La pau en les benaurances en els pares de l’Església (I)

Quan Jesús proclama benaurats els constructors de la pau, no es refereix només als qui posen fi als conflictes. Els Pares de l’Església ens recorden que la pau autèntica neix primer en el cor reconciliat amb Déu i només des d’aquesta experiència es pot esdevenir sembrador de comunió.

Benaurats els constructors de la pau (mat. 5, 9)

Els Pares ens parlen de dos tipus de pau. 

• Per alguns, la pau és sobre tot l’absència d’odi, prové no tant d’aturar tota activitat que d’aturar la guerra, els conflictes, ’odi que ens disposa  un contra l’altre o contra els altres.
• D’altra  accepció  que és la de sant Agustí i d’uns altres Pares els dos termes pau i repòs es poden emprar quasi bé un per l’altre: repòs i pau corresponen a una mateixa realitat

Però, els Pares de l’Església , a l’hora de comentar les Benaurances van repetint unànimes que els constructors de la pau han de buscar primer la pau dintre d’un mateix.  Gregori de Nissa en el seu Comentari a les Benaurances diu: “Un no pot donar pau a un altre, si no la té en si mateix”. Sant Ambròs que beu en les obres dels Pares grecs dirà en el seu Comentari a l’evangeli de Sant Lluc: Dona inici a la pau a partir de tu mateix! Quan t’hauràs fet pacífic, portaràs la pau a uns altres”. Sant Jeroni declara que la benaurança es refereix “a aquells que en primer lloc, fan la pau en el seu cor”. I afegeix: “en què t’aprofita posar pau entre altres, si en el teu cor fan la guerra els vicis?. A la seva Regla breu Basili el Gran diu: “ La pau és, en primer lloc la pau amb Déu, que neix de la conversió i d’acollir el seu perdó. Després, el constructor de la pau “col·labora amb el Senyor” suplicant als germans: Reconcilieu-vos amb Déu . Gregorio de Nissa dirà també en el seu Comentari a les Benaurances  citat abans, diu que seguint el precepte del Senyor primer ha de “bandejar l’odi, cessar la guerra… de cancel·lar el rancor que rosega en el cor” . Un text atribuït a Joan Crisòstom, posa en guàrdia davant la hipocresia de treballar per la pau, però no saber perdonar a qui et fet el mal. “També els qui obliden els mals patits estimen la pau. Són molts els qui esforçadament treballen per reconciliar els enemics d’uns altres, però no es reconcilien mai en el seu cor amb els seus propis enemics. Així ofenen la pau, no l’estimen”.

La pau no és present quan els cristians són dividits: “ Creen un gran escàndol els cristians, quan no viuen en la unitat i en la pau estimada pel Senyor, sinó dividits”. Ho recorda amb paraules fermes Basili en la seva Carta 114; constatant que “la iniquitat s’ha multiplicat a causa del refredament de la caritat” i que “les esglésies s’han dividit en tantes parts i en tants modes”; “No hi ha res tan propi del cristià com treballar per la pau; i així el Senyor ens ha promès per això una immensa recompensa “.  En la continuació d’aquest article, presento la veu dels Pares en les seves mateixes paraules.