Apunte histórico

Barcelona existe como obispado al menos desde el siglo IV, pero como arzobispado desde el año 1964, gracias al papa Pablo VI, según la bula «Læto animo». Era un arzobispado exento, sin diócesis sufragáneas y directamente sujeto a la Sede apostólica. Mantenía, sin embargo, una estrecha unión con los demás obispados catalanes que formaban la denominada provincia eclesiástica Tarraconense.

Asimismo, el papa Juan Pablo II, el 15 de junio de 2004 (bula «Ad totius dominici»), erigió la provincia eclesiástica de Barcelona y elevó la sede de Barcelona a Iglesia metropolitana. «La provincia así creada incluye la sede metropolitana del mismo nombre y también las diócesis sufragáneas de Terrassa y de Sant Feliu de Llobregat.»

La historia primitiva de la sede de Barcelona es muy antigua. Hay indicios de vida cristiana desde el siglo III. Se puede constatar la presencia evangelizadora del seglar san Cugat, que fue mártir durante la persecución de Diocleciano (304), y la tradición local proporciona noticias fidedignas de otros mártires, como santa Eulalia de Barcelona. Del obispo san Severo, de san Medín, de santa Juliana y de santa Semproniana no poseemos testimonios históricos fidedignos a pesar de que haya una tradición popular pluricentenaria.

El primer obispo de la antigua Barcino conocido documentalmente es Pretextato que asistió al concilio de Sárdica el año 343. Veinte años más tarde ocupó la sede de Barcelona el célebre Paciano (360-390), ilustre escritor y santo. A finales del siglo IV fue obispo Lampio (393-400), que confirió la ordenación sacerdotal a san Paulino de Nola. Pertenece a esta época paleocristiana la basílica dedicada a la Santa Cruz, que será la titular, y posteriormente, desde el 890, también será titular santa Eulalia. Se han sucedido en el episcopologio, desde el citado Pretextato hasta el actual arzobispo metropolitano Card. Joan Josep Omella ciento veinticinco obispos.

Las demarcaciones geográficas de las tres diócesis (la metropolitana Barcelona, Terrassa y Sant Feliu de Llobregat) están incluidas en la antigua de Barcelona, sin variar los límites de las demás diócesis catalanas. Las bulas papales de las constituciones de las tres diócesis citadas que forman la provincia eclesiástica de Barcelona tienen presente la última división de arciprestazgos de la antigua diócesis de Barcelona. O sea, en concreto, la nueva diócesis de Terrassa tiene los antiguos arciprestazgos de Montcada, Sant Cugat-Les Planes, Terrassa, Rubí, Sabadell Centro, Sabadell Norte, Sabadell Sur, Granollers, Puiggraciós, Mollet, Montbui y Montseny (al que se había unido anteriormente el arciprestazgo de Cardedeu-Llinars).

La diócesis de Sant Feliu de Llobregat está constituida por los arciprestazgos de la antigua diócesis de Barcelona del Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Montserrat, Garraf, Vilafranca del Penedès, Anoia y Piera-Capellades.

El arzobispado actual de Barcelona está formado por los siguientes arciprestazgos: Catedral, Ramblas-Poble Sec, Sant Josep Oriol, Purísima Concepción, Sagrada Familia, Poblenou, Provençals, Sant Martí, Sant Andreu, Trinitat-Roquetes, Vilapicina, Horta, Guinardó, Vall d’Hebron, Gràcia, Sant Gervasi, Sarrià, la Torrassa-Collblanc, Cornellà de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Sants-la Marina (anteriormente Sants-Can Tunis) y también Gramenet, Badalona Norte, Badalona Sur, la Cisa y Mataró.

El número de habitantes, parroquias y sacerdotes diocesanos son los siguientes respectivamente: Barcelona (metropolitana): 2.714.816 habitantes, 212 parroquias y 292 sacerdotes; Terrassa: 1.315.988, 120 y 89; Sant Feliu de Llobregat: 1.042.838, 123 y 90.

Las catedrales son las siguientes: metropolitana: Santa Cruz y Santa Eulalia de Barcelona; Terrassa: Sant Esperit, y Sant Feliu de Llobregat: Sant Llorenç.

El arzobispo metropolitano de Barcelona es el cardenal Joan Josep Omella Omella; el obispo de Terrassa, Mons. Salvador Cristau i Coll, y el de Sant Feliu de Llobregat, Mons. Xabier Gómez García.

Síguenos

Facebook
🎵 Aquest dilluns s'ha inaugurat l'Orgue Montserrat Torrent a l'oratori de Sant Felip Neri de Barcelona, un projecte iniciat el 1967 per la centenària organista barcelonina.Un instrument de 3.481 tubs i 49 registres construït per Albert Blancafort que culmina després de dècades d'interrupcions i dificultats de finançament.La mateixa Montserrat Torrent ha estat la primera a fer-lo sonar. Una vetllada inoblidable de música i poesia. 🙏🔗 tinyurl.com/bdemt6np📸 Fundació Montserrat Torrent ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Mirad, estamos subiendo a Jerusalén, y el Hijo del hombre va a ser entregado.

(Mc 10,32-45)