El papa Lleó XIV demana pregar «per la pastoral de la salut mental»

La intenció de pregària del Sant Pare per al mes d'octubre convida l'Església a acompanyar, sense estigmes, les persones que pateixen malalties mentals

02 Oct, 2026
Església de Barcelona

Una de cada set persones al món viu avui amb un trastorn mental, moltes vegades en silenci i marcades per l'estigma i la solitud. Per això, el papa Lleó XIV dedica la seva intenció d'oració del mes d'octubre a la pastoral de la salut mental. A través de la Xarxa Mundial de Pregària del Papa —amb la campanya Prega amb el Papa—, el Sant Pare convida els fidels i les persones de bona voluntat a pregar perquè l'Església esdevingui una casa oberta, capaç d'acompanyar sense jutjar i sense descartar els qui afronten dificultats en la seva salut mental.

Amb una estampa de santa Dimpna —patrona de les persones que pateixen trastorns mentals, ansietat i depressió, i també dels professionals de la salut mental— a la mà, Lleó XIV comença adreçant-se al «Déu de la vida», que coneix el més íntim del cor humà i aquestes «ferides silencioses» que moltes vegades ningú no veu.

El Pontífex presenta davant de Déu els germans i germanes que pateixen en solitud ansietat, depressió o altres malalties mentals, recordant que Déu els crida pel seu nom «amb tendresa». Demana perdó per les vegades en què la comunitat «ha mirat cap a una altra banda», alimentant l'estigma i la discriminació, i prega que l'Església sigui una «casa oberta», un espai segur que escolta sense jutjar i s'acosta sense por.

La pregària s'estén també als qui tenen cura —professionals, familiars i voluntaris—, demanant per a ells fortalesa i compassió, i conclou invocant l'Esperit Sant perquè la comunitat cristiana aprengui a integrar la cura de la salut mental en la vida i la missió de l'Església, esdevenint així un «signe viu» de la misericòrdia de Déu.

Una realitat que afecta més de mil milions de persones

La intenció del Papa respon a una realitat que confirmen les dades internacionals. Segons l'Atles de Salut Mental 2024 de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), presentat el setembre de 2025, més de mil milions de persones al món viuen amb un trastorn mental.

Malgrat això, la despesa pública mundial en salut mental continua representant tot just el 2 % del pressupost sanitari, una xifra que no ha variat des del 2017. La mitjana mundial de professionals de salut mental és de només 13 per cada 100.000 habitants, amb enormes desigualtats entre països: els d'ingressos alts destinen 65 dòlars per persona a aquest àmbit, enfront de tot just uns centaus en els d'ingressos baixos.

El Ministeri de la Salut Mental a les diòcesis

El director internacional de la Xarxa Mundial de Pregària del Papa, el pare Cristóbal Fones, SJ, reflexiona sobre el sentit d'aquesta intenció: «Tantes persones al nostre voltant han patit o pateixen una malaltia mental: persones que, en més d'una ocasió, no han pogut expressar-ho, que s'han sentit jutjades, incompreses i sense esperança. Per això, com a Església, ens unim per obrir el nostre cor a aquesta realitat i per pregar junts, durant tot aquest mes, per totes elles i també pels qui les acompanyen».

Des de la Xarxa Mundial d'Oració del Papa es recorda que nombroses institucions eclesials acompanyen ja aquesta realitat: ministeris de salut mental —com l'Associació Internacional de Ministres Catòlics de Salut Mental—, universitats catòliques, grups de suport i recuperació, parròquies i comunitats d'acollida. «En un món on les persones es poden sentir fàcilment oblidades i passades per alt, tenim un Déu que de debò ens veu i ens coneix», va dir el bisbe John Dolan, de la Diòcesi de Phoenix, a Arizona (Estats Units). El desembre de 2022 va fundar la pionera Oficina Diocesana de Ministeri de Salut Mental, una de les primeres d'aquest tipus al país, que ha atret l'atenció internacional, inclosa la del Vaticà. «El ministeri catòlic de salut mental no consisteix a diagnosticar, prescriure o tractar. Acompanyem els qui recorren un camí difícil i els ajudem a descobrir la dignitat que Déu els ha donat», va continuar. «Aquest ministeri consisteix a estimar i acompanyar».

«No podem fer-ho sols»

El papa Lleó XIV s'ha referit directament a aquest tema recentment. Durant la Vigília d'oració amb joves a Barcelona, el 9 de juny de 2026, en respondre a una jove que havia compartit la seva experiència amb la depressió, el Pontífex va assenyalar que és important prendre consciència de com la salut mental es veu cada vegada més amenaçada en el context de societats que es consideren avançades, i va advertir que això és un senyal que hi ha alguna cosa profundament errònia en una certa idea de creixement que sotmet les persones a pressions, expectatives i tensions que comprometen «equilibris fonamentals». Més endavant, reflexionant sobre el dolor i la solitud extrema, el Papa va afirmar: «no podem fer-ho sols».

D'altra banda, el papa Francesc també va convidar, amb el Vídeo del Papa de novembre de 2021, a pregar per les persones que pateixen depressió, expressant: «Procurem estar a prop dels qui estan esgotats, dels qui estan desesperats, sense esperança, moltes vegades escoltant simplement en silenci perquè no podem anar a dir a una persona: «No, la vida no és així. Escolta'm, jo et dono la recepta. No hi ha recepta».

Font: Xarxa Mundial de Pregària del Papa

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)