Carta dominical | Pere Tena, maestro de liturgia

Recientemente se ha celebrado en Barcelona una jornada de estudio dedicada a Pere Tena y Garriga (Hospitalet de Llobregat, 1928-Barcelona, 2014), que fue obispo auxiliar de Barcelona, organizada por el Instituto Superior de Liturgia y el Centro de Pastoral Litúrgica de esta ciudad, dos instituciones dedicadas a la enseñanza y el fomento de la liturgia, […]

22 Jun, 2016
Església de Barcelona

Recientemente se ha celebrado en Barcelona una jornada de estudio dedicada a Pere Tena y Garriga (Hospitalet de Llobregat, 1928-Barcelona, 2014), que fue obispo auxiliar de Barcelona, organizada por el Instituto Superior de Liturgia y el Centro de Pastoral Litúrgica de esta ciudad, dos instituciones dedicadas a la enseñanza y el fomento de la liturgia, de las cuales el obispo Pere Tena fue el fundador y el alma, sobre todo durante los primeros años de actividad.

Me interesa especialmente destacar el aspecto central de la mencionada jornada de estudio, celebrada en el Aula Magna del Seminario Conciliar: Pere Tena como «maestro y pedagogo de la liturgia». La aplicación pedagógica de la reforma litúrgica promovida por el Concilio Vaticano II fue la gran obra de su vida. De manera especial, fue un maestro en la interpretación de una de las cuatro grandes constituciones del Vaticano II, la dedicada a la liturgia con el nombre de Sacrosanctum Concilium. Pere Tena profundizó en este documento para construir una verdadera teología de la liturgia.

Después de los intensos años de trabajo en Barcelona, sobre todo como profesor de teología, entre los años 1987 y 1993 fue llamado a Roma, al servicio del Papa -un servicio que él valoraba mucho. Fue subsecretario de la Congregación para el Culto Divino y la Disciplina de los Sacramentos de la Curia romana. Terminado este servicio en Roma, en 1993 fue nombrado obispo auxiliar de Barcelona. Y los obispos de la Conferencia Episcopal, aprovechando su sabiduría y su experiencia romana, lo eligieron como presidente de la Comisión de Liturgia.

Tanto enseñando como con su manera de celebrar y de comportarse en el altar, el obispo Pere Tena era el mismo seny catalán –la sensatez– aplicado al culto y a sus normas. Era un ejemplo de lo que se ha llamado el ars celebrandi, el arte de celebrar bien, de presidir la asamblea y de comunicar el sentido del misterio con gestos y con palabras adecuados. Sus homilías, muy preparadas, eran un verdadero modelo.

Me interesa subrayar, en este breve comentario, la actualidad que tiene el magisterio del doctor Tena como maestro de una teología que encuentre en las celebraciones del misterio cristiano la savia vivificadora y la dimensión espiritual para dar respuesta a las preguntas que el espíritu humano se hace ante el misterio de la existencia. Y, en homenaje a él, quisiera recordar, una vez más, el trabajo que hace el Instituto Superior de Liturgia de Barcelona, que dirige el doctor Jaume González Padrós, discípulo y continuador de la obra de Pere Tena. Este Instituto superior es uno de los pocos centros eclesiásticos europeos de nivel universitario en el que se pueden obtener todos los grados académicos de la especialidad litúrgica. Me complace destacar que el centro tiene un número considerable de alumnos de América Latina, colaborando así, en la medida de lo posible, a la educación litúrgica del pueblo de Dios no sólo en nuestro país sino también en otros continentes.

¡Que Dios os bendiga a todos!

+ Juan José Omella Omella
Arzobispo de Barcelona

Descárgate esta carta dominical en formato audio *.mp3

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⏳ Últims dies per apuntar-se a la 2a edició del Curs d'Orientador en Prevenció de Riscos Psicosocials a l'Església. El curs està destinat a tota la comunitat eclesial, en especial als laics que, d’una manera o altra, estan vinculats a una parròquia o realitat eclesial diocesana, a fi que puguin exercir com a Orientadors dins el seu àmbit diocesà.✍🏻 Més informació i matrícula a: www.iscreb.org/ca/formacio/linies-formatives/curs-dorientador-en-prevencio-de-riscos-psicosocials... ... Ver másVer menos
View on Facebook
🙏 SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ 🙏Barcelona celebra la seva patrona! 💛L'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, presidirà la Missa solemne amb motiu de la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la ciutat.📅 24 de setembre🕥 A les 10:30h📍 A la Basílica de la Mercè 🎟️ L’aforament és limitat i ja està complet. Per accedir cal entrada especial.Vivim junts aquesta festa tan especial per a Barcelona i per a tots els barcelonins i barcelonines.Que la Mare de Déu de la Mercè ens acompanyi i ens protegeixi! 🕊️ ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
⛪ Descobrir una església és també descobrir la història d'un poble. #SantFeliuFeliu de Cabrera de Mar hi trobem molt més que un temple: una antiga església fortalesa construïda al segle XVI, pensada també per protegir els veïns dels atacs de pirates i bandolers.L'historiador i feligrès Jaume Molinos ens mostra alguns dels seus elements més singulars.▶️ Descobreix la història i el patrimoni d'aquest temple de l'Arxipr#esglésiabarcelona#maresmei#cabrerademara#patrimonireradeMar #Patrimoni ... Ver másVer menos
View on Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sed misericordiosos como vuestro Padre es misericordioso.

(Lc 6,27-38)