La situació dels campaments de refugiats arriba al cinema a través d’una bonica i punyent animació
13 Jul, 2018
Església de Barcelona
El cinema espiritual d’aquesta setmana presenta una de les pel·lícules nominades a la darrera edició dels Oscar i dels Globus d’Or per millor animació: The Breadwinner (El Pa de la Guerra). Tot i la bona crítica que va rebre per part dels cineastes, el film no va passar per les sales de cinema. Ara però, Mn. Peio la recupera com a bon entreteniment per a l’estiu i aconsella veure-la accedint’hi des de les plataformes digitals, com Netflix.
Es tracta d’una pel·lícula, basada en la novel·la infantil titulada ‘El pan de la Guerra’, de l’autora canadenca Deborah Ellis. Tot i ser de dibuixos animats, no està recomanada per a menors de 13 anys, tenint en compte la dura història que narra entorn els campaments per a refugiats al Paquistà i Russia.
Sinopsis
S’explica la història de la Parvana, una nena d’onze anys que viu sota el règim talibà a Kabul, Afganistan. El seu pare té una manera curiosa de distreure a la seva família dels horrors del món exterior. Explica històries, les quals poden servir com instigadores d’un canvi, segons ell. Quan aquest és arrestat i empresonat injustament, la Parvana es talla els cabells i es fa passar per nen per poder treballar i sostenir a la seva família.
Trobarà una amiga en una situació similar, la Shauzia, s’endinsaran en un món lliure on hauran d’esquivar diferents proves de foc. L’objectiu serà el de retrobar-se amb el seu pare i reunir de nou la seva família.
Bonica i punyent
La crítica coincideix a exemplificar la bonica història que es narra, «vibrant i punyent» al mateix temps. El crític de cinema espiritual, Mn. Peio Sánchez destaca com a través d’aquesta trama, l’espectador reflexiona sobre la situació de la dona a l’Afganistant. Una desigualtat que es converteix en motiu de «reflexió, entorn com s’ha de resistir a les imposicions i com sostenir l’esperança», explica Mn. Peio. Tot plegat s’explica des de la senzillesa d’una nena d’onze anys, la qual amb els ulls de la innocència mostra la bondat en contraposició a les injustícies del món.
La Parvana ho farà tot per tal de reunir la família. Es fa èmfasi en el paper de la família que en aquells moments més cruents es fa indispensable. Seran els lligams, l’amor i la perseverança els que ajudaran a la petita protagonista a arribar a la seva meta. L’amistat també hi serà present, sempre per donar un cop de mà.
La Catedral de Barcelona va acollir dissabte 24 d'octubre una trobada dels catecúmens de l'Arquebisbat de Barcelona amb el bisbe auxiliar, Mons. David Abadías. Una seixantena de persones procedents de parròquies de…
La basílica de Santa Maria de Mataró va celebrar aquest diumenge 25 d'octubre el 500è aniversari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida per l'arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella.…
El Museu Diocesà de Barcelona acull l'exposició Art sacre italià del segle XX dels Museus Vaticans, una selecció de pintures i escultures procedents de la Col·lecció d'Art Modern i Contemporani dels Museus…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...