Sinodalidad e Iglesia universal

  Hace 60 años que la Iglesia católica romana celebró un Concilio que, a mi entender, tuvo tres grandes efectos. En primer lugar, una renovación profunda basada en un ir a las raíces bíblicas, que son nuestra base y punto de referencia. En segundo lugar, un aggiornamento, un ponerse al día, un huir de una […]

09 May, 2022
Òscar Martí

 

Hace 60 años que la Iglesia católica romana celebró un Concilio que, a mi entender, tuvo tres grandes efectos. En primer lugar, una renovación profunda basada en un ir a las raíces bíblicas, que son nuestra base y punto de referencia. En segundo lugar, un aggiornamento, un ponerse al día, un huir de una subcultura eclesial que se mira al ombligo y se cierra en un castillo a fin de defenderse. Y finalmente, requilibrar, poner en su lugar, elementos, costumbres y normativas que a través de los siglos se habían descentrando y distorsionando.

Un mensaje básico y fecundo fue describir a la Iglesia como el “Pueblo de Dios”, como el conjunto de seguidores de Cristo, con diversidad de dones, carismas, ministerios y responsabilidades. Todo bautizado es miembro de pleno derecho del Pueblo de Dios, es un ungido/consagrado, tienen una dignidad y una pertinencia básica común que hermana a todos los cristianos.

La eclesiología de antes del Concilio acostumbraba a representar la Iglesia como una pirámide, donde en la base estaban los laicos y laicas, y por encima de ellos los diferentes grados ministeriales de sacerdotes, obispos y encima de todo el Papa de Roma. El documento sobre la Iglesia invirtió la pirámide: están para servir a todos, no para dominar. El papa Francisco recurre a otra figura geométrica, la del poliedro, donde todos estamos en comunión dentro de la diversidad de carismas, dones y ministerios.

De esta manera de entender la Iglesia, se deriva que ella es constitutivamente “sinodal”. En griego, “sin odos” quiere decir “caminar juntos”, “hacer camino juntos”, compartiendo y discerniendo juntos, con corresponsabilidad.

Todo esto se queda en pura teoría o en buenos deseos si no existen o se crean maneras concretas, instrumentos que lo favorezcan. La preparación que el Papa pide a todos los católicos consiste en detectar donde es más necesario y qué medios se crean para hacerlo posible.

Dr. Antoni Matabosch Soler

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... Ver másVer menos
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sois hijos de los que asesinaron a los profetas.

(Mt 23,27-32)