Barcelona existe como obispado al menos desde el siglo IV, pero como arzobispado desde el año 1964, gracias al papa Pablo VI, según la bula «Læto animo». Era un arzobispado exento, sin diócesis sufragáneas y directamente sujeto a la Sede apostólica. Mantenía, sin embargo, una estrecha unión con los demás obispados catalanes que formaban la denominada provincia eclesiástica Tarraconense.
Asimismo, el papa Juan Pablo II, el 15 de junio de 2004 (bula «Ad totius dominici»), erigió la provincia eclesiástica de Barcelona y elevó la sede de Barcelona a Iglesia metropolitana. «La provincia así creada incluye la sede metropolitana del mismo nombre y también las diócesis sufragáneas de Terrassa y de Sant Feliu de Llobregat.»
La historia primitiva de la sede de Barcelona es muy antigua. Hay indicios de vida cristiana desde el siglo III. Se puede constatar la presencia evangelizadora del seglar san Cugat, que fue mártir durante la persecución de Diocleciano (304), y la tradición local proporciona noticias fidedignas de otros mártires, como santa Eulalia de Barcelona. Del obispo san Severo, de san Medín, de santa Juliana y de santa Semproniana no poseemos testimonios históricos fidedignos a pesar de que haya una tradición popular pluricentenaria.
El primer obispo de la antigua Barcino conocido documentalmente es Pretextato que asistió al concilio de Sárdica el año 343. Veinte años más tarde ocupó la sede de Barcelona el célebre Paciano (360-390), ilustre escritor y santo. A finales del siglo IV fue obispo Lampio (393-400), que confirió la ordenación sacerdotal a san Paulino de Nola. Pertenece a esta época paleocristiana la basílica dedicada a la Santa Cruz, que será la titular, y posteriormente, desde el 890, también será titular santa Eulalia. Se han sucedido en el episcopologio, desde el citado Pretextato hasta el actual arzobispo metropolitano Card. Joan Josep Omella ciento veinticinco obispos.
Las demarcaciones geográficas de las tres diócesis (la metropolitana Barcelona, Terrassa y Sant Feliu de Llobregat) están incluidas en la antigua de Barcelona, sin variar los límites de las demás diócesis catalanas. Las bulas papales de las constituciones de las tres diócesis citadas que forman la provincia eclesiástica de Barcelona tienen presente la última división de arciprestazgos de la antigua diócesis de Barcelona. O sea, en concreto, la nueva diócesis de Terrassa tiene los antiguos arciprestazgos de Montcada, Sant Cugat-Les Planes, Terrassa, Rubí, Sabadell Centro, Sabadell Norte, Sabadell Sur, Granollers, Puiggraciós, Mollet, Montbui y Montseny (al que se había unido anteriormente el arciprestazgo de Cardedeu-Llinars).
La diócesis de Sant Feliu de Llobregat está constituida por los arciprestazgos de la antigua diócesis de Barcelona del Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Montserrat, Garraf, Vilafranca del Penedès, Anoia y Piera-Capellades.
El arzobispado actual de Barcelona está formado por los siguientes arciprestazgos: Catedral, Ramblas-Poble Sec, Sant Josep Oriol, Purísima Concepción, Sagrada Familia, Poblenou, Provençals, Sant Martí, Sant Andreu, Trinitat-Roquetes, Vilapicina, Horta, Guinardó, Vall d’Hebron, Gràcia, Sant Gervasi, Sarrià, la Torrassa-Collblanc, Cornellà de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Sants-la Marina (anteriormente Sants-Can Tunis) y también Gramenet, Badalona Norte, Badalona Sur, la Cisa y Mataró.
El número de habitantes, parroquias y sacerdotes diocesanos son los siguientes respectivamente: Barcelona (metropolitana): 2.714.816 habitantes, 212 parroquias y 292 sacerdotes; Terrassa: 1.315.988, 120 y 89; Sant Feliu de Llobregat: 1.042.838, 123 y 90.
Las catedrales son las siguientes: metropolitana: Santa Cruz y Santa Eulalia de Barcelona; Terrassa: Sant Esperit, y Sant Feliu de Llobregat: Sant Llorenç.
El arzobispo metropolitano de Barcelona es el cardenal Joan Josep Omella Omella; el obispo de Terrassa, Mons. Salvador Cristau i Coll, y el de Sant Feliu de Llobregat, Mons. Xabier Gómez García.
Síguenos
⛪ Descobrir una església és també descobrir la història d'un poble. ![]()
#SantFeliuFeliu de Cabrera de Mar hi trobem molt més que un temple: una antiga església fortalesa construïda al segle XVI, pensada també per protegir els veïns dels atacs de pirates i bandolers.![]()
![]()
L'historiador i feligrès Jaume Molinos ens mostra alguns dels seus elements més singulars.![]()
![]()
▶️ Descobreix la història i el patrimoni d'aquest temple de l'Arxipr#esglésiabarcelona![]()
#maresmei#cabrerademara#PatrimonireradeMar #Patrimoni
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).![]()
![]()
«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular.
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.![]()
![]()
Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).![]()
![]()
«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular.
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.![]()
![]()
⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨![]()
![]()
#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!![]()
![]()
Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.![]()
![]()
🍿 «El día de la revelación»![]()
🍿 «Las locas del Obelisco»![]()
🍿 «Viaje al país de los blancos»![]()
🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»![]()
🍿 «Las ovejas detectives»![]()
![]()
▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcat![]()
![]()
Imatge: Generada amb IA (OpenAI)
Agenda
