Sinodalitat i Església universal

  Ara fa 60 anys que l’Església catòlica romana va celebrar un Concili que, a parer meu, va tenir tres grans efectes. En primer lloc, una renovació profunda basada en un anar a les arrels bíbliques, que són la nostra base i punt de referència. En segon lloc, un aggiornamento, un posar-se al dia, un […]

09 Maig, 2022
Òscar Martí

 

Ara fa 60 anys que l’Església catòlica romana va celebrar un Concili que, a parer meu, va tenir tres grans efectes. En primer lloc, una renovació profunda basada en un anar a les arrels bíbliques, que són la nostra base i punt de referència. En segon lloc, un aggiornamento, un posar-se al dia, un fugir d’una subcultura eclesial que es mira el melic i es tanca en un castell a fi de defensar-se. I finalment, re-equilibrar, posar en el seu lloc, elements, costums i normatives que a través dels segles s’havien anat descentrant i distorsionant.

Un missatge bàsic i fecund fou descriure l’Església com a «Poble de Déu», com el conjunt de seguidors de Crist, amb diversitat de dons, carismes, ministeris i responsabilitats. Tot batejat és membre de ple dret del Poble de Déu, és un ungit/consagrat, té una dignitat i una pertinença bàsica comuna que agermana tots els cristians.

L’eclesiologia d’abans del Concili acostumava a representar l’Església com una piràmide, on a la base hi ha els laics i laiques, i per sobre d’ells els diversos graus ministerials de preveres, bisbes i a dalt de tot el Papa de Roma. El document sobre l’Església va invertir la piràmide: primer hi ha els cristians batejats, el Poble de Déu; els diversos ministeris estan per servir a tots, no per a dominar. El papa Francesc fa servir una altra figura geomètrica, la del poliedre, on hi som tots en comunió dins de la diversitat de carismes, dons i ministeris.

D’aquesta manera d’entendre l’Església se’n deriva que ella és constitutivament «sinodal». En grec «sin odos» vol dir «caminar junts», «fer camí plegats», compartint i discernint junts, amb corresponsabilitat.

Tot això queda en pura teoria o bons desitjos si no existeixen o es creen maneres concretes, instruments que ho afavoreixin. La preparació que el Papa demana a tots els catòlics consisteix a detectar on fa més falta i quins mitjans es creen per fer-ho possible.

Dr. Antoni Matabosch i Soler

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Solemnitat de Jesucrist, Rei de tot el món.Avui, darrer diumenge de l'Any Litúrgic, solemnitat de Crist Rei, instituïda per Pius XI el 1925 al món convuls d'entreguerres. «Regne de pau, justícia i amor» (Prefaci): 🗣 «Déu és certament un pare i vol el millor pels seus fills. Ell ha dissenyat amb il·lusió un projecte per al nostre món. Compta amb nosaltres per construir entre tots el seu Regne de pau i amor. No ens desanimem si de vegades el Regne de Déu sembla una realitat petita i fràgil. Déu ho farà fructificar amb l'ajuda de la seva gràcia. Que vingui a nosaltres el seu Regne» (El cardenal Joan Josep Omella, 24.11.2024). ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Aquest diumenge, 22 de novembre, acaba l'any litúrgic amb la Solemnitat de Crist Rei. 🕯️ El diumenge següent, amb l'inici de l'Advent, s'obre un nou cicle on l'Evangeli de Marc serà el protagonista.📖 T'expliquem què és i com funciona l'any litúrgic. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Sant Octavi, màrtir⚔️✝️Octavi, Adventor i Solutor eren soldats cristians que van ser perseguits en temps de l'emperador Maximià. En aquells temps era costum donar l'oportunitat als cristians de renegar de la seva fe a canvi de no ser martiritzats, però els tres sants es van mantenir ferms en les seves creences. A Torí, Adventor i Octavi van ser assassinats, mentre que Solutor va aconseguir fugir, però quan el van capturar el van decapitar. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

S’asseurà en el seu tron gloriós i destriarà la gent els uns dels altres.

(Mt 25,31-46)