L’Esperit i la sinodalitat

  En el procés sinodal al que el papa Francesc ha convocat l’Església, la celebració de la Pentecosta pren un relleu ben especial. Com posà en evidència el mateix Papa en la reflexió que va fer prèvia a l’obertura oficial dels treballs del sínode: “el Sínode és un moment eclesial, i el protagonista del Sínode […]

03 Juny, 2022
Òscar Martí

 

En el procés sinodal al que el papa Francesc ha convocat l’Església, la celebració de la Pentecosta pren un relleu ben especial. Com posà en evidència el mateix Papa en la reflexió que va fer prèvia a l’obertura oficial dels treballs del sínode: “el Sínode és un moment eclesial, i el protagonista del Sínode és l’Esperit Sant. Si no hi és l’Esperit, no hi haurà Sínode… Perquè tenim necessitat de l’Esperit, de l’alè sempre nou de Déu, que allibera de tot tancament, revifa el que és mort, desfà les cadenes i difon l’alegria”. En la mateixa línia, el document de la Comissió Teològica Internacional sobre la sinodalitat afirma que “L’acció de l’Esperit en la comunió del Cos de Crist i en el camí missioner del Poble de Déu és el principi de la sinodalitat” (n. 46).

L’Esperit, en efecte, és el que està darrere dels diversos aspectes que es posen en joc en una Església sinodal. En primer lloc, la seva unció en el baptisme i la confirmació ens confereix a tots els cristians la mateixa dignitat de fills i filles de Déu, que ens permet invocar-lo com Jesús: “Abbà, Pare!” i que és la base de la nostra fraternitat: “només teniu un Pare i un guia, i tots vosaltres sou germans”. Ens permet, doncs, “caminar junts”, sense que ningú es consideri superior als altres. En tot cas, si algú vol ser el primer, o ha estat situat en un lloc d’autoritat “s’ha de fer servidor de tots” (Mc 9,35).

D’altra banda el mateix Esperit és el qui suscita els diversos dons, ministeris i carismes que edifiquen i renoven contínuament l’Església i fa que es posin al servei de tot el Cos i de la vida del món. És el gran creador de la comunió en la diversitat.

Finalment la tradició atribueix també a l’Esperit el sensus fidei, que atorga a cada batejat la sensibilitat per captar el que sintonitza amb l’evangeli i el que n’és contrari. És la base del discerniment en l’Església per tal que es mantingui fidel a Jesucrist enfront de les novetats i reptes de la història, el que ens permet llegir els “signes dels temps i dels llocs”. El discerniment és un dels pilars de la sinodalitat a tots nivells. No es tracta només d’aplicar lleis i o de decidir per votació i menys per submissió: es tracta d’esbrinar el que l’Esperit ens demana en aquests moments, escoltant-nos i escoltant el món.

En aquesta Pentecosta, doncs, invoquem amb força l’Esperit perquè el Sínode sigui realment un “alè fresc” per a l’Església. Ho podem fer amb la pregària del papa Francesc: “Vine, Esperit Sant. Tu que suscites llengües noves i poses als llavis paraules de vida, allibera’ns de convertir-nos en una Església de museu, formosa però muda, amb molt de passat i poc futur. Vine enmig nostre, perquè en l’experiència sinodal no ens deixem aclaparar pel desencant, no diluïm la profecia, no acabem per reduir-ho tot a discussions estèrils. Vine, Esperit d’amor, disposa els nostres cors a l’escolta. Vine, Esperit de santedat, renova el sant Poble de Déu. Vine, Esperit creador, renova la faç de la terra”.

Màxim Muñoz Duran, claretià

P. Màxim Muñoz Duran, cmf

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

La seva cara es tornà resplendent com el sol.

(Mt 17,1-9)