Sant Corneli, papa i màrtir, i Sant Cebrià, bisbe i màrtir

Sants Corneli, papa, i Cebrià, bisbe, màrtirs

Durant el seu breu pontificat (251-252) Corneli fou atacat pels partidaris del rigorista Novacià, el primer antipapa. Comptà amb el suport moral del seu amic Cebrià, bisbe de Cartago, que exercí una influència decisiva sobre l’Església del nord d’Àfrica. El papa Corneli morí a l’exili el 253. I el bisbe Cebrià, decapitat el 258 durant la persecució de Valerià.

1. Memòria dels sants Corneli, Papa, i Cebrià, bisbe, màrtirs, dels quals el catorze de setembre es relata la sepultura del primer i la passió del segon. Junts són celebrats en aquesta memòria per l’orbe cristià, perquè tots dos varen testimoniar, en dies de persecució, el seu amor per la veritat indefectible davant Déu i el món (252, 258).

2. Santa Eufèmia, màrtir. Segons la tradició, després de patir diverses tortures sota l'emperador Dioclecià i el procònsol Prisc, al final del seu combat va aconseguir la corona de la glòria. A Calcedònia, Bitínia (ara Turquia) (~ 303).

3. Sants Abundi i companys, màrtirs. Al mont Soracte, cap la via Flamínia, al Laci (304).

4. Sants Víctor, Fèlix, Alexandre i Papies, màrtirs. A Roma, a la via Nomentana, cap a Capria, al cementiri major (data incerta).

5. Sant Prisc, bisbe i màrtir, a qui sant Paulí de Noia va dedicar lloes poètiques. A Nocera dels Pagans, a la Campània (ara Itàlia) (~ s. IV).

6. Commemoració de sant Ninià, bisbe, bretó de naixement. Va portar els pictes a la veritat de la fe i va fundar una seu episcopal. A Càndida Casa (ara Whitehorn), a la regió de Galloway, a Escòcia (~ 432).

7. Sants Rogeli, monjo ancià, i el jove Servusdei (Abd-Al·lah). Procedents d’Orient, van predicar amb audàcia Crist entre els sarraïns, per la qual cosa, condemnats a pena capital, sense gens de tristesa, amputades cames i mans, van ser finalment degollats. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia (852).

8. Santa Ludmila, màrtir, duquessa de Bohèmia. Com a responsable de l'educació del seu nét sant Venceslau, va procurar infondre en el seu ànim l'amor de Crist, fins a morir estrangulada per la conjuració de la seva nora Drahomira i altres nobles pagans. A Praga, al territori de Bohèmia (921).

9. Santa Edita, verge, filla del rei dels angles alemanys. Ja des de molt jove es va consagrar a Déu en un monestir, ignorant més que abandonant el món. A Venta Belgarum (actualment Winchester), Anglaterra (~ 984).

10. Trànsit del beat Víctor III, Papa. Després de regir sàviament durant trenta anys el cèlebre monestir i enriquir-lo magníficament, va ser escollit per governar l'Església romana. A Montecassino (1087).

11. Sant Vidal, abat. Deixades les ocupacions seculars, es va lliurar en la solitud al cultiu de l’observança rigorosa. Va guanyar molts seguidors per al monestir que ell havia fundat. A Savigny, Normandia, a la Gàl·lia (1122).

12. Trànsit de sant Martí, anomenat el Sacerdot. Quan era abat cistercenc, va ser ordenat bisbe de Sigüenza i es va esforçar per reformar el clericat. Finalment, es va retirar al seu propi monestir. Al monestir de Santa Maria de Huerta, a la regió hispànica de Castella (1213).

13. Trànsit del beat Ludovic Alemany, bisbe d’Arle, que va viure una vida d’exímia pietat i penitència. A Salon, de la Provença, a França (1450).

14. Beats Domènec Shobioye, Miquel Timonoya i el seu fill Pau, degollats per la seva confessió de fe. A Nagasaki, al Japó (1628).

15. Sant Joan Macias, religiós dominic. Dedicat durant molt temps a oficis humils, va atendre amb diligència pobres i malalts i va resar assíduament el Rosari per les ànimes dels difunts. A Lima, al Perú (1645).

16. Passió de sant Andreu Kim Taegon, prevere i màrtir, que dedicat durant dos anys i amb gran zel a la tasca sacerdotal, va ser decapitat amb gloriós martiri. La seva memòria se celebra el vint de setembre. A Sai-Nam-Hte, a Corea (1846).

17. Beat Ignasi Casanovas, prevere de l’orde dels Clergues Regulars de les Escoles Pies, màrtir per Crist en la persecució religiosa durant la contesa espanyola. A la localitat d’Òdena, comarca de l’Anoia (1936).
18. Beats màrtirs Laureà (Salvador) Ferrer Cardet, prevere, Benet (Manel) Ferrer Jordà i Bernardí (Pau) Martínez Robles, religiosos, dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors. Van morir a mans dels homes en la persecució religiosa, però van rebre de Déu el regne celestial. A la localitat de Torís, comarca valenciana de la Ribera Alta (1936).