Carta dominical | Favorecer la cohesión social

En una reciente rueda de prensa de Cáritas diocesana de Barcelona, ​​dije que «para la Iglesia lo más importante no es el dinero, sino los rostros, las personas». He tenido el placer de ver confirmada esta orientación personalista del trabajo social que hace la Iglesia en las conclusiones del estudio sobre la acción social de […]

15 Jun, 2016
Església de Barcelona

En una reciente rueda de prensa de Cáritas diocesana de Barcelona, ​​dije que «para la Iglesia lo más importante no es el dinero, sino los rostros, las personas». He tenido el placer de ver confirmada esta orientación personalista del trabajo social que hace la Iglesia en las conclusiones del estudio sobre la acción social de la Iglesia y su aportación a la cohesión social de Cataluña, desarrollado por la Cátedra de Inclusión Social de la Universidad Rovira Virgili y la Fundación Pere Tarrés-URL, con la colaboración del Campus Docente de San Juan de Dios, de la Orden Hospitalaria de San Juan de Dios.

El retrato general que ofrece este trabajo es el de una Iglesia cercana al sufrimiento de las personas. En Cataluña hay 785 entidades sociales de la Iglesia, que durante 2014 atendieron a 426.976 personas que, por diferentes circunstancias, tuvieron que pedir ayuda, y encontraron respuesta gracias a la labor de 18.850 voluntarios y 3.297 personas contratadas. El estudio, que se presentó el pasado 4 de junio, muestra que muchas de estas entidades lo hacen desde los valores evangélicos y que, para muchas personas, son «el rostro de la misericordia de Dios Padre».

Quisiera remarcar que me parece muy significativo que los resultados del trabajo revelen esta dimensión personalista de la labor de estas instituciones y su aportación a la cohesión social. Se trata de entidades que aceptan que la persona es el centro y el fin de toda la vida económica y social. Se esfuerzan en mejorar el día a día de las personas y hacen que bastantes familias puedan llegar a desarrollar dignamente las capacidades de sus miembros. El acompañamiento personal es uno de los principios inspiradores de su actividad. Las oportunidades que ofrecen son sobre todo de carácter sociolaboral (inserción en el mundo laboral) y socioeducativo (educación y formación continuada), lo que hace que su trabajo tenga un carácter inclusivo, especialmente porque actúa sobre una parte de la población muy castigada. El 64% de las entidades sociales de la Iglesia consideran que su acción contribuye a la cohesión social.

Mayoritariamente son entidades que tienen poca dependencia de las administraciones públicas por lo que se refiere a la financiación, que en su mayoría proviene de fuentes privadas, personas o empresas, y, por lo tanto, estas entidades contribuyen a aliviar el gasto social de carácter público y suplen la falta de políticas familiares.

Prácticamente todas las entidades estudiadas cuentan con voluntariado. Y tanto entre el voluntariado como entre las personas contratadas la mayoría son mujeres (tres de cada cuatro personas). Por ello, se puede decir que la asistencia que se presta desde las entidades sociales de la Iglesia está organizada y protagonizada claramente por mujeres. Quizás sería oportuno que la Iglesia sacara algunas consecuencias de ello…

¡Que Dios os bendiga a todos!

+ Juan José Omella Omella
Arzobispo de Barcelona

Descárgate esta carta dominical en formato audio *.mp3

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⏳ Últims dies per apuntar-se a la 2a edició del Curs d'Orientador en Prevenció de Riscos Psicosocials a l'Església. El curs està destinat a tota la comunitat eclesial, en especial als laics que, d’una manera o altra, estan vinculats a una parròquia o realitat eclesial diocesana, a fi que puguin exercir com a Orientadors dins el seu àmbit diocesà.✍🏻 Més informació i matrícula a: www.iscreb.org/ca/formacio/linies-formatives/curs-dorientador-en-prevencio-de-riscos-psicosocials... ... Ver másVer menos
View on Facebook
🙏 SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ 🙏Barcelona celebra la seva patrona! 💛L'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, presidirà la Missa solemne amb motiu de la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la ciutat.📅 24 de setembre🕥 A les 10:30h📍 A la Basílica de la Mercè 🎟️ L’aforament és limitat i ja està complet. Per accedir cal entrada especial.Vivim junts aquesta festa tan especial per a Barcelona i per a tots els barcelonins i barcelonines.Que la Mare de Déu de la Mercè ens acompanyi i ens protegeixi! 🕊️ ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
⛪ Descobrir una església és també descobrir la història d'un poble. #SantFeliuFeliu de Cabrera de Mar hi trobem molt més que un temple: una antiga església fortalesa construïda al segle XVI, pensada també per protegir els veïns dels atacs de pirates i bandolers.L'historiador i feligrès Jaume Molinos ens mostra alguns dels seus elements més singulars.▶️ Descobreix la història i el patrimoni d'aquest temple de l'Arxipr#esglésiabarcelona#maresmei#cabrerademara#patrimonireradeMar #Patrimoni ... Ver másVer menos
View on Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sed misericordiosos como vuestro Padre es misericordioso.

(Lc 6,27-38)