Cine espiritual: «El Pan de la guerra»

La situación de los campamentos de refugiados llega al cine a través de una bonita y punzante animación

13 Jul, 2018
Montse Punsoda

El cine espiritual de esta semana presenta una de las películas nominadas en la última edición de los Oscar y los Globos de Oro por mejor animación: The Breadwinner (El Pan de la Guerra). A pesar de la buena crítica que recibió por parte de los cineastas, el film no pasó por las salas de cine. Ahora sin embargo, Mn. Peio la recupera como buen entretenimiento para el verano y aconseja verla accediendo desde las plataformas digitales, como Netflix.

Se trata de una película basada en la novela ‘El pan de la Guerra’, de la autora canadiense Deborah Ellis. A pesar de ser de dibujos animados, no está recomendada para menores de 13 años, teniendo en cuenta la dura historia que narra entorno a los campamentos para refugiados en Pakistán y Rusia.

Sinopsis

Se cuenta la historia de la Parvana, una niña de once años que vive bajo el régimen talibán en Kabul, Afganistán. Su padre tiene una manera curiosa de distraer a su familia de los horrores del mundo exterior. Cuenta historias, las cuales pueden servir como instigadoras de un cambio, según él. Cuando éste es arrestado y encarcelado injustamente, Parvana se corta el pelo y se hace pasar por niño para poder trabajar y sostener a su familia.

Ella y su amigo, el Shauzia, se adentrarán en un mundo libre donde deberán sortear diferentes pruebas de fuego. El objetivo será el de reencontrarse con su padre y reunir de nuevo a su familia.

Bonita y desgarradora

La crítica coincide en ejemplifica la bonita historia que se narra, vibrante y desgarradora a la vez. El crítico de cine espiritual, Mn. Peio Sánchez destaca como a través de esta trama, el espectador reflexiona sobre la situación de la mujer en el Afganistán. Una desigualdad que se convierte en motivo de «reflexión, entorno como resistir las imposiciones y sostener la esperanza», explica Mn. Peio. Todo ello se explica desde la sencillez de una niña de once años, la cual con los ojos de la inocencia muestra la bondad en contraposición a las injusticias del mundo.

Parvana lo hará todo para reunir la familia. Se hace énfasis en el papel de la familia. Como en aquellos momentos más duros de la vida, se hace indispensable. Serán los vínculos, el amor y la perseverancia los que ayudarán a la pequeña protagonista a llegar a su meta. La amistad también estará presente, siempre para dar una mano.

Comentari Mn. Peio

 

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

3 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

(Mt 13,54-58)