“La guerra nunca es inevitable” de León XIV

Lee el artículo de opinión del doctor Carlos García de Andoín que hable sobre la paz

01 Jul, 2026
Església de Barcelona

No se ha destacado suficientemente el capítulo que Magnifica Humanitas dedica a la guerra, a su normalización, y a la crisis del multilateralismo en las relaciones internacionales. Es relevante porque la paz es sin duda el subrayado principal no sólo del saludo inicial del papa desde el balcón vaticano, sino de todo el primer año de pontificado de León XIV: la propuesta firme de “una paz desarmada y desarmante”, una paz que se alcanza sin recurrir a la fuerza bélica, una paz que tiene capacidad para desactivar el odio y la escalada de los conflictos.

La encíclica constata el giro militarista de la geopolítica. Si tras la II Guerra mundial, en los últimos sesenta años, ha prevalecido la convicción de que la guerra debía considerarse una “extrema ratio”, sujeta a estrictos límites morales y jurídicos, el paradigma ha cambiado, estamos ante una preocupante dinámica de “rehabilitación de la guerra como instrumento de política internacional” sin sujeción a regla alguna (n. 190) por parte de los neo-imperialismos y nacionalismos identitarios de Rusia, USA e Israel.   

Cuando todavía está reciente la pretensión del vicepresidente Vance de dar una lección teológica a León XIV sobre la doctrina de la guerra justa queriendo justificar la ofensiva militar de EEUU e Israel contra Irán, la encíclica reitera que “hoy más que nunca es importante reiterar la superación de la teoría de la “guerra justa” (n. 192). Ante los conflictos, en lugar de recurrir a la fuerza, a la violencia y a las armas, mejor emplear el diálogo, la diplomacia y el perdón.

La denuncia de León XIV al nuevo belicismo se concentra en cuatro direcciones. La primera sobre la construcción de narrativas simplificadoras con lógicas antagónicas amigo-enemigo, desinformación y recurso al miedo, que conducen a presentar “la violencia como necesaria, inevitable o incluso “limpia” (n. 192). En segundo término, el negocio de la guerra, la dinámica de la industria militar que desde poderosos intereses económicos prospera gracias a los conflictos cuya proliferación le resulta beneficiosa (n. 193). En tercer lugar, los riesgos morales del uso de la tecnología digital y la Inteligencia Artificial en la guerra, que tienden a hacer opacas las responsabilidades en la toma de decisiones y a reducir las víctimas a un dato más que alimenta al algoritmo, evitando al atacante, de hecho, la mirada del otro y relajando así el umbral moral de las decisiones (n. 199). Cuarto, la alianza peligrosa entre extremismos religiosos y fanatismos identitarios que se alían con un economicismo tecnocrático, mientras la política democrática se degrada con “estrategias de desinformación, ridiculización del adversario y construcción sistemática de miedos y resentimientos” (n. 206).

La encíclica no se limita a la denuncia. Propone cinco líneas de actuación: desarmar las palabras, construir la paz en la justicia, relanzar el diálogo y el multilateralismo, cultivar un sano realismo y asumir la mirada de las víctimas. El realismo malo es el que se resigna a aceptar la fatalidad de la guerra. Frente a él está el pacifismo idealista que no acaba de aceptar la realidad del conflicto de poder en la convivencia social. Entre uno y otro León XIV propone el sano realismo que trabaja por “instituciones creíbles, garantías verificables, negociaciones pacientes, prevención de conflictos y protección de los civiles” (n. 218). Por último, en un contexto de grave pérdida de la memoria de los horrores de la guerra y del Holocausto (n. 191) es ciertamente prioritario volver a la mirada de las víctimas, recuperar su memoria. Si algo debe caracterizar la mirada cristiana a la guerra no son las pretensiones de justificación de la misma, sino la prioridad de las víctimas. Son las que nos dan a ver con claridad «el abismo de maldad que encierra la guerra y, en general, toda forma de violencia” (n. 217).

Dr. Carlos García de Andoin Martín

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⏳ Últims dies per apuntar-se a la 2a edició del Curs d'Orientador en Prevenció de Riscos Psicosocials a l'Església. El curs està destinat a tota la comunitat eclesial, en especial als laics que, d’una manera o altra, estan vinculats a una parròquia o realitat eclesial diocesana, a fi que puguin exercir com a Orientadors dins el seu àmbit diocesà.✍🏻 Més informació i matrícula a: www.iscreb.org/ca/formacio/linies-formatives/curs-dorientador-en-prevencio-de-riscos-psicosocials... ... Ver másVer menos
View on Facebook
🙏 SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ 🙏Barcelona celebra la seva patrona! 💛L'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, presidirà la Missa solemne amb motiu de la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la ciutat.📅 24 de setembre🕥 A les 10:30h📍 A la Basílica de la Mercè 🎟️ L’aforament és limitat i ja està complet. Per accedir cal entrada especial.Vivim junts aquesta festa tan especial per a Barcelona i per a tots els barcelonins i barcelonines.Que la Mare de Déu de la Mercè ens acompanyi i ens protegeixi! 🕊️ ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
⛪ Descobrir una església és també descobrir la història d'un poble. #SantFeliuFeliu de Cabrera de Mar hi trobem molt més que un temple: una antiga església fortalesa construïda al segle XVI, pensada també per protegir els veïns dels atacs de pirates i bandolers.L'historiador i feligrès Jaume Molinos ens mostra alguns dels seus elements més singulars.▶️ Descobreix la història i el patrimoni d'aquest temple de l'Arxipr#esglésiabarcelona#maresmei#cabrerademara#patrimonireradeMar #Patrimoni ... Ver másVer menos
View on Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Estaban al acecho para ver si curaba en sábado.

(Lc 6,6-11)