Carta dominical | Pere Tena, maestro de liturgia

Recientemente se ha celebrado en Barcelona una jornada de estudio dedicada a Pere Tena y Garriga (Hospitalet de Llobregat, 1928-Barcelona, 2014), que fue obispo auxiliar de Barcelona, organizada por el Instituto Superior de Liturgia y el Centro de Pastoral Litúrgica de esta ciudad, dos instituciones dedicadas a la enseñanza y el fomento de la liturgia, […]

22 Jun, 2016
Església de Barcelona

Recientemente se ha celebrado en Barcelona una jornada de estudio dedicada a Pere Tena y Garriga (Hospitalet de Llobregat, 1928-Barcelona, 2014), que fue obispo auxiliar de Barcelona, organizada por el Instituto Superior de Liturgia y el Centro de Pastoral Litúrgica de esta ciudad, dos instituciones dedicadas a la enseñanza y el fomento de la liturgia, de las cuales el obispo Pere Tena fue el fundador y el alma, sobre todo durante los primeros años de actividad.

Me interesa especialmente destacar el aspecto central de la mencionada jornada de estudio, celebrada en el Aula Magna del Seminario Conciliar: Pere Tena como «maestro y pedagogo de la liturgia». La aplicación pedagógica de la reforma litúrgica promovida por el Concilio Vaticano II fue la gran obra de su vida. De manera especial, fue un maestro en la interpretación de una de las cuatro grandes constituciones del Vaticano II, la dedicada a la liturgia con el nombre de Sacrosanctum Concilium. Pere Tena profundizó en este documento para construir una verdadera teología de la liturgia.

Después de los intensos años de trabajo en Barcelona, sobre todo como profesor de teología, entre los años 1987 y 1993 fue llamado a Roma, al servicio del Papa -un servicio que él valoraba mucho. Fue subsecretario de la Congregación para el Culto Divino y la Disciplina de los Sacramentos de la Curia romana. Terminado este servicio en Roma, en 1993 fue nombrado obispo auxiliar de Barcelona. Y los obispos de la Conferencia Episcopal, aprovechando su sabiduría y su experiencia romana, lo eligieron como presidente de la Comisión de Liturgia.

Tanto enseñando como con su manera de celebrar y de comportarse en el altar, el obispo Pere Tena era el mismo seny catalán –la sensatez– aplicado al culto y a sus normas. Era un ejemplo de lo que se ha llamado el ars celebrandi, el arte de celebrar bien, de presidir la asamblea y de comunicar el sentido del misterio con gestos y con palabras adecuados. Sus homilías, muy preparadas, eran un verdadero modelo.

Me interesa subrayar, en este breve comentario, la actualidad que tiene el magisterio del doctor Tena como maestro de una teología que encuentre en las celebraciones del misterio cristiano la savia vivificadora y la dimensión espiritual para dar respuesta a las preguntas que el espíritu humano se hace ante el misterio de la existencia. Y, en homenaje a él, quisiera recordar, una vez más, el trabajo que hace el Instituto Superior de Liturgia de Barcelona, que dirige el doctor Jaume González Padrós, discípulo y continuador de la obra de Pere Tena. Este Instituto superior es uno de los pocos centros eclesiásticos europeos de nivel universitario en el que se pueden obtener todos los grados académicos de la especialidad litúrgica. Me complace destacar que el centro tiene un número considerable de alumnos de América Latina, colaborando así, en la medida de lo posible, a la educación litúrgica del pueblo de Dios no sólo en nuestro país sino también en otros continentes.

¡Que Dios os bendiga a todos!

+ Juan José Omella Omella
Arzobispo de Barcelona

Descárgate esta carta dominical en formato audio *.mp3

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No he venido a traer paz, sino división.

(Lc 12,49-53)