat “el Gran” per la seva doctrina i saviesa. Va ensenyar als monjos la meditació de l’Escriptura, el treball en l’obediència i la caritat fraterna, i va ordenar la seva vida […]

Edmond va néixer en una família catòlica al Londres del 1540, però per poder progressar en els estudis va abraçar l’anglicanisme. A Oxford va sobresortir com un estudiant brillant, amb un do natural per a l’oratòria, i va començar una prometedora carrera eclesiàstica que l’hauria pogut dur a ser l’arquebisbe de Canterbury. Però interiorment ell […]

«Cuauhtlatoatzin, que significa “àguila que parla”, va néixer a Cuautitlán, cap al 1474, a Texcoco [Mèxic]. Va abraçar l’Evangeli i el desembre de 1531, tot fent camí vers Tlatelolco, va veure, dalt del pujol anomenat Tepeyac, la veritable Mare de Déu, que li va manar que demanés al bisbe de Mèxic que edifiqués un temple […]

«La llegenda explica que Llúcía, natural de Siracusa, anà en peregrinació al sepulcre de santa Àgueda, a Catania, amb sa mare, que patia un flux de sang. Com que sa mare es curà, Llúcia entregà el seu dot als pobres i feu vot de castedat. La mesura contrarià al seu promès que la denuncià per […]

Segons tradicions posteriors, Dalmau era un noi del nord d’Itàlia, format en la religió pagana que es va convertir al cristianisme, recorrent el que avui és el nord d’Itàlia i bona part de França evangelitzant els pagans. Gràcies a la seva oratòria i al seu fervor religiós va ser escollit bisbe de la ciutat de […]

Joan va néixer al voltant del 650 a Damasc (per això Damascè) de família àrab i cristiana. De jove heretà la feina de son pare: recaptar els impostos dels cristians per al califa. Cap a l’any 700, es retirà al monestir de Sant Sabas de Jerusalem on escriví obres teològiques, especialment contra els qui volien […]

Calor pel desembre, calor pel gener, fred fort pel febrer.

La tradició ens presenta a Sant Nicolau (270-350) com a bisbe de Mira (a Turquia) i devia ser un bon pastor, perquè trobem un munt de llegendes al seu voltant que ens el presenten com un veritable pare. Vestit de bisbe porta a la mà tres bosses plenes d’or (que dóna a un pare perquè […]

«La Sagrada Família ens atrau per la senzillesa de la vida que porta a Natzaret: una comunitat d’amor i de reconciliació… Amb la Sagrada Família s’experimenta la tendresa, l’ajuda mútua i el perdó recíproc» (Para Francesc, Àngelus, 29 desembre 2013). HISTÒRIA DE LA FESTA 1864: Naixement dels Fills de la Sagrada Família, fundats pel sacerdot […]

Us imagineu que un bisbe hagi de morir en la més gran pobresa, sol, vell, sense que ningú el pugui acollir? És el cas de Valerià (de ‘valeo’, “ser fort”), bisbe d’Avensa, al nord d’Àfrica. Cap a l’any 460, quan tenia més de 80 anys, el rei vàndal Genseric, que ocupava la regió i era […]

«Durant el temps d’Advent, és recordada la solemnitat del dia 8 de desembre en la qual, junt amb la Immaculada Concepció de la Verge Mare de Déu, són recordats la preparació radical (cf. Is 11,1.10) de la vinguda del Salvador i el feliç inici de l’Església sense màcula i arruga» (cf. Pau VI, Marialis Cultus, […]

Fill del Zebedeu i germà de Jaume, els dos que seguiren la crida del Mestre a primera hora. Segons la tradició és l’autor del quart evangeli, amb una redacció molt personal. «Sant Joan Evangelista ens ha regalat l’experiència més sublim de l’amor de Crist. El seu Evangeli i les seves cartes mostren el seu itinerari […]

Abans de l’Orde de la Mercè, van néixer els Trinitaris amb un carisma semblant. Joan havia nascut a la Provença cap a l’any 1160. Si bé de jove ja volia formar part d’alguna congregació religiosa no s’acaba de decidir per quina. Mentrestant estudia teologia i es dedica a l’ensenyament. Déu dirà! El 1193 s’ordena de […]

Nascut a la província romana d’Hispània vers el 305, el 366 va arribar a ser un bisbe de Roma molt treballador: congregà sínodes contra els heretges (arrians, novacians, donatistes), substituí el grec pel llatí a la litúrgia (llevat del Kyrie), encarregà a sant Jeroni la traducció al llatí de la Bíblia (Vulgata) i promogué el […]

Fill de Tremp (Pallars Jussà), sa mare el va consagrar de petit a la Mare de Déu de Valldeflors, patrona de Tremp. En Josep estudià als seminaris de Lleida i de la Seu d’Urgell i va ser ordenat sacerdot el 1859. Després d’ocupar diversos càrrecs a la diòcesi d’Urgell, va sentir la crida a propagar […]

Nascut al Londres del 1118, fou amic del rei Enric II, el qual el nomenà canceller del regne i fins i tot el promogué a la mitra primacial d’Anglaterra, com a Arquebisbe de Canterbury. Defensant enèrgicament els drets i les llibertats de l’Església, li valgué un exili de sis anys a França. El desembre de […]