Apunte histórico

Barcelona existe como obispado al menos desde el siglo IV, pero como arzobispado desde el año 1964, gracias al papa Pablo VI, según la bula «Læto animo». Era un arzobispado exento, sin diócesis sufragáneas y directamente sujeto a la Sede apostólica. Mantenía, sin embargo, una estrecha unión con los demás obispados catalanes que formaban la denominada provincia eclesiástica Tarraconense.

Asimismo, el papa Juan Pablo II, el 15 de junio de 2004 (bula «Ad totius dominici»), erigió la provincia eclesiástica de Barcelona y elevó la sede de Barcelona a Iglesia metropolitana. «La provincia así creada incluye la sede metropolitana del mismo nombre y también las diócesis sufragáneas de Terrassa y de Sant Feliu de Llobregat.»

La historia primitiva de la sede de Barcelona es muy antigua. Hay indicios de vida cristiana desde el siglo III. Se puede constatar la presencia evangelizadora del seglar san Cugat, que fue mártir durante la persecución de Diocleciano (304), y la tradición local proporciona noticias fidedignas de otros mártires, como santa Eulalia de Barcelona. Del obispo san Severo, de san Medín, de santa Juliana y de santa Semproniana no poseemos testimonios históricos fidedignos a pesar de que haya una tradición popular pluricentenaria.

El primer obispo de la antigua Barcino conocido documentalmente es Pretextato que asistió al concilio de Sárdica el año 343. Veinte años más tarde ocupó la sede de Barcelona el célebre Paciano (360-390), ilustre escritor y santo. A finales del siglo IV fue obispo Lampio (393-400), que confirió la ordenación sacerdotal a san Paulino de Nola. Pertenece a esta época paleocristiana la basílica dedicada a la Santa Cruz, que será la titular, y posteriormente, desde el 890, también será titular santa Eulalia. Se han sucedido en el episcopologio, desde el citado Pretextato hasta el actual arzobispo metropolitano Card. Joan Josep Omella ciento veinticinco obispos.

Las demarcaciones geográficas de las tres diócesis (la metropolitana Barcelona, Terrassa y Sant Feliu de Llobregat) están incluidas en la antigua de Barcelona, sin variar los límites de las demás diócesis catalanas. Las bulas papales de las constituciones de las tres diócesis citadas que forman la provincia eclesiástica de Barcelona tienen presente la última división de arciprestazgos de la antigua diócesis de Barcelona. O sea, en concreto, la nueva diócesis de Terrassa tiene los antiguos arciprestazgos de Montcada, Sant Cugat-Les Planes, Terrassa, Rubí, Sabadell Centro, Sabadell Norte, Sabadell Sur, Granollers, Puiggraciós, Mollet, Montbui y Montseny (al que se había unido anteriormente el arciprestazgo de Cardedeu-Llinars).

La diócesis de Sant Feliu de Llobregat está constituida por los arciprestazgos de la antigua diócesis de Barcelona del Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Montserrat, Garraf, Vilafranca del Penedès, Anoia y Piera-Capellades.

El arzobispado actual de Barcelona está formado por los siguientes arciprestazgos: Catedral, Ramblas-Poble Sec, Sant Josep Oriol, Purísima Concepción, Sagrada Familia, Poblenou, Provençals, Sant Martí, Sant Andreu, Trinitat-Roquetes, Vilapicina, Horta, Guinardó, Vall d’Hebron, Gràcia, Sant Gervasi, Sarrià, la Torrassa-Collblanc, Cornellà de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Sants-la Marina (anteriormente Sants-Can Tunis) y también Gramenet, Badalona Norte, Badalona Sur, la Cisa y Mataró.

El número de habitantes, parroquias y sacerdotes diocesanos son los siguientes respectivamente: Barcelona (metropolitana): 2.714.816 habitantes, 212 parroquias y 292 sacerdotes; Terrassa: 1.315.988, 120 y 89; Sant Feliu de Llobregat: 1.042.838, 123 y 90.

Las catedrales son las siguientes: metropolitana: Santa Cruz y Santa Eulalia de Barcelona; Terrassa: Sant Esperit, y Sant Feliu de Llobregat: Sant Llorenç.

