Campanars amb vistes a Barcelona
Quan arriba l’estiu, la calor ens convida a buscar altura. El patrimoni de l’Arquebisbat de Barcelona amaga els secrets més ben guardats per gaudir del capvespre: els seus campanars i les cobertes…
S’estrena “Luz de soledad”
Amb motiu dels 125 anys de la fundació les Serventes de Maria es projecta un nou film sobre la vida de la seva fundadora
19 Maig, 2017
Les Serventes de Maria estan de celebració. Ja fa 125 any de la seva fundació i la congregació religiosa, dedicada a la cura dels malalts, ha estrenat el nou film “Luz de soledad” que narra la vida de la seva fundadora santa Soledad Torres Acosta (1826-1887).
L’escenari d’aquesta estrena ha estat la parròquia de Sarrià que ha acollit un bon nombre de fidels. També, totes les integrants de la congregació, orgulloses de la nova pel·lícula que s’ha emès amb gran emoció per part de les Serventes de Maria qui han reviscut la vida de la seva fundadora que tantes vegades han explicat i escoltat.
Un apunt biogràfic
El film és una cinta biogràfica sobre Soledad Torres Acosta, que narra els inicis de les Serventes de Maria, una institució religiosa originada a Madrid el 1851 per inspiració del sacerdot Miguel Martínez i que la religiosa va guiar en el seu desenvolupament i expansió fins a la seva mort, el 1887. Es reflecteixen anys difícils en els quals Mare Soledad i les seves Serventes de Maria s’enfronten a revolucions, epidèmies i persecucions religioses. Soledad Torres Acosta va ser canonitzada pel Papa Pau VI en 1970.
Una petita sinopsi
“Luz de Soledad” és un biopic que centra la seva història entorn de l’origen i els inicis de la institució religiosa les Serventes de Maria. Olga és filla única, treballa en un bufet d’advocats i amb prou feines té temps de cuidar del seu pare malalt Don Arturo. Malgrat les queixes del seu progenitor, Olga demana ajuda a Sor Inés per atendre a l’home.
La Mare Soledad Torres Acosta i les seves Serves de Maria s’enfronten a tota classe de persecucions religioses, epidèmies i revolucions. Al juny de 1915, trenta-sis Serves de Maria van ser les primeres infermeres titulades a Espanya gràcies al Ministeri d’Instrucció Pública i Belles arts.
T’interessarà…
Les cinc exposicions del Museu Diocesà de Barcelona per visitar aquest estiu
El Museu Diocesà de Barcelona, situat a la Casa de la Almoina, al costat de la Catedral, ofereix aquest estiu un programa d'exposicions que combina art, espiritualitat i història de la ciutat.…
L’Acció Catòlica General de Barcelona participa en la Trobada de Laïcat parroquial a Màlaga
Més de 50 persones de l’Acció Catòlica General de Barcelona han viatjat fins a Màlaga per participar en la Trobada de Laïcat de Parròquia, organitzada per l’ACG del 24 al 26 de…
Seguiu-nos
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. ![]()
![]()
Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇![]()
![]()
www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni...
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»![]()
![]()
Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.![]()
![]()
🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk![]()
![]()
📸 J. Merino
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. ![]()
![]()
L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. ![]()
![]()
📸 Dr. G. Simón
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. ![]()
![]()
Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.![]()
![]()
«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵.
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. ![]()
![]()
Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). ![]()
![]()
Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. ![]()
![]()
El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.![]()
![]()
«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular.
Agenda
