Carta dominical | Favorecer la cohesión social

En una reciente rueda de prensa de Cáritas diocesana de Barcelona, ​​dije que «para la Iglesia lo más importante no es el dinero, sino los rostros, las personas». He tenido el placer de ver confirmada esta orientación personalista del trabajo social que hace la Iglesia en las conclusiones del estudio sobre la acción social de […]

15 Jun, 2016
Església de Barcelona

En una reciente rueda de prensa de Cáritas diocesana de Barcelona, ​​dije que «para la Iglesia lo más importante no es el dinero, sino los rostros, las personas». He tenido el placer de ver confirmada esta orientación personalista del trabajo social que hace la Iglesia en las conclusiones del estudio sobre la acción social de la Iglesia y su aportación a la cohesión social de Cataluña, desarrollado por la Cátedra de Inclusión Social de la Universidad Rovira Virgili y la Fundación Pere Tarrés-URL, con la colaboración del Campus Docente de San Juan de Dios, de la Orden Hospitalaria de San Juan de Dios.

El retrato general que ofrece este trabajo es el de una Iglesia cercana al sufrimiento de las personas. En Cataluña hay 785 entidades sociales de la Iglesia, que durante 2014 atendieron a 426.976 personas que, por diferentes circunstancias, tuvieron que pedir ayuda, y encontraron respuesta gracias a la labor de 18.850 voluntarios y 3.297 personas contratadas. El estudio, que se presentó el pasado 4 de junio, muestra que muchas de estas entidades lo hacen desde los valores evangélicos y que, para muchas personas, son «el rostro de la misericordia de Dios Padre».

Quisiera remarcar que me parece muy significativo que los resultados del trabajo revelen esta dimensión personalista de la labor de estas instituciones y su aportación a la cohesión social. Se trata de entidades que aceptan que la persona es el centro y el fin de toda la vida económica y social. Se esfuerzan en mejorar el día a día de las personas y hacen que bastantes familias puedan llegar a desarrollar dignamente las capacidades de sus miembros. El acompañamiento personal es uno de los principios inspiradores de su actividad. Las oportunidades que ofrecen son sobre todo de carácter sociolaboral (inserción en el mundo laboral) y socioeducativo (educación y formación continuada), lo que hace que su trabajo tenga un carácter inclusivo, especialmente porque actúa sobre una parte de la población muy castigada. El 64% de las entidades sociales de la Iglesia consideran que su acción contribuye a la cohesión social.

Mayoritariamente son entidades que tienen poca dependencia de las administraciones públicas por lo que se refiere a la financiación, que en su mayoría proviene de fuentes privadas, personas o empresas, y, por lo tanto, estas entidades contribuyen a aliviar el gasto social de carácter público y suplen la falta de políticas familiares.

Prácticamente todas las entidades estudiadas cuentan con voluntariado. Y tanto entre el voluntariado como entre las personas contratadas la mayoría son mujeres (tres de cada cuatro personas). Por ello, se puede decir que la asistencia que se presta desde las entidades sociales de la Iglesia está organizada y protagonizada claramente por mujeres. Quizás sería oportuno que la Iglesia sacara algunas consecuencias de ello…

¡Que Dios os bendiga a todos!

+ Juan José Omella Omella
Arzobispo de Barcelona

Descárgate esta carta dominical en formato audio *.mp3

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Si bé és a finals del segle XVII quan la Mare de Déu del Carme començà a ser la patrona dels mariners i pescadors, els orígens del seu culte cal anar-los a buscar ben amunt i lluny, a la muntanya, en aquell Carmel de Palestina del segle XII on un grup d’ermitans va voler seguir els passos del profeta Elies. Avui l’estol dels seus fills, els Carmelites, són convidats “a arribar feliçment a la muntanya que és Crist”.«Deixem-nos guiar per Maria, ella que és Mare, i sap com fer-ho» (Papa Francesc).«El Carmel és la més bella de les muntanyes de Terra Santa; per una banda, mira als seus peus totes les muntanyes de Galilea, i, per altra, albira la mar», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Aquest dilluns ha tingut lloc a Barcelona un sopar amb responsables de voluntaris del viatge apostòlic de papa Lleó XIV a Catalunya.L’ha presidit el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, i hi ha participat també Mons. David Abadías, bisbe auxiliar de Barcelona.📸 A. Codinach ... Ver másVer menos
View on Facebook
El @Pontifex_es envia una carta d’agraïment a l’arxidiòcesi de Barcelona i demana «alçar la mirada» cap a Jesucrist.El @OmellaCardenal ha fet pública la carta aquest dissabte durant la missa d'acció de gràcies amb els voluntaris que van col·laborar en la visita apostòlica.📸Dr. Simón🔗 tinyurl.com/rz2uawz7 ... Ver másVer menos
View on Facebook
Conegut com a “Reprovat” (“rebutjat”), segons la tradició occidental, després de buscar el sobirà més poderós d’aquest món per a posar-se al seu servei, el trobà en forma d’un infant que volia travessar un riu. Ell, alt i fort, no va ser capaç de transportar-lo. Era l’Infant Jesús, el “creador del món” que li canvià el nom: Cristòfol (Christo-phorus), “el portador de Crist”. Patró dels automobilistes, el 10 de juliol del 1907 es fa la primera benedicció de cotxes a la capella de Sant Cristòfol del Regomir (Ciutat Vella) de Barcelona. «Molta gent porta una imatge de sant Cristòfol en el seu cotxe. Enmig de l’intens trànsit de la ciutat o per una autopista congestionada, mirant la imatge confiem arribar sans i estalvis a casa: qui condueix amb por és més propens a patir accidents. La confiança és més forta que la por, i ens fa estar més atents i ser més responsables en la conducció, amb el Crist que ens porta» (Anselm Grün, benedictí i psicòleg).«Pluja per Sant Cristòfol, bones figues de moro; pluja per Santa Anna, ja és tardana»☔, segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook

3 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
🙏 Prop d'un miler de fidels s'han reunit aquesta setmana a Santa Maria del Mar per pregar per la pau i l'esperança del poble veneçolà.El cardenal Joan Josep Omella al va presidir la missa, que va ser un signe de comunió, pregària i solidaritat amb tots els qui pateixen. 🇻🇪🤍🤲🏼 En l'homilia, Mons. Tomás Jesús Zárraga, bisbe emèrit de Veneçuela va agrair el «miracle de solidaritat» de tantes persones que continuen ajudant els qui #esglésiadebarcelona##pregàriae#Veneçuela##esperançaVeneçuela #Esperança ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Mujer, ¿por qué lloras?, ¿a quién buscas?

(Jn 20,1.11-18)