Cinema espiritual: “El Pa de la guerra”

La situació dels campaments de refugiats arriba al cinema a través d’una bonica i punyent animació

13 Jul, 2018
Església de Barcelona

El cinema espiritual d’aquesta setmana presenta una de les pel·lícules nominades a la darrera edició dels Oscar i dels Globus d’Or per millor animació: The Breadwinner (El Pa de la Guerra). Tot i la bona crítica que va rebre per part dels cineastes, el film no va passar per les sales de cinema. Ara però, Mn. Peio la recupera com a bon entreteniment per a l’estiu i aconsella veure-la accedint’hi des de les plataformes digitals, com Netflix.

Es tracta d’una pel·lícula, basada en la novel·la infantil titulada ‘El pan de la Guerra’, de l’autora canadenca Deborah Ellis. Tot i ser de dibuixos animats, no està recomanada per a menors de 13 anys, tenint en compte la dura història que narra entorn els campaments per a refugiats al Paquistà i Russia.

Sinopsis

S’explica la història de la Parvana, una nena d’onze anys que viu sota el règim talibà a Kabul, Afganistan. El seu pare té una manera curiosa de distreure a la seva família dels horrors del món exterior. Explica històries, les quals poden servir com instigadores d’un canvi, segons ell. Quan aquest és arrestat i empresonat injustament, la Parvana es talla els cabells i es fa passar per nen per poder treballar i sostenir a la seva família.

Trobarà una amiga en una situació similar, la Shauzia, s’endinsaran en un món lliure on hauran d’esquivar diferents proves de foc. L’objectiu serà el de retrobar-se amb el seu pare i reunir de nou la seva família.

Bonica i punyent

La crítica coincideix a exemplificar la bonica història que es narra, “vibrant i punyent” al mateix temps. El crític de cinema espiritual, Mn. Peio Sánchez destaca com a través d’aquesta trama, l’espectador reflexiona sobre la situació de la dona a l’Afganistant. Una desigualtat que es converteix en motiu de “reflexió, entorn com s’ha de resistir a les imposicions i com sostenir l’esperança”, explica Mn. Peio. Tot plegat s’explica des de la senzillesa d’una nena d’onze anys, la qual amb els ulls de la innocència mostra la bondat en contraposició a les injustícies del món. 

La Parvana ho farà tot per tal de reunir la família. Es fa èmfasi en el paper de la família que en aquells moments més cruents es fa indispensable. Seran els lligams, l’amor i la perseverança els que ajudaran a la petita protagonista a arribar a la seva meta. L’amistat també hi serà present, sempre per donar un cop de mà.

Comentari Mn. Peio

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Diuen i no fan.

(Mt 23,1-12)