L’Esperit i la sinodalitat

  En el procés sinodal al que el papa Francesc ha convocat l’Església, la celebració de la Pentecosta pren un relleu ben especial. Com posà en evidència el mateix Papa en la reflexió que va fer prèvia a l’obertura oficial dels treballs del sínode: «el Sínode és un moment eclesial, i el protagonista del Sínode […]

03 Juny, 2022
Òscar Martí

 

En el procés sinodal al que el papa Francesc ha convocat l’Església, la celebració de la Pentecosta pren un relleu ben especial. Com posà en evidència el mateix Papa en la reflexió que va fer prèvia a l’obertura oficial dels treballs del sínode: «el Sínode és un moment eclesial, i el protagonista del Sínode és l’Esperit Sant. Si no hi és l’Esperit, no hi haurà Sínode… Perquè tenim necessitat de l’Esperit, de l’alè sempre nou de Déu, que allibera de tot tancament, revifa el que és mort, desfà les cadenes i difon l’alegria». En la mateixa línia, el document de la Comissió Teològica Internacional sobre la sinodalitat afirma que “L’acció de l’Esperit en la comunió del Cos de Crist i en el camí missioner del Poble de Déu és el principi de la sinodalitat” (n. 46).

L’Esperit, en efecte, és el que està darrere dels diversos aspectes que es posen en joc en una Església sinodal. En primer lloc, la seva unció en el baptisme i la confirmació ens confereix a tots els cristians la mateixa dignitat de fills i filles de Déu, que ens permet invocar-lo com Jesús: “Abbà, Pare!” i que és la base de la nostra fraternitat: “només teniu un Pare i un guia, i tots vosaltres sou germans”. Ens permet, doncs, “caminar junts”, sense que ningú es consideri superior als altres. En tot cas, si algú vol ser el primer, o ha estat situat en un lloc d’autoritat “s’ha de fer servidor de tots” (Mc 9,35).

D’altra banda el mateix Esperit és el qui suscita els diversos dons, ministeris i carismes que edifiquen i renoven contínuament l’Església i fa que es posin al servei de tot el Cos i de la vida del món. És el gran creador de la comunió en la diversitat.

Finalment la tradició atribueix també a l’Esperit el sensus fidei, que atorga a cada batejat la sensibilitat per captar el que sintonitza amb l’evangeli i el que n’és contrari. És la base del discerniment en l’Església per tal que es mantingui fidel a Jesucrist enfront de les novetats i reptes de la història, el que ens permet llegir els “signes dels temps i dels llocs”. El discerniment és un dels pilars de la sinodalitat a tots nivells. No es tracta només d’aplicar lleis i o de decidir per votació i menys per submissió: es tracta d’esbrinar el que l’Esperit ens demana en aquests moments, escoltant-nos i escoltant el món.

En aquesta Pentecosta, doncs, invoquem amb força l’Esperit perquè el Sínode sigui realment un «alè fresc» per a l’Església. Ho podem fer amb la pregària del papa Francesc: «Vine, Esperit Sant. Tu que suscites llengües noves i poses als llavis paraules de vida, allibera’ns de convertir-nos en una Església de museu, formosa però muda, amb molt de passat i poc futur. Vine enmig nostre, perquè en l’experiència sinodal no ens deixem aclaparar pel desencant, no diluïm la profecia, no acabem per reduir-ho tot a discussions estèrils. Vine, Esperit d’amor, disposa els nostres cors a l’escolta. Vine, Esperit de santedat, renova el sant Poble de Déu. Vine, Esperit creador, renova la faç de la terra”.

Màxim Muñoz Duran, claretià

P. Màxim Muñoz Duran, cmf

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)