Barcelona, Església i construcció

Presentació del llibre d'Alba Arboix "Barcelona; esglésies i construcció de la ciutat"

13 Jul, 2018
Església de Barcelona

 Església i construcció de la ciutat de Barcelona, unides en un llibre que vincula els temples barcelonins amb la ciutat comtal. «Barcelona; esglésies i construcció de la ciutat»; és un llibre que forma part de la tesi doctoral de l’arquitecte Alba Arboix i Alió. Durant la presentació hi han intervingut tant l’Ajuntament de Barcelona amb, el regidor d’habitatge i rehabilitació, Josep M. Montaner, com l’Arquebisbat de Barcelona amb delegat d’economia Mn. Antoni Matabosch. També han participat en la taula la Dra. Magda Mària i Serrano, professora de Projectes Arquitectònics de la UPC i l’autora del llibre, Alba Arboix.

El contingut

El lligam entre els temples barcelonins i la pròpia ciutat, s’evidencia de manera persistent des dels primers nuclis medievals fins als últims barris de polígons creats; passant per les esglésies que han desaparegut i han originat noves places o les que han estat reutilitzades per allotjar-hi noves activitats.

Tot i que alguns temples tenen més protagonisme que d’altres en la història de la ciutat; o que determinats edificis religiosos tinguin un paper més actiu en l’imaginari dels veïns i els visitants; es vol presentar l’arquitectura religiosa de Barcelona en conjunt; com una col·lecció de cent trenta-dos objectes arquitectònics escampats per la ciutat. I és que, il·luminant a la vegada tots aquests elements amb el seu entorn més immediat, de sobte apareix un nou relat explicat des d’un punt de vista urbà.

Tres capítols

El llibre s’organitza en tres capítols. En el primer, «L’església a la ciutat»; s’explica la història d’aquelles esglésies que contribueixen a donar forma a la Barcelona actual. En el segon, «L’església a la plaça»; es tracten exemples en què la relació entre el temple i l’espai públic que l’acompanya és tan intensa que són part d’una mateixa entitat. I en el tercer capítol, «L’església, edifici singular»; es vol fer un recorregut pels diferents tipus arquitectònics de què fa gala la ciutat. I és que Barcelona té un repertori tipològic eclesial molt ric i variat.

Finalment, un epíleg titulat «El canvi d’ús»; vol obrir una reflexió sobre quin podria ser el futur de l’arquitectura sacra a partir d’exemples d’altres ciutats. A partir d’un mosaic format per cent trenta-dues esglésies, aquest llibre ofereix una interpretació inèdita de Barcelona i convida a fer un itinerari per la ciutat.

Administració i Església, condemnades a entendre’s

Un treball «rigorós, acotat i detallat»; segons expressa Mn. Antoni Matabosch, fa la constància d’una investigació real, repleta de fonts ben seleccionades que acaben component; «un treball molt complet que té cura de dades i dates dels temples i que acaben conformant un treball equilibrat entre l’anàlisi i la síntesi» assegurava el delegat d’economia de l’Arquebisbat de Barcelona.

S’evidencia una interacció entre les parròquies i la vida de la ciutat

Així defineix Mn. Matabosch el llibre de l’Alba Arboix i reconeix que «l’expansió del poble, barri, ciutat i per tant la cohesió social amb la ciutat, sempre són factors d’integració dels nouvinguts».

Espero que aquest estudi ens ajudi a tots a percebre la importància de la construcció de les esglésies en la construcció de la ciutat

Mn. Matabosch assegurava que cal que «la relació entre les religions i les administracions s’endugui un impacte positiu dels fets religiosos de la vida social». L’ecònom assegurava que «s’han de distingir els nivells de separació entre església i estat però sempre respectant-se i valorant-se per ajudar als ciutadans a col·laborar amb l’Estat civil i l’eclesiàstic».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)