Se estrena “Luz de soledad”

Con motivo de los 125 años de la fundación las Siervas de María se proyecta un nuevo film sobre la vida de su fundadora

19 May, 2017
Església de Barcelona

Las Siervas de María están de celebración. Ya hace 125 años de su fundación y la congregación religiosa, dedicada a la cura de los enfermos, ha estrenado el nuevo film “Luz de soledad” que narra la vida de su fundadora santa Soledad Torres Acosta (1826-1887).

El escenario de este estreno ha sido la parroquia de Sarriá que ha acogido un buen número de fieles. También, todas las integrantes de la congregación, orgullosas de la nueva película que se ha emitido con gran emoción por parte de las Siervas de María que han revivido la vida de su fundadora que tantas veces han explicado y escuchado.

Un apunte biográfico

El film es una cinta biográfica sobre Soledad Torres Acosta, que narra los inicios de las Siervas de María, una institución religiosa originada en Madrid el 1851 por inspiración del sacerdote Miguel Martínez y que la religiosa guió en su desarrollo y expansión hasta su muerte, el 1887. Se reflejan años difíciles en los cuales Madre Soledad y sus Siervas de María se enfrentan a revoluciones, epidemias y persecuciones religiosas. Soledad Torres Acosta fue canonizada por el Papa Pablo VI en 1970.

Una pequeña sinopsis

“Luz de Soledad” es un biopic que centra su historia en torno al origen y los inicios de la institución religiosa las Siervas de María. Olga es hija única, trabaja en un bufete de abogados y apenas tiene tiempos de cuidar de su padre enfermo Don Arturo. A pesar de las quejas de su progenitor, Olga pide ayuda a Sor Inés para atender al hombre.

La Madre Soledad Torres Acosta y sus Siervas de María se enfrentan en toda clase de persecuciones religiosas, epidemias y revoluciones. En junio de 1915, treinta y seis Siervas de María fueron las primeras enfermeras tituladas en España gracias al Ministerio de Instrucción Pública y Bellas artes.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

(Mt 13,54-58)