Arquebisbe de Barcelona

Emm. i Rvdm. Sr. Cardenal
Joan Josep Omella Omella

Card. Joan Josep Omella neix a la població de Queretes, província de Terol i arxidiòcesi de Saragossa, el 21 d’abril de 1946. Va estudiar en el Seminari de Saragossa i en Centres de Formació dels Pares Blancs a Lovaina i Jerusalem. El 20 de setembre de 1970 rebia l’ordenació sacerdotal. En el seu ministeri sacerdotal, va treballar com coadjutor i com rector i entre 1990 i 1996 com a vicari episcopal a la diòcesi de Saragossa. Durant un any va ser missioner al Zaire.

Càrrecs pastorals
El 15 de juliol de 1996 va ser nomenat bisbe auxiliar de Saragossa. Va ser ordenat bisbe el 22 de setembre d’aquell mateix any. El 27 d’octubre de 1999 va ser nomenat bisbe de la diòcesi de Barbastre-Monsó, de la que va prendre possessió el 12 de desembre de 1999. Entre el 24 d’agost de 2001 i el 19 de desembre de 2003 va ser administrador apostòlic d’Osca i entre el 19 d’octubre de 2001 i el 19 de desembre de 2003, també administrador apostòlic de Jaca. El dia 8 de abril de 2004 és nomenat bisbe de la diòcesi de Calahorra i La Calzada-Logronyo. Va prendre possessió de la diòcesi el 29 de maig del mateix any. El 6 de novembre de 2015 es va fer públic el seu nomenament com arquebisbe de Barcelona, seu de la que en va prendre possessió el 26 de desembre del mateix any.

Ha sigut consiliari nacional de Mans Unides (1999-2015).

El 31 de maig de 2013 va ser investit Prior Honorari de la Verge de Valvanera pel Capítol de Cavallers amb motiu de la seva tasca amb el pelegrinatge de la Verge pels diferents municipis de La Rioja amb motiu de l’Any de la Fe.

Membre de la Congregació per als Bisbes des de novembre de 2014, després de ser renovat al desembre de 2017.

Creat cardenal pel papa Francesc el 28 de juny de 2017.

Ha estat president de la Conferència Episcopal Espanyola des del 3 de març de 2020 fins al 4 de març de 2024.

Altres dades d’interès del Card. Omella
A la Conferència Episcopal Espanyola ha estat membre del Comitè Executiu entre els anys 2017 i 2020.

Ha sigut membre de la Comissió Episcopal de Pastoral Social des de 1996, sent-ne també el president entre els anys 2002 i 2008 i, novament, durant el trienni 2014-2017. També ha format part de les Comissions Episcopals de Pastoral (1996-1999) i Apostolat Seglar (1999-2002/2008-2011).

L’Assemblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola fixa anualment l’import per al sosteniment anual dels bisbes diocesans. L’import aprovat ha estat de 20.300 € anuals (2025).

Clica aquí per descarregar una imatge en alta resolució del Cardenal Joan Josep Omella.

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

6 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tots en van menjar i quedaren saciats.

(Mt 14,13-21)