Ara fa 60 anys que l’Església catòlica romana va celebrar un Concili que, a parer meu, va tenir tres grans efectes. En primer lloc, una renovació profunda basada en un anar a les arrels bíbliques, que són la nostra base i punt de referència. En segon lloc, un aggiornamento, un posar-se al dia, un […]
Ara fa 60 anys que l’Església catòlica romana va celebrar un Concili que, a parer meu, va tenir tres grans efectes. En primer lloc, una renovació profunda basada en un anar a les arrels bíbliques, que són la nostra base i punt de referència. En segon lloc, un aggiornamento, un posar-se al dia, un fugir d’una subcultura eclesial que es mira el melic i es tanca en un castell a fi de defensar-se. I finalment, re-equilibrar, posar en el seu lloc, elements, costums i normatives que a través dels segles s’havien anat descentrant i distorsionant.
Un missatge bàsic i fecund fou descriure l’Església com a “Poble de Déu”, com el conjunt de seguidors de Crist, amb diversitat de dons, carismes, ministeris i responsabilitats. Tot batejat és membre de ple dret del Poble de Déu, és un ungit/consagrat, té una dignitat i una pertinença bàsica comuna que agermana tots els cristians.
L’eclesiologia d’abans del Concili acostumava a representar l’Església com una piràmide, on a la base hi ha els laics i laiques, i per sobre d’ells els diversos graus ministerials de preveres, bisbes i a dalt de tot el Papa de Roma. El document sobre l’Església va invertir la piràmide: primer hi ha els cristians batejats, el Poble de Déu; els diversos ministeris estan per servir a tots, no per a dominar. El papa Francesc fa servir una altra figura geomètrica, la del poliedre, on hi som tots en comunió dins de la diversitat de carismes, dons i ministeris.
D’aquesta manera d’entendre l’Església se’n deriva que ella és constitutivament “sinodal”. En grec “sin odos” vol dir “caminar junts”, “fer camí plegats”, compartint i discernint junts, amb corresponsabilitat.
Tot això queda en pura teoria o bons desitjos si no existeixen o es creen maneres concretes, instruments que ho afavoreixin. La preparació que el Papa demana a tots els catòlics consisteix a detectar on fa més falta i quins mitjans es creen per fer-ho possible.
Després d'exposar el sentit de la pau segons la tradició patrística (veure article anterior), és el moment d'escoltar directament els seus protagonistes. De sant Cebrià a sant Agustí o sant Lleó el…
Quan Jesús proclama benaurats els constructors de la pau, no es refereix només als qui posen fi als conflictes. Els Pares de l'Església ens recorden que la pau autèntica neix primer en…
Aquest és el lema d'aquest any de l'Apostolat del Mar per a la festivitat de la Mare de Déu del Carme, que ens convida a ser una barca oberta i acollidora. Demanar…
