La pau en les benaurances en els pares de l’Església (I)

Llegeix l'article d'opinió sobre la pau del llicenciat Josep Sastre

03 Ag, 2026
Església de Barcelona

Quan Jesús proclama benaurats els constructors de la pau, no es refereix només als qui posen fi als conflictes. Els Pares de l’Església ens recorden que la pau autèntica neix primer en el cor reconciliat amb Déu i només des d’aquesta experiència es pot esdevenir sembrador de comunió.

Benaurats els constructors de la pau (mat. 5, 9)

Els Pares ens parlen de dos tipus de pau. 

Però, els Pares de l’Església , a l’hora de comentar les Benaurances van repetint unànimes que els constructors de la pau han de buscar primer la pau dintre d’un mateix.  Gregori de Nissa en el seu Comentari a les Benaurances diu: “Un no pot donar pau a un altre, si no la té en si mateix”. Sant Ambròs que beu en les obres dels Pares grecs dirà en el seu Comentari a l’evangeli de Sant Lluc: Dona inici a la pau a partir de tu mateix! Quan t’hauràs fet pacífic, portaràs la pau a uns altres”. Sant Jeroni declara que la benaurança es refereix “a aquells que en primer lloc, fan la pau en el seu cor”. I afegeix: “en què t’aprofita posar pau entre altres, si en el teu cor fan la guerra els vicis?. A la seva Regla breu Basili el Gran diu: “ La pau és, en primer lloc la pau amb Déu, que neix de la conversió i d’acollir el seu perdó. Després, el constructor de la pau “col·labora amb el Senyor” suplicant als germans: Reconcilieu-vos amb Déu . Gregorio de Nissa dirà també en el seu Comentari a les Benaurances  citat abans, diu que seguint el precepte del Senyor primer ha de “bandejar l’odi, cessar la guerra… de cancel·lar el rancor que rosega en el cor” . Un text atribuït a Joan Crisòstom, posa en guàrdia davant la hipocresia de treballar per la pau, però no saber perdonar a qui et fet el mal. “També els qui obliden els mals patits estimen la pau. Són molts els qui esforçadament treballen per reconciliar els enemics d’uns altres, però no es reconcilien mai en el seu cor amb els seus propis enemics. Així ofenen la pau, no l’estimen”.

La pau no és present quan els cristians són dividits: “ Creen un gran escàndol els cristians, quan no viuen en la unitat i en la pau estimada pel Senyor, sinó dividits”. Ho recorda amb paraules fermes Basili en la seva Carta 114; constatant que “la iniquitat s’ha multiplicat a causa del refredament de la caritat” i que “les esglésies s’han dividit en tantes parts i en tants modes”; “No hi ha res tan propi del cristià com treballar per la pau; i així el Senyor ens ha promès per això una immensa recompensa “.  En la continuació d’aquest article, presento la veu dels Pares en les seves mateixes paraules.

Llic. Josep Sastre i Portella

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.

(Mt 14,22-36)