Barcelona, Església i construcció

 Església i construcció de la ciutat de Barcelona, unides en un llibre que vincula els temples barcelonins amb la ciutat comtal. «Barcelona; esglésies i construcció de la ciutat»; és un llibre que forma part de la tesi doctoral de l’arquitecte Alba Arboix i Alió. Durant la presentació hi han intervingut tant l’Ajuntament de Barcelona amb, el regidor d’habitatge i rehabilitació, Josep M. Montaner, com l’Arquebisbat de Barcelona amb delegat d’economia Mn. Antoni Matabosch. També han participat en la taula la Dra. Magda Mària i Serrano, professora de Projectes Arquitectònics de la UPC i l’autora del llibre, Alba Arboix.

El contingut

El lligam entre els temples barcelonins i la pròpia ciutat, s’evidencia de manera persistent des dels primers nuclis medievals fins als últims barris de polígons creats; passant per les esglésies que han desaparegut i han originat noves places o les que han estat reutilitzades per allotjar-hi noves activitats.

Tot i que alguns temples tenen més protagonisme que d’altres en la història de la ciutat; o que determinats edificis religiosos tinguin un paper més actiu en l’imaginari dels veïns i els visitants; es vol presentar l’arquitectura religiosa de Barcelona en conjunt; com una col·lecció de cent trenta-dos objectes arquitectònics escampats per la ciutat. I és que, il·luminant a la vegada tots aquests elements amb el seu entorn més immediat, de sobte apareix un nou relat explicat des d’un punt de vista urbà.

Tres capítols

El llibre s’organitza en tres capítols. En el primer, «L’església a la ciutat»; s’explica la història d’aquelles esglésies que contribueixen a donar forma a la Barcelona actual. En el segon, «L’església a la plaça»; es tracten exemples en què la relació entre el temple i l’espai públic que l’acompanya és tan intensa que són part d’una mateixa entitat. I en el tercer capítol, «L’església, edifici singular»; es vol fer un recorregut pels diferents tipus arquitectònics de què fa gala la ciutat. I és que Barcelona té un repertori tipològic eclesial molt ric i variat.

Finalment, un epíleg titulat «El canvi d’ús»; vol obrir una reflexió sobre quin podria ser el futur de l’arquitectura sacra a partir d’exemples d’altres ciutats. A partir d’un mosaic format per cent trenta-dues esglésies, aquest llibre ofereix una interpretació inèdita de Barcelona i convida a fer un itinerari per la ciutat.

Administració i Església, condemnades a entendre’s

Un treball «rigorós, acotat i detallat»; segons expressa Mn. Antoni Matabosch, fa la constància d’una investigació real, repleta de fonts ben seleccionades que acaben component; «un treball molt complet que té cura de dades i dates dels temples i que acaben conformant un treball equilibrat entre l’anàlisi i la síntesi» assegurava el delegat d’economia de l’Arquebisbat de Barcelona.

S’evidencia una interacció entre les parròquies i la vida de la ciutat

Així defineix Mn. Matabosch el llibre de l’Alba Arboix i reconeix que «l’expansió del poble, barri, ciutat i per tant la cohesió social amb la ciutat, sempre són factors d’integració dels nouvinguts».

Espero que aquest estudi ens ajudi a tots a percebre la importància de la construcció de les esglésies en la construcció de la ciutat

Mn. Matabosch assegurava que cal que «la relació entre les religions i les administracions s’endugui un impacte positiu dels fets religiosos de la vida social». L’ecònom assegurava que «s’han de distingir els nivells de separació entre església i estat però sempre respectant-se i valorant-se per ajudar als ciutadans a col·laborar amb l’Estat civil i l’eclesiàstic».