Santoral

5 d'octubre

Tèmpores d'acció de gràcies i de petició

Per Sant Francesc, sembra pagès.
Dita popular

Témpores d'acció de gràcies i de petició

A l'acabament de la temporada estival, quan s'acaben les collites i comença el curs escolar, aquesta jornada es dedica a donar gràcies a Déu per tots els favors que ens ha concedit i a demanar-li que no ens deixi mai sense el seu ajut.

111 Jornada Mundial del Migrant, del Refugiat, amb el lema: “Migrants, missioners d’esperança”: «Migrants, refugiats i desplaçats són testimonis privilegiats de l’esperança viscuda en la quotidianitat, a través de la seva confiança en Déu i la seva resistència a les adversitats amb vistes a un futur en què albiren l’arribada de la felicitat i el desenvolupament humà integral» (Papa Francesc).

  1. Commemoració dels sants màrtirs que, durant la persecució de l'emperador Dioclecià, van rebre la palma del martiri. A Trèveris, a la Gàl·lia Belga (s. IV)
  1. Santa Caritina, màrtir. A la ciutat de Coric, a Cilícia (s. IV).
  1. Commemoració de santa Maníaca, verge i màrtir, que, oriünda de la regió de Beth Garmay, es va traslladar a Pèrsia, on va ser condemnada a mort pel rei Sapor II (~ 343).
  1. Sant Apol·linar, bisbe, germà de sant Avit, bisbe de Viena, que, home ple de fervor per la justícia i l'honestedat, va saber restituir el vigor i l'esplendor de la religió cristiana a aquesta seu, durant molt de temps desproveïda de pastor. A Valença, a la regió de la Gàl·lia Vienesa (~ 520).
  1. Commemoració dels sants Maur i Plàcid, monjos, que des de la seva adolescència van ser deixebles de l'abat sant Benet (s. VI).
  1. Sant Jeroni, bisbe, que va enriquir a la seva Església amb la seva munificència i la seva sol·licitud pastoral. A Nevers, Nèustria (816).
  1. Sant Meinulf, diaca, que va construir i enriquir el monestir de Bòddeken, confiant-lo a una comunitat de verges. A Paderbom, Saxònia (~ 857).
  1. Commemoració de sant Froilà, bisbe, que primer va ser eremita i després, ordenat bisbe, va evangelitzar les regions alliberades del jou dels musulmans, propagant la vida monàstica i destacant per la seva beneficència vers als pobres. A Lleó, ciutat d'Hispània (905).
  1. Sant Atilà, bisbe, que, essent monjo, va ser company de sant Froilà en la predicació de Crist per les terres devastades pels musulmans. A la ciutat de Zamora, a Hispània (916).
  1. Beat Pere Pattarini d'Ímola, cavaller de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, que es va distingir per la seva caritat en la cura de malalts. A Florència, de la Toscana (1320).
  1. Commemoració de santa Flora, verge de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, que es va dedicar a atendre els malalts pobres en un hospital i va viure íntimament unida amb el cor i el cos a la Passió de Crist. A Beaulieu, a la regió de Caors, a França (1347).
  1. Beat Sants, prevere de l'orde d’Ermitans de Sant Agustí, al qual seguien les multituds quan predicava la Paraula de Déu. A Cora, al Laci (1392).
  1. Beat Raimon delle Vigne o de Càpua, prevere de l'orde dels Predicadors, que va ser prudent moderador espiritual de santa Caterina de Siena, de la qual va compondre una fidel biografia. A Nüremberg, Baviera (1399).
  1. Beat Mateu (Joan Francesc) Carreri, prevere de l'orde dels Predicadors, que va ser vehement i fecund predicador de la Paraula de Déu en el seu temps. A Vigevano, a la Llombardia (1470).
  1. Beats màrtirs Guillem Hartley i Joan Hewett, preveres, i Robert Sutton, que per la seva constant fidelitat a l'Església Catòlica, en temps de la reina Elisabet I van ser penjats a prop de la ciutat, però en diferents llocs. A Londres, a Anglaterra (1588).
  1. Beata Anna Schaffer, verge. Als dinou anys, en el seu ofici de servent, es va cremar amb aigua bullint. El seu estat de salut es va agreujar i va viure amb ànim serè en esperit de pobresa i pregària, oferint el seu dolor per la salvació de les ànimes. A la localitat de Mindelstetten, al territori de Ratisbona, a Alemanya (1925).
  1. Beat Bartomeu Longo, que, home de lleis, preocupat pel culte a Maria i la formació cristiana dels camperols i dels nens, va fundar el santuari del Roser, a la vall de Pompeia, i també una congregació de Germanes amb el mateix títol, amb els béns que, generosament, li va donar la seva piadosa dona. A Pompeia, a prop de Nàpols, a Itàlia (1926).
  1. Sant Tranquilí Ubiarco, prevere i màrtir que, en la persecució contra l'Església, no va deixar de complir amb les seves funcions ministerials per la qual cosa va ser penjat d'un arbre, acabant així el seu gloriós martiri. A la localitat de Tepatitlàn, a Mèxic (1928).
  1. Santa Maria Faustina (Helena) Kowalska, verge de les Germanes de la Benaurada Mare de Déu de la Misericòrdia, sol·lícita d'anunciar el misteri de la divina misericòrdia. A Cracòvia, a Polònia (1938).
  2. Beat Marià Skrzypczak, prevere i màrtir. Durant l'ocupació de Polònia per un règim contrari a Déu, per la seva invicta fe va rebre el martiri en ser afusellat davant l'església d'aquesta localitat. Al petit poble de Plonkowo, a Polònia (1939).

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Estima el Senyor, el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix.

(Mt 22,34-40)