Barcelona existe como obispado al menos desde el siglo IV, pero como arzobispado desde el año 1964, gracias al papa Pablo VI, según la bula «Læto animo». Era un arzobispado exento, sin diócesis sufragáneas y directamente sujeto a la Sede apostólica. Mantenía, sin embargo, una estrecha unión con los demás obispados catalanes que formaban la denominada provincia eclesiástica Tarraconense.
Asimismo, el papa Juan Pablo II, el 15 de junio de 2004 (bula «Ad totius dominici»), erigió la provincia eclesiástica de Barcelona y elevó la sede de Barcelona a Iglesia metropolitana. «La provincia así creada incluye la sede metropolitana del mismo nombre y también las diócesis sufragáneas de Terrassa y de Sant Feliu de Llobregat.»
La historia primitiva de la sede de Barcelona es muy antigua. Hay indicios de vida cristiana desde el siglo III. Se puede constatar la presencia evangelizadora del seglar san Cugat, que fue mártir durante la persecución de Diocleciano (304), y la tradición local proporciona noticias fidedignas de otros mártires, como santa Eulalia de Barcelona. Del obispo san Severo, de san Medín, de santa Juliana y de santa Semproniana no poseemos testimonios históricos fidedignos a pesar de que haya una tradición popular pluricentenaria.
El primer obispo de la antigua Barcino conocido documentalmente es Pretextato que asistió al concilio de Sárdica el año 343. Veinte años más tarde ocupó la sede de Barcelona el célebre Paciano (360-390), ilustre escritor y santo. A finales del siglo IV fue obispo Lampio (393-400), que confirió la ordenación sacerdotal a san Paulino de Nola. Pertenece a esta época paleocristiana la basílica dedicada a la Santa Cruz, que será la titular, y posteriormente, desde el 890, también será titular santa Eulalia. Se han sucedido en el episcopologio, desde el citado Pretextato hasta el actual arzobispo metropolitano Card. Joan Josep Omella ciento veinticinco obispos.
Las demarcaciones geográficas de las tres diócesis (la metropolitana Barcelona, Terrassa y Sant Feliu de Llobregat) están incluidas en la antigua de Barcelona, sin variar los límites de las demás diócesis catalanas. Las bulas papales de las constituciones de las tres diócesis citadas que forman la provincia eclesiástica de Barcelona tienen presente la última división de arciprestazgos de la antigua diócesis de Barcelona. O sea, en concreto, la nueva diócesis de Terrassa tiene los antiguos arciprestazgos de Montcada, Sant Cugat-Les Planes, Terrassa, Rubí, Sabadell Centro, Sabadell Norte, Sabadell Sur, Granollers, Puiggraciós, Mollet, Montbui y Montseny (al que se había unido anteriormente el arciprestazgo de Cardedeu-Llinars).
La diócesis de Sant Feliu de Llobregat está constituida por los arciprestazgos de la antigua diócesis de Barcelona del Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Montserrat, Garraf, Vilafranca del Penedès, Anoia y Piera-Capellades.
El arzobispado actual de Barcelona está formado por los siguientes arciprestazgos: Catedral, Ramblas-Poble Sec, Sant Josep Oriol, Purísima Concepción, Sagrada Familia, Poblenou, Provençals, Sant Martí, Sant Andreu, Trinitat-Roquetes, Vilapicina, Horta, Guinardó, Vall d’Hebron, Gràcia, Sant Gervasi, Sarrià, la Torrassa-Collblanc, Cornellà de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Sants-la Marina (anteriormente Sants-Can Tunis) y también Gramenet, Badalona Norte, Badalona Sur, la Cisa y Mataró.
El número de habitantes, parroquias y sacerdotes diocesanos son los siguientes respectivamente: Barcelona (metropolitana): 2.714.816 habitantes, 212 parroquias y 292 sacerdotes; Terrassa: 1.315.988, 120 y 89; Sant Feliu de Llobregat: 1.042.838, 123 y 90.
Las catedrales son las siguientes: metropolitana: Santa Cruz y Santa Eulalia de Barcelona; Terrassa: Sant Esperit, y Sant Feliu de Llobregat: Sant Llorenç.
El arzobispo metropolitano de Barcelona es el cardenal Joan Josep Omella Omella; el obispo de Terrassa, Mons. Salvador Cristau i Coll, y el de Sant Feliu de Llobregat, Mons. Xabier Gómez García.
Síguenos
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada!
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular.
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular.
Agenda
