8 DE DESEMBRE

La Concepció Immaculada de Santa Maria

«Durant el temps d’Advent, és recordada la solemnitat del dia 8 de desembre en la qual, junt amb la Immaculada Concepció de la Verge Mare de Déu, són recordats la preparació radical (cf. Is 11,1.10) de la vinguda del Salvador i el feliç inici de l’Església sense màcula i arruga» (cf. Pau VI, Marialis Cultus, 3).

«El fonament bíblic d’aquest dogma es troba en les paraules que l’àngel va dirigir a la noia de Natzaret: “Alegra’t, plena de gràcia, el Senyor és amb tu” (Lc 1,28). “Plena de gràcia”, en l’original grec ‘kekharitomene’, és el nom més bell de Maria, nom que li va donar el mateix Déu per indicar que des de sempre i per sempre és l’estimada, l’escollida, l’escollida per rebre el do més preciós, Jesús, “l’amor encarnat de Déu” (Deus caritas est, 12)» (Papa Benet XVI).

«Contemplant a la nostra Mare Immaculada reconeixem també el nostre destí veritable: ser transformats per l’amor de Déu» (Papa Francesc, Àngelus, 8 desembre 2013)

HISTÒRIA DE LA SOLEMNITAT

Segle IX: El calendari marmori de Nàpols (~840-850) ja celebra el 9 de desembre la “Concepció de santa Anna (mare) de Maria Verge”.

Segles X-XI: Els creuats anglesos importen la celebració als monestirs grecs de la Itàlia meridional i se celebra com la concepció de Maria sense el pecat original.

Segle XII: Primera apologia de la concepció de Maria redactada per un monjo de Canterbury, Eadmer († 1124). Provoca les reaccions en contra de sant Bernat i de nombrosos dominics (sant Tomàs no la considerava veritat de fe). La celebració serà acollida dels franciscans, que destaquen la humanitat de Jesús.

Segle XIII, finals: A Barcelona, la diada és festiva.

1397: A les Ordinacions catalanes hi llegim que la vuitada de la festa durava fins per Santa Llúcia i era considerada com un avanç de les festes de Nadal.

1477, febrer 17: Finalment, el papa Sitx IV (1471-1484), en la constitució “Præ excelsa”, adopta oficialment l’ofici del franciscà Bernardí de Bustis.

1760: És proclamada Patrona de España.

1854, desembre 8: El papa Pius IX: «Declarem, proclamem i definim la doctrina que sosté que la ditxosa Verge Maria fou preservada immune de tota taca de culpa original en el primer instant de la seva concepció per una singular gràcia i privilegi de Déu omnipotent, en atenció als mèrits de Jesús Salvador del gènere humà» (butlla “Inefabilis Deus”, núm. 9-18). La data del 8 de desembre (a l’Orient el 9 de desembre) depèn de l’antiga festa de la nativitat de Maria.

1960: En la reforma litúrgica després del Concili Vaticà II la diada se celebra com a solemnitat.

LA IMMACULADA
Quan a l’home vol criar
lo Criador de la vida,
ofereix-li per sojorn
un paradís de delícia.

Per posar-li lo seu Fill
vol sojorn de més estima;
d’un paradís no en té prou,
vos formà a vós, oh Maria.

Jacint Verdaguer, Lo Roser de tot l’any, 1893

 

  1. Solemnitat de la Concepció Immaculada de la benaurada Verge Maria, que, realment plena de gràcia i beneïda entre les dones, en previsió del naixement i de la mort salvadora del Fill de Déu, des del primer instant de la seva Concepció va ser preservada de tota culpa original, per singular privilegi de Déu. Aquest mateix dia va ser
    definida, pel papa Pius IX, com a veritat dogmàtica rebuda per antiga tradició (1854).
  2. Commemoració de sant Macari, màrtir, el qual, en temps de l’emperador Deci, quan el jutge li va aconsellar amb moltes raons que renegués de Crist, ell va professar amb més constància la fe, per la qual cosa finalment va ser cremat viu. A Alexandria, Egipte (250).
  3. Sepultura de sant Eutiquià, papa. A Roma, al cementiri de Calixt, a la via Àpia (283).
  4. Sant Eucari, considerat primer bisbe de Trèveris. A Trèveris, Gàl·lia Belga (s. III).
  5. Commemoració de sant Patapi, solitari, el qual, oriünd de la Tebaida, va viure a Constantinoble, a Blaquerna, i va ser sepultat al monestir dels egipcis (s. V/VI).
  6. Sant Romaric, abat, el qual, essent noble del rei Teudebert, es va retirar al monestir de Luxueil i després va fundar un cenobi en una propietat seva, que ell mateix va dirigir. A la muntanya Volgués (ara Remiremont), Burgúndia (653).
  7. Sant Teobald de Marlhac, abat de l’orde cistercenc, que prestava els més humils serveis als seus germans. Al monestir de Vaux-de-Cemay, a la regió de París (1247).
  8. Passió de sant Nadal Chabanel, prevere de la Companyia de Jesús i màrtir, el qual, havent promès davant Déu romandre fins a la mort en la seva estimada missió del territori dels hurons, mentre caminava pel bosc amb un apòstata va ser assassinat per ell en odi de la fe. La seva memòria se celebra el dia dinou d’octubre, juntament amb la d’altres companys. A la regió d’Ontario, Canadà (1649).
  9. Beata Narcisa de Jesús Martillo Moràn, verge, que, privada de pares i desproveïda d’aliment, després de molts treballs va ser rebuda a l’hostatgeria d’un cenobi, on es va dedicar a la pregària contínua i a l’aspra penitència. A Lima, ciutat de Perú (1869).
  10. Beat Josep Maria Zabal Blasco, màrtir, el qual, essent pare de família, a la persecució contra la fe va superar els turments de la seva passió amb la fortalesa de Crist. A la caserna valenciana del Picadero de Paterna (1936).
  11. Beat Lluís Liguda, prevere de la Societat del Verb Diví i màrtir, que, empresonat en ser envaïda Polònia durant la guerra, va ser cruelment assassinat pels guàrdies de la presó, confessant a Crist fins a la mort. Al camp de concentració de Dachau, prop de Munic, Baviera (Alemanya) (1942).

 

  • Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).
  • Arquebisbat Castrense (Arma d’Infanteria, Servei d’Estat Major i dels Cossos Jurídic Militar, Eclesiàstic, Veterinari, Farmàcia, Oficines Militars i Servei Geogràfic de l’Exèrcit): Immaculada Concepció de la Benaurada Verge Maria.
  • Religioses de Maria Immaculada (Missioneres Claretianes): Immaculada Concepció de la Benaurada Verge Maria (SO). Titular i patrona de la Congregació.
  • Santa Ester, reina: Al Martirologi romà no hi figura la reina Ester, en canvi, sí que consta en alguns martirologis antics. A les Esglésies grega i copta se celebra el mes de desembre, en diversos dies. Entre nosaltres, hi ha diverses tradicions: el 24 de maig, l’1 de juliol i el 8 de desembre (s. VI aC.).
  • Ritu Hispanomossàrab: Concepció de Santa Maria, verge.

 

Per la Concepció fa el fred major.

Per la Concepció fa el fred major.