La historia de Sant Josep Oriol

Santa Maria del Pi explica la vida del Dr. Pan y Agua, a pocos días de la conmemoración del santo

13 Mar, 2019
Església de Barcelona

Aproximar la figura de Sant Josep Oriol y su proceso de beatificación desde un punto de vista histórico. Este fue el objetivo de la conferencia  «Sant Josep Oriol (1650-1702)». El conocido como «doctor Pan y Agua», vivió en una época extremadamente convulsa y trascendental desde el punto de vista social, político y económico. Una conferencia  que se llevó a cabo por los historiadores, Dra. Alexandra Capdevila y el Dr. Alexis Serrano.

Cataluña en el Siglo XVII

En estos años Cataluña sufrió el azote de la peste de mediados de siglo XVII de la cual fue víctima su padre y algunos de los sedes germanos. Así mismo, desde el punto de vista político, con la firma del Tratado de los Pirineos en 1659, el Principado perdió los condados del Rosselló y la Cerdaña y la Cataluña Nord.

Su prematura muerte al 1702 impidió que fuera testigo del estallido de la Guerra de Sucesión. Sin embargo vivió en primera persona los efectos de los bombardeos y ataques a la ciudad de Barcelona por parte de las tropas francesas en las postrimerías el siglo XVII y mostró especial interés para tener cura de los soldados acuartelados fuera de las murallas de la ciudad de Barcelona.

Un análisis preciso

Con este contexto se situó la conferencia. Se situó a la figura de Sant Josep Oriol. Su voluntad de pasar desapercibido ha provocado que hoy en día haya tantos pocos documentos. Sin embargo, la consulta del libro de deliberaciones del Pi. Así como las nóminas, las cartas conservadas, el proceso de beatificación y la bibliografía existente, han estado claves para situar la figura del Santo en su contexto histórico. También se analizó su red de relaciones. Personas influyentes como los Milanos de Canet de Mar, el oratorio de San Felipe Neri o la parroquia del Pi. Después se habló de su trayectoria eclesiástica y su proceso de beatificación.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No he venido a traer paz, sino división.

(Lc 12,49-53)