El arzobispo metropolitano de Barcelona es el cardenal Joan Josep Omella Omella; el obispo de Terrassa, Mons. Salvador Cristau i Coll, y el de Sant Feliu de Llobregat, Mons. Xabier Gómez García.

Síguenos

Facebook
🙏 Missa amb motiu de la solemnitat de la Mare de Déu de la MercèL’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit aquest matí la missa pontifical a la basílica de la Mercè, davant de més de tres-centes persones.🗣️ «Que Catalunya continuï sent una terra bella i habitable, no només pels seus monuments».💬 A l’homilia, el cardenal Omella s’ha referit a Barcelona i ha recordat que la veritable grandesa d’una ciutat es mesura per la capacitat dels seus habitants de reconèixer-se com a germans.🤝 Per tercer any consecutiu, sis internes de la presó de dones de Wad-Ras han assistit a la celebració, i dues d’elles han fet les lectures.Bona festa de la Mercè, Barcelona! 💛✍️ Llegeix la crònica sencera: tinyurl.com/5h2hj5aw📸 A. Codinach ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Avui, 24 de setembre, celebrem la Solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona🤩El 10 d’agost de 1218, a la catedral de Barcelona, el bisbe Berenguer de Palou, Pere Nolasc i un grup de companys prenen l’hàbit de l’Orde de la Misericòrdia o de la Mercè de Captius per a la redempció de presoners en terres llunyanes. L’any 1868, la Mare de Déu de la Mercè va ser declarada patrona del bisbat de Barcelona, i el 2006, patrona de la nova Província Eclesiàstica de Barcelona (arquebisbat de Barcelona i els bisbats de Sant Feliu i Terrassa). «La llibertat és un do per tal que sapiguem elegir bé en la vida. Maria, com a bona mare ens n’ensenya!» (Papa Francesc). Dia 24 de setembre: «Santa Maria, Mare i Advocada nostra, pregueu per nosaltres pecadors, ara i en l’hora de la nostra mort. Confiem en vós i ens posem sota la vostra protecció. Els qui han acudit a vós i han implorat la vostra assistència i reclamat el vostre auxili no han estat mai desemparats per Vós. Senyora i Mare nostra, Princesa de Barcelona, protegiu la nostra ciutat. Amén» (Cardenal Joan Josep Omella, 21.09.2025). Arquebisbat de Barcelona: Basílica de la Mercè (Plaça de la Mercè 1-2): L'actual basílica (1765-1775) s'aixeca sobre una anterior d'època medieval (1249-1267). El títol de basilical li fou concedit l'any 1918 pel papa Benet XV, en el marc de les festes commemoratives del VII Centenari de l'aparició de la Mare de Déu a Sant Pere Nolasc. En la desamortització (1835) els mercedaris en van marxar, però el 2018 tornen a ser-ne els responsables. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Cardenal Omella, 30 anys de ministeri episcopal! 🎂Aquest 22 de setembre celebrem el 30è aniversari de l'ordenació episcopal del cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona. El 15 de juliol d'aquell mateix any, va ser nomenat bisbe auxiliar de Saragossa.Donem gràcies al Senyor per aquests 30 anys de ministeri episcopal i acompanyem el cardenal Omella amb la nostra pregària. Felicitats, senyor Cardenal! 🌟 ...
View on Facebook (opens in a new tab)
La imatge de la Mare de Déu de la Mercè ha sortit aquest diumenge, 20 de setembre, en processó a la Catedral de Barcelona, des de la Basílica de la Mercè. Tot seguit, Mons. David Abadías, bisbe auxiliar de Barcelona, ha presidit la Santa Missa. Entre els concelebrants, hi ha participat el Pare Fermín Delgado, rector de la basílica de la Mare de Déu de la Mercè de Barcelona.✍️ tinyurl.com/bdesbt3a📸A. Codinach ...
View on Facebook (opens in a new tab)
L'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit aquest dijous, en una @parroquia.sagrada.familia plena, la missa funeral per Mn. Lluís Bonet. 🗣️ «Donem gràcies a Déu per la vida i el ministeri de Mn. Lluís Bonet».✍️ Llegeix la crònica sencerA: tinyurl.com/427yrmz2 ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

A Juan lo mandé decapitar yo. ¿Quién es este de quien oigo semejantes cosas?

(Lc 9,7-9)