L’Esperit i la sinodalitat

En el procés sinodal al que el papa Francesc ha convocat l’Església, la celebració de la Pentecosta pren un relleu ben especial. Com posà en evidència el mateix Papa en la reflexió que va fer prèvia a l’obertura oficial dels treballs del sínode: “el Sínode és un moment eclesial, i el protagonista del Sínode és l’Esperit Sant. Si no hi és l’Esperit, no hi haurà Sínode… Perquè tenim necessitat de l’Esperit, de l’alè sempre nou de Déu, que allibera de tot tancament, revifa el que és mort, desfà les cadenes i difon l’alegria”. En la mateixa línia, el document de la Comissió Teològica Internacional sobre la sinodalitat afirma que “L’acció de l’Esperit en la comunió del Cos de Crist i en el camí missioner del Poble de Déu és el principi de la sinodalitat” (n. 46).

L’Esperit, en efecte, és el que està darrere dels diversos aspectes que es posen en joc en una Església sinodal. En primer lloc, la seva unció en el baptisme i la confirmació ens confereix a tots els cristians la mateixa dignitat de fills i filles de Déu, que ens permet invocar-lo com Jesús: “Abbà, Pare!” i que és la base de la nostra fraternitat: “només teniu un Pare i un guia, i tots vosaltres sou germans”. Ens permet, doncs, “caminar junts”, sense que ningú es consideri superior als altres. En tot cas, si algú vol ser el primer, o ha estat situat en un lloc d’autoritat “s’ha de fer servidor de tots” (Mc 9,35).

D’altra banda el mateix Esperit és el qui suscita els diversos dons, ministeris i carismes que edifiquen i renoven contínuament l’Església i fa que es posin al servei de tot el Cos i de la vida del món. És el gran creador de la comunió en la diversitat.

Finalment la tradició atribueix també a l’Esperit el sensus fidei, que atorga a cada batejat la sensibilitat per captar el que sintonitza amb l’evangeli i el que n’és contrari. És la base del discerniment en l’Església per tal que es mantingui fidel a Jesucrist enfront de les novetats i reptes de la història, el que ens permet llegir els “signes dels temps i dels llocs”. El discerniment és un dels pilars de la sinodalitat a tots nivells. No es tracta només d’aplicar lleis i o de decidir per votació i menys per submissió: es tracta d’esbrinar el que l’Esperit ens demana en aquests moments, escoltant-nos i escoltant el món.

En aquesta Pentecosta, doncs, invoquem amb força l’Esperit perquè el Sínode sigui realment un “alè fresc” per a l’Església. Ho podem fer amb la pregària del papa Francesc: “Vine, Esperit Sant. Tu que suscites llengües noves i poses als llavis paraules de vida, allibera’ns de convertir-nos en una Església de museu, formosa però muda, amb molt de passat i poc futur. Vine enmig nostre, perquè en l’experiència sinodal no ens deixem aclaparar pel desencant, no diluïm la profecia, no acabem per reduir-ho tot a discussions estèrils. Vine, Esperit d’amor, disposa els nostres cors a l’escolta. Vine, Esperit de santedat, renova el sant Poble de Déu. Vine, Esperit creador, renova la faç de la terra”.

Màxim Muñoz Duran, claretià