Cambio de lenguaje

Entrevista a Elisenda Almirall, ganadora de la Ayuda a la Formación que otorga la Fundación Joan Maragall

24 Oct, 2017
Església de Barcelona

Elisenda Almirall, con el trabajo «La Buena Nueva en la actualidad: intervenciones y arte cristiano contemporáneo en templos y ermitas del territorio catalán», ha ganado la ayuda a la formación del curso 2017-2018 que otorga la Fundación Joan Maragall. Elisenda afirma que antes «tanto el artista como el pueblo compartían un lenguaje simbólico e iconográfico», mientras que ahora el artista «debe ir al núcleo del mensaje para poder tejer una obra que sea capaz de tocar el corazón» .

¿Qué papel juega hoy el arte en la evangelización?

El arte se convierte hoy un interesante camino de diálogo entre la Iglesia y el mundo. La capacidad de la belleza de disponer la mente y el corazón del ser humano a trascender de sí mismo hace que esta cree un marco privilegiado para poder hablar de Dios al creyente de nuestro tiempo y se convierta en un terreno perfecto de encuentro con otras confesiones y, incluso, con personas que se consideran no creyentes.

¿Por qué se empieza a ver de nuevo el arte como una herramienta para reducir distancias entre la Iglesia y el mundo?

El arte cristiano tiene el poder de volver a tomar las riendas de ser oración visible y hacer patente que Cristo no es algo del pasado, sino que está presente, forma parte del ahora y aquí incluso después de más de dos mil milenios, en un mundo movido por la bandera de la posverdad

¿Templos y ermitas renuevan su arte para poder llegar mejor a los jóvenes?

Una de las intenciones de incorporar nuevo arte es hacer un espacio de oración y celebración atrayente y, sobre todo, acogedor para toda la comunidad. Sin embargo, añadirlo no se convierte en una ecuación directa para que los jóvenes empiecen a venir de golpe a la Iglesia. Un lugar adecuado y cuidado ayuda a conectar con el interior, pero primero tenemos que provocar que estos jóvenes se sientan invitados a entrar, y esto nos insta a continuar saliendo de nuestros muros y ir a encontrarlos.

Entrevista realizada por Òscar Bardají Martín para el Full Dominical del 29 de octubre

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

3 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

(Mt 13,54-58)