Sant Francesc d'Assís, diaca

Sant Francesc d'Assís, diaca

Quan parlem de Sant Francesc d’Assís (1182-1226) pensem sobretot en la seva ‘pobresa i humilitat’, però totes dues virtuts no serien res sinó fos perquè elles el van ajudar a ‘configurar-se amb el Crist’ de qui ben aviat va voler reconstruir la seva Església. Un llarg estol de deixebles (franciscans, caputxins) han seguit les seves petjades per a “imitar el Fill i unir-se al Pare amb un amor ple de goig”. Canonitzat per Gregori IX a Assís el 1228. Sant Francesc d’Assís té una estàtua en la girola de la catedral de Barcelona [2022].

111 Jornada Mundial del Migrant, del Refugiat, amb el lema: “Migrants, missioners d’esperança”: «Migrants, refugiats i desplaçats són testimonis privilegiats de l’esperança viscuda en la quotidianitat, a través de la seva confiança en Déu i la seva resistència a les adversitats amb vistes a un futur en què albiren l’arribada de la felicitat i el desenvolupament humà integral» (Papa Francesc).

1. Memòria de sant Francesc, el qual, després d'una joventut despreocupada, es va convertir a la vida evangèlica a Assís, localitat de 1’Úmbria, trobant a Crist sobretot en els pobres i necessitats, fent-se pobre ell mateix i instituint als Germans Menors. Viatjant va predicar l'amor de Déu a tots i va arribar fins i tot a Terra Santa, mostrant amb les seves paraules i actituds el seu desig de seguir Crist, i va escollir morir recolzat sobre la nua terra (1226).

2. Sant Petroni, bisbe, que va passar de les responsabilitats polítiques a la funció sacerdotal, i va ensenyar amb els seus escrits i el seu exemple la realitat de l'ofici episcopal. A Bolonya, de l’Emília (~ 450).

3. Sant Quintí, màrtir. A la regió de la Gàl·lia dels Turons (s. VI).

4. Santa Aurea, abadessa, designada per sant Eligi (o Eloi) per a regir el monestir que havia fundat dins de la ciutat segons la Regla de sant Columbà, en el qual van arribar a viure tres-centes verges. A París, de nou a la Gàl·lia (856).

5. Beat Francesc Xavier Seelos, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor, que, oriünd de Baviera, va atendre amb tot zel a les necessitats d'infants, joves i emigrants. A Nova Orleans, de Louisiana, als Estats Units d'Amèrica del Nord (1867).

6. Beat Enric Morat Pellicer, prevere i màrtir, que va dur a terme el seu combat per la fe en temps de persecució. Al petit poble de Xeraco, comarca valenciana de la Safor (1936).

7. Beat Josep Canet Giner, prevere i màrtir, que va merèixer ser associat al sacrifici del Salvador per la seva fidelitat a Crist. Prop de la ciutat de Gandia, comarca valenciana de la Safor (1936).
8. Beat Alfred Pellicer Muñoz, religiós de l'orde dels Germans Menors i màrtir, que, en la persecució religiosa, la fe en Crist ho va confirmar fins a aconseguir la palma de la victòria. A la localitat de Bellreguart, comarca valenciana de la Safor (1936).