Cardenal
Lluís Martínez Sistach
Va néixer a Barcelona el 29 d’abril de 1937. L’any 1954, un cop acabat el batxillerat, entrà en el Seminari Major diocesà de Barcelona, on va cursar els estudis eclesiàstics. Durant els estudis eclesiàstics cursà també els estudis de magisteri.
Va ser ordenat prevere el 17 de setembre de 1961 per l’arquebisbe-bisbe Gregorio Modrego Casaus, a la parròquia de Santa Maria de Cornellà.
Va ser enviat a Roma l’any 1962 per ampliar estudis de dret canònic. A la Universitat Pontifícia Lateranense va obtenir l’any 1967 el grau de doctor in utroque iure amb una tesi doctoral sobre “El derecho de asociación en la Iglesia”.
De tornada a Barcelona va ser membre de l’equip sacerdotal del Guinardó —el seu barri natal—, professor de religió a l’Institut IPSE de Barcelona, consiliari dels Equips de Matrimonis de la Mare de Déu i consiliari diocesà dels Graduats d’Acció Catòlica.
Va ser notari-secretari del Tribunal Eclesiàstic de Barcelona, i l’any 1973 va ser nomenat jutge eclesiàstic d’aquest Tribunal. Ha estat professor de dret canònic a la Facultat de Teologia de Catalunya, a l’Institut Teològic Martí Codolar dels Pares Salesians i a l’Institut Superior de Ciències Religioses.
L’any 1979 el cardenal Narcís Jubany el va nomenar vicari general de Barcelona, amb l’encàrrec especial d’assegurar la coordinació de tots els organismes de la Cúria diocesana.
Ha publicat molts treballs a les revistes especialitzades i de divulgació sobre qüestions canòniques i pastorals, relatives especialment al matrimoni, a l’organització de l’Església i a les relacions entre l’Església i l’Estat.
Card. Lluís Martínez Sistach
El 1987 se li ampliaren les funcions: se li confià la coordinació dels tres consells diocesans –l’Episcopal, el Presbiteral i el Pastoral-, la presidència de la comissió assessora de nomenaments parroquials i fou nomenat membre del Consell de Consultors.
El 13 de novembre de 1987 el papa Joan Pau II el va nomenar bisbe auxiliar de Barcelona. Va rebre l’ordenació episcopal el 27 de desembre del mateix any a la Catedral de Barcelona.
Des de l’any 1971 fins l’any 1977 va ser vicesecretari de la Conferència Episcopal Tarraconense i l’any 1977 va passar a ser-ne secretari. A la Conferència Episcopal Tarraconense va ser l’encarregat de la pastoral de joventut, de la pastoral de la salut i de les relacions amb els ordes i les congregacions religiosos.
Quan Mons. Ricard M. Carles va ser nomenat arquebisbe de Barcelona el va nomenar vicari general.
L’any 1983 va ser elegit president de l’Associació Espanyola de Canonistes i el 1986 va publicar el llibre Las Asociaciones de fieles, del qual s’han fet cinc edicions en castellà i una en italià.
Des de l’any 1990 fins l’any 2002 va ser president de la Junta Episcopal d’Assumptes Jurídics de la Conferència Episcopal Espanyola, i actualment és membre d’aquesta Junta Episcopal.
El 17 de maig de 1991 va ser nomenat bisbe de Tortosa. Prengué possessió de la diòcesi el 7 de juliol de 1991. Com a bisbe de Tortosa va participar en el Concili Provincial Tarraconense.
El 20 de febrer de 1997 va ser nomenat arquebisbe metropolità de Tarragona i va prendre possessió d’aquesta seu metropolitana i primada el 13 d’abril del mateix any. És president de la Conferència Episcopal Tarraconense i membre de la Comissió Permanent de la Conferència Episcopal Espanyola.
L’any 1996 el papa Joan Pau II el va nomenar consultor del Consell Pontifici per als Laics, encàrrec que li va ser renovat per un quinquenni més el 27 de novembre de 2002.
El 16 de desembre de 2002 el sant pare Joan Pau II el va nomenar membre del Consell Pontifici per als Textos Legislatius.
El 15 de juny de 2004 fou nomenat arquebisbe metropolità de Barcelona i gran canceller de la Facultat de Filosofia de Catalunya i de la Facultat de Teologia de Catalunya.
El dia 8 de març de l’any 2005 fou elegit membre del Comitè Executiu de la Conferència Episcopal Espanyola i és membre de la Comissió Permanent de la Conferència.
El dia 8 de juliol de 2006 el sant pare Benet XVI el nomenà membre del Tribunal Suprem de la Signatura Apostòlica.
El 30 de març de 2007 rebé el títol de Fill Adoptiu de la ciutat de Tarragona.
El 17 d’octubre de 2007 Benet XVI anuncià el seu nomenament com a cardenal.
El 24 de novembre de 2007 va ésser creat cardenal.
Ha publicat molts treballs a les revistes especialitzades i de divulgació sobre qüestions canòniques i pastorals, relatives especialment al matrimoni, a l’organització de l’Església i a les relacions entre l’Església i l’Estat.
Seguiu-nos
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada!
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular.
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular.
Agenda
