Canvi de llenguatge

L’Elisenda Almirall, amb el treball “La Bona Nova a l’actualitat: intervencions i art cristià contemporani en temples i ermites del territori català”, ha guanyat l’ajut a la formació del curs 2017-2018 que atorga la Fundació Joan Maragall. L’Elisenda afirma que abans «tant l’artista com el poble compartien un llenguatge simbòlic i iconogràfic», mentre que ara l’artista «ha d’anar al nucli del missatge per poder teixir una obra que sigui capaç de tocar el cor».

Quin paper juga avui l’art en l’evangelització?

L’art esdevé avui un interessant camí de diàleg entre l’Església i el món. La capacitat de la bellesa de disposar la ment i el cor de l’ésser humà a transcendir d’ell mateix fa que aquesta creï un marc privilegiat per poder parlar de Déu al creient dels nostres temps i es converteixi en un terreny perfecte de trobada amb altres confessions i, fins i tot, amb persones que es consideren no creients.

Per què es comença a veure de nou l’art com una eina per reduir distàncies entre l’Església i el món?

L’art cristià té el poder de tornar a prendre les regnes de ser pregària visible i fer patent que Crist no és quelcom del passat, sinó que és present, forma part de l’ara i aquí fins i tot després de més de dos mil·lennis, en un món mogut per la bandera de la postveritat.

Temples i ermites renoven el seu art per poder arribar millor als joves?

Una de les intencions d’incorporar nou art és fer un espai de pregària i celebració atraient i, sobretot, acollidor per a tota la comunitat. Tanmateix, afegir-lo no esdevé una equació directa perquè els joves comencin a venir de cop a l’Església. Un lloc adequat i cuidat ajuda a connectar amb l’interior, però primer hem de provocar que aquests joves se sentin convidats a entrar, i això ens insta a continuar sortint dels nostres murs i anar a trobar-los.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 29 d’octubre