5 D’OCTUBRE

Tèmpores d'acció de gràcies i de petició

Dia 5 d’octubre, dijous: Témpores d’acció de gràcies i de petició

A l’acabament de la temporada estival, aquesta jornada es dedica a donar gràcies a Déu per tots els favors que ens ha concedit i a demanar-li que no ens deixi mai sense el seu ajut: «Us preguem, Senyor, que sigueu el nostre ajut i la nostra protecció. Aquells d’entre nosaltres que estan atribolats, salveu-los; compadiu-vos dels humils, guariu els dèbils, sacieu els famolencs, enfortiu els flacs» (St. Climent, Carta als Corintis).

1. Commemoració dels sants màrtirs que, durant la persecució de l’emperador Dioclecià, van rebre la palma del martiri. A Trèveris, a la Gàl·lia Belga (s. IV)

2. Santa Caritina, màrtir. A la ciutat de Coric, a Cilícia (s. IV).

3. Commemoració de santa Maníaca, verge i màrtir, que, oriünda de la regió de Beth Garmay, es va traslladar a Pèrsia, on va ser condemnada a mort pel rei Sapor II (~ 343).

4. Sant Apol·linar, bisbe, germà de sant Avit, bisbe de Viena, que, home ple de fervor per la justícia i l’honestedat, va saber restituir el vigor i l’esplendor de la religió cristiana a aquesta seu, durant molt de temps desproveïda de pastor. A Valença, a la regió de la Gàl·lia Vienesa (~ 520).

5. Commemoració dels sants Maur i Plàcid, monjos, que des de la seva adolescència van ser deixebles de l’abat sant Benet (s. VI).

6. Sant Jeroni, bisbe, que va enriquir a la seva Església amb la seva munificència i la seva sol·licitud pastoral. A Nevers, Nèustria (816).

7. Sant Meinulf, diaca, que va construir i enriquir el monestir de Bòddeken, confiant-lo a una comunitat de verges. A Paderbom, Saxònia (~ 857).

8. Commemoració de sant Froilà, bisbe, que primer va ser eremita i després, ordenat bisbe, va evangelitzar les regions alliberades del jou dels musulmans, propagant la vida monàstica i destacant per la seva beneficència vers als pobres. A Lleó, ciutat d’Hispània (905).

9. Sant Atilà, bisbe, que, essent monjo, va ser company de sant Froilà en la predicació de Crist per les terres devastades pels musulmans. A la ciutat de Zamora, a Hispània (916).

10. Beat Pere Pattarini d’Ímola, cavaller de l’orde de Sant Joan de Jerusalem, que es va distingir per la seva caritat en la cura de malalts. A Florència, de la Toscana (1320).

11. Commemoració de santa Flora, verge de l’orde de Sant Joan de Jerusalem, que es va dedicar a atendre els malalts pobres en un hospital i va viure íntimament unida amb el cor i el cos a la Passió de Crist. A Beaulieu, a la regió de Caors, a França (1347).

12. Beat Sants, prevere de l’orde d’Ermitans de Sant Agustí, al qual seguien les multituds quan predicava la Paraula de Déu. A Cora, al Laci (1392).

13. Beat Raimon delle Vigne o de Càpua, prevere de l’orde dels Predicadors, que va ser prudent moderador espiritual de santa Caterina de Siena, de la qual va compondre una fidel biografia. A Nüremberg, Baviera (1399).

14. Beat Mateu (Joan Francesc) Carreri, prevere de l’orde dels Predicadors, que va ser vehement i fecund predicador de la Paraula de Déu en el seu temps. A Vigevano, a la Llombardia (1470).

15. Beats màrtirs Guillem Hartley i Joan Hewett, preveres, i Robert Sutton, que per la seva constant fidelitat a l’Església Catòlica, en temps de la reina Elisabet I van ser penjats a prop de la ciutat, però en diferents llocs. A Londres, a Anglaterra (1588).

16. Beata Anna Schaffer, verge. Als dinou anys, en el seu ofici de servent, es va cremar amb aigua bullint. El seu estat de salut es va agreujar i va viure amb ànim serè en esperit de pobresa i pregària, oferint el seu dolor per la salvació de les ànimes. A la localitat de Mindelstetten, al territori de Ratisbona, a Alemanya (1925).

17. Beat Bartomeu Longo, que, home de lleis, preocupat pel culte a Maria i la formació cristiana dels camperols i dels nens, va fundar el santuari del Roser, a la vall de Pompeia, i també una congregació de Germanes amb el mateix títol, amb els béns que, generosament, li va donar la seva piadosa dona. A Pompeia, a prop de Nàpols, a Itàlia (1926).

18. Sant Tranquilí Ubiarco, prevere i màrtir que, en la persecució contra l’Església, no va deixar de complir amb les seves funcions ministerials per la qual cosa va ser penjat d’un arbre, acabant així el seu gloriós martiri. A la localitat de Tepatitlàn, a Mèxic (1928).

19. Santa Maria Faustina (Helena) Kowalska, verge de les Germanes de la Benaurada Mare de Déu de la Misericòrdia, sol·lícita d’anunciar el misteri de la divina misericòrdia. A Cracòvia, a Polònia (1938).

20. Beat Marià Skrzypczak, prevere i màrtir. Durant l’ocupació de Polònia per un règim contrari a Déu, per la seva invicta fe va rebre el martiri en ser afusellat davant l’església d’aquesta localitat. Al petit poble de Plonkowo, a Polònia (1939).

Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).

Família Salesiana (MLL): Beat Albert Marvelli, seglar (1946).

Orde de Predicadors (MLL): Beat Raimon de Capua, prevere.

Orde de Sant Joan de Jerusalem (MO): Beat Pere Pattarini d’Ímola, religiós.

Redemptoristes (MLL): Beat Francesc Xavier Seelos, prevere. El Martirologi el situa el dia 4 d’octubre.

 

Per Sant Francesc, sembra pagès

Per Sant Francesc, sembra pagès