La historia de Sant Josep Oriol

Santa Maria del Pi explica la vida del Dr. Pan y Agua, a pocos días de la conmemoración del santo

13 Mar, 2019
Església de Barcelona

Aproximar la figura de Sant Josep Oriol y su proceso de beatificación desde un punto de vista histórico. Este fue el objetivo de la conferencia  «Sant Josep Oriol (1650-1702)». El conocido como «doctor Pan y Agua», vivió en una época extremadamente convulsa y trascendental desde el punto de vista social, político y económico. Una conferencia  que se llevó a cabo por los historiadores, Dra. Alexandra Capdevila y el Dr. Alexis Serrano.

Cataluña en el Siglo XVII

En estos años Cataluña sufrió el azote de la peste de mediados de siglo XVII de la cual fue víctima su padre y algunos de los sedes germanos. Así mismo, desde el punto de vista político, con la firma del Tratado de los Pirineos en 1659, el Principado perdió los condados del Rosselló y la Cerdaña y la Cataluña Nord.

Su prematura muerte al 1702 impidió que fuera testigo del estallido de la Guerra de Sucesión. Sin embargo vivió en primera persona los efectos de los bombardeos y ataques a la ciudad de Barcelona por parte de las tropas francesas en las postrimerías el siglo XVII y mostró especial interés para tener cura de los soldados acuartelados fuera de las murallas de la ciudad de Barcelona.

Un análisis preciso

Con este contexto se situó la conferencia. Se situó a la figura de Sant Josep Oriol. Su voluntad de pasar desapercibido ha provocado que hoy en día haya tantos pocos documentos. Sin embargo, la consulta del libro de deliberaciones del Pi. Así como las nóminas, las cartas conservadas, el proceso de beatificación y la bibliografía existente, han estado claves para situar la figura del Santo en su contexto histórico. También se analizó su red de relaciones. Personas influyentes como los Milanos de Canet de Mar, el oratorio de San Felipe Neri o la parroquia del Pi. Después se habló de su trayectoria eclesiástica y su proceso de beatificación.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No te digo que perdones hasta siete veces, sino hasta setena veces siete.

(Mt 18,21-19,1)