Sinodalidad e Iglesia universal

  Hace 60 años que la Iglesia católica romana celebró un Concilio que, a mi entender, tuvo tres grandes efectos. En primer lugar, una renovación profunda basada en un ir a las raíces bíblicas, que son nuestra base y punto de referencia. En segundo lugar, un aggiornamento, un ponerse al día, un huir de una […]

09 May, 2022
Òscar Martí

 

Hace 60 años que la Iglesia católica romana celebró un Concilio que, a mi entender, tuvo tres grandes efectos. En primer lugar, una renovación profunda basada en un ir a las raíces bíblicas, que son nuestra base y punto de referencia. En segundo lugar, un aggiornamento, un ponerse al día, un huir de una subcultura eclesial que se mira al ombligo y se cierra en un castillo a fin de defenderse. Y finalmente, requilibrar, poner en su lugar, elementos, costumbres y normativas que a través de los siglos se habían descentrando y distorsionando.

Un mensaje básico y fecundo fue describir a la Iglesia como el “Pueblo de Dios”, como el conjunto de seguidores de Cristo, con diversidad de dones, carismas, ministerios y responsabilidades. Todo bautizado es miembro de pleno derecho del Pueblo de Dios, es un ungido/consagrado, tienen una dignidad y una pertinencia básica común que hermana a todos los cristianos.

La eclesiología de antes del Concilio acostumbraba a representar la Iglesia como una pirámide, donde en la base estaban los laicos y laicas, y por encima de ellos los diferentes grados ministeriales de sacerdotes, obispos y encima de todo el Papa de Roma. El documento sobre la Iglesia invirtió la pirámide: están para servir a todos, no para dominar. El papa Francisco recurre a otra figura geométrica, la del poliedro, donde todos estamos en comunión dentro de la diversidad de carismas, dones y ministerios.

De esta manera de entender la Iglesia, se deriva que ella es constitutivamente “sinodal”. En griego, “sin odos” quiere decir “caminar juntos”, “hacer camino juntos”, compartiendo y discerniendo juntos, con corresponsabilidad.

Todo esto se queda en pura teoría o en buenos deseos si no existen o se crean maneras concretas, instrumentos que lo favorezcan. La preparación que el Papa pide a todos los católicos consiste en detectar donde es más necesario y qué medios se crean para hacerlo posible.

Dr. Antoni Matabosch Soler

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Su rostro resplandecía como el sol.

(Mt 17,1-9)