(Domingo, 16/08/2015) El verano nos acerca a la naturaleza y hace que nos abramos más a la belleza de la creación. Parece que valoremos mejor las exigencias de una ecología auténtica y equilibrada. El contacto con la naturaleza nos hace ser más conscientes de la belleza de nuestro hábitat, que incide ciertamente en nuestra vida […]
14 Ago, 2015
Església de Barcelona
(Domingo, 16/08/2015)
El verano nos acerca a la naturaleza y hace que nos abramos más a la belleza de la creación. Parece que valoremos mejor las exigencias de una ecología auténtica y equilibrada. El contacto con la naturaleza nos hace ser más conscientes de la belleza de nuestro hábitat, que incide ciertamente en nuestra vida y en la vida de las generaciones que vendrán.
Es muy cierto que el nivel de vida de hoy hace que los elementos que constituyen nuestro ambiente natural se resientan mucho más que antes por el uso, y por supuesto por el mal uso, que se hace de ellos. No hay duda de que el deterioro de la naturaleza es también consecuencia del consumismo y del carácter desordenado de nuestro desarrollo y progreso.
El papa Francisco, inspirándose en el «Canto de las criaturas» de san Francisco de Asís, ha publicado recientemente la encíclica Laudato si’, en la que nos propone una ecología integral. San Juan Pablo II también habló en dos encíclicas de la cuestión ecológica y afirmaba que el carácter moral del desarrollo no puede prescindir del respeto por los seres que constituyen la naturaleza visible, que los griegos llamaban “el cosmos». Hay que tomar mayor conciencia de que no se pueden utilizar impunemente las diversas categorías de seres vivos o inanimados según las propias exigencias económicas o como mejor nos plazca. Por el contrario, conviene tener en cuenta la naturaleza de cada ser y su conexión en un sistema ordenado como es el cosmos.
Este documento pontificio es pastoral, evangelizador y también técnico, porque trata de contenidos del ambiente que son técnicos y eso pide este tratamiento específico. Va dirigido a todos, pero especialmente a los responsables más directos del medio ambiente. El Papa se hace esta pregunta al inicio de la encíclica: «¿Qué tipo de mundo deseamos transmitir a los niños que van creciendo?» Este interrogante está en el corazón de la Laudato si’ y nos lleva a preguntarnos sobre el sentido de la existencia y sobre los valores que están en la base de nuestra vida social. Una buena ecología pide una buena antropología.
El Papa lanza un mensaje esperanzador diciendo que «la humanidad aún tiene capacidad de colaborar para construir nuestra casa común». Y añade: «El ser humano todavía es capaz de intervenir positivamente» porque «no todo está perdido».
Tenemos que agradecer al papa Francisco esta encíclica, leerla y aplicarla en bien de todos. Ante la naturaleza visible del cosmos estamos sometidos a leyes no sólo biológicas, sino también morales, cuya transgresión no queda impune.
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...