Cine espiritual: «El Pan de la guerra»

La situación de los campamentos de refugiados llega al cine a través de una bonita y punzante animación

13 Jul, 2018
Montse Punsoda

El cine espiritual de esta semana presenta una de las películas nominadas en la última edición de los Oscar y los Globos de Oro por mejor animación: The Breadwinner (El Pan de la Guerra). A pesar de la buena crítica que recibió por parte de los cineastas, el film no pasó por las salas de cine. Ahora sin embargo, Mn. Peio la recupera como buen entretenimiento para el verano y aconseja verla accediendo desde las plataformas digitales, como Netflix.

Se trata de una película basada en la novela ‘El pan de la Guerra’, de la autora canadiense Deborah Ellis. A pesar de ser de dibujos animados, no está recomendada para menores de 13 años, teniendo en cuenta la dura historia que narra entorno a los campamentos para refugiados en Pakistán y Rusia.

Sinopsis

Se cuenta la historia de la Parvana, una niña de once años que vive bajo el régimen talibán en Kabul, Afganistán. Su padre tiene una manera curiosa de distraer a su familia de los horrores del mundo exterior. Cuenta historias, las cuales pueden servir como instigadoras de un cambio, según él. Cuando éste es arrestado y encarcelado injustamente, Parvana se corta el pelo y se hace pasar por niño para poder trabajar y sostener a su familia.

Ella y su amigo, el Shauzia, se adentrarán en un mundo libre donde deberán sortear diferentes pruebas de fuego. El objetivo será el de reencontrarse con su padre y reunir de nuevo a su familia.

Bonita y desgarradora

La crítica coincide en ejemplifica la bonita historia que se narra, vibrante y desgarradora a la vez. El crítico de cine espiritual, Mn. Peio Sánchez destaca como a través de esta trama, el espectador reflexiona sobre la situación de la mujer en el Afganistán. Una desigualdad que se convierte en motivo de «reflexión, entorno como resistir las imposiciones y sostener la esperanza», explica Mn. Peio. Todo ello se explica desde la sencillez de una niña de once años, la cual con los ojos de la inocencia muestra la bondad en contraposición a las injusticias del mundo.

Parvana lo hará todo para reunir la familia. Se hace énfasis en el papel de la familia. Como en aquellos momentos más duros de la vida, se hace indispensable. Serán los vínculos, el amor y la perseverancia los que ayudarán a la pequeña protagonista a llegar a su meta. La amistad también estará presente, siempre para dar una mano.

Comentari Mn. Peio

 

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

El grano creció y se hizo un árbol.

(Lc 13,18-21)