“La guerra nunca es inevitable” de León XIV

Lee el artículo de opinión del doctor Carlos García de Andoín que hable sobre la paz

01 Jul, 2026
Església de Barcelona

No se ha destacado suficientemente el capítulo que Magnifica Humanitas dedica a la guerra, a su normalización, y a la crisis del multilateralismo en las relaciones internacionales. Es relevante porque la paz es sin duda el subrayado principal no sólo del saludo inicial del papa desde el balcón vaticano, sino de todo el primer año de pontificado de León XIV: la propuesta firme de “una paz desarmada y desarmante”, una paz que se alcanza sin recurrir a la fuerza bélica, una paz que tiene capacidad para desactivar el odio y la escalada de los conflictos.

La encíclica constata el giro militarista de la geopolítica. Si tras la II Guerra mundial, en los últimos sesenta años, ha prevalecido la convicción de que la guerra debía considerarse una “extrema ratio”, sujeta a estrictos límites morales y jurídicos, el paradigma ha cambiado, estamos ante una preocupante dinámica de “rehabilitación de la guerra como instrumento de política internacional” sin sujeción a regla alguna (n. 190) por parte de los neo-imperialismos y nacionalismos identitarios de Rusia, USA e Israel.   

Cuando todavía está reciente la pretensión del vicepresidente Vance de dar una lección teológica a León XIV sobre la doctrina de la guerra justa queriendo justificar la ofensiva militar de EEUU e Israel contra Irán, la encíclica reitera que “hoy más que nunca es importante reiterar la superación de la teoría de la “guerra justa” (n. 192). Ante los conflictos, en lugar de recurrir a la fuerza, a la violencia y a las armas, mejor emplear el diálogo, la diplomacia y el perdón.

La denuncia de León XIV al nuevo belicismo se concentra en cuatro direcciones. La primera sobre la construcción de narrativas simplificadoras con lógicas antagónicas amigo-enemigo, desinformación y recurso al miedo, que conducen a presentar “la violencia como necesaria, inevitable o incluso “limpia” (n. 192). En segundo término, el negocio de la guerra, la dinámica de la industria militar que desde poderosos intereses económicos prospera gracias a los conflictos cuya proliferación le resulta beneficiosa (n. 193). En tercer lugar, los riesgos morales del uso de la tecnología digital y la Inteligencia Artificial en la guerra, que tienden a hacer opacas las responsabilidades en la toma de decisiones y a reducir las víctimas a un dato más que alimenta al algoritmo, evitando al atacante, de hecho, la mirada del otro y relajando así el umbral moral de las decisiones (n. 199). Cuarto, la alianza peligrosa entre extremismos religiosos y fanatismos identitarios que se alían con un economicismo tecnocrático, mientras la política democrática se degrada con “estrategias de desinformación, ridiculización del adversario y construcción sistemática de miedos y resentimientos” (n. 206).

La encíclica no se limita a la denuncia. Propone cinco líneas de actuación: desarmar las palabras, construir la paz en la justicia, relanzar el diálogo y el multilateralismo, cultivar un sano realismo y asumir la mirada de las víctimas. El realismo malo es el que se resigna a aceptar la fatalidad de la guerra. Frente a él está el pacifismo idealista que no acaba de aceptar la realidad del conflicto de poder en la convivencia social. Entre uno y otro León XIV propone el sano realismo que trabaja por “instituciones creíbles, garantías verificables, negociaciones pacientes, prevención de conflictos y protección de los civiles” (n. 218). Por último, en un contexto de grave pérdida de la memoria de los horrores de la guerra y del Holocausto (n. 191) es ciertamente prioritario volver a la mirada de las víctimas, recuperar su memoria. Si algo debe caracterizar la mirada cristiana a la guerra no son las pretensiones de justificación de la misma, sino la prioridad de las víctimas. Son las que nos dan a ver con claridad «el abismo de maldad que encierra la guerra y, en general, toda forma de violencia” (n. 217).

Dr. Carlos García de Andoin Martín

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Si bé és a finals del segle XVII quan la Mare de Déu del Carme començà a ser la patrona dels mariners i pescadors, els orígens del seu culte cal anar-los a buscar ben amunt i lluny, a la muntanya, en aquell Carmel de Palestina del segle XII on un grup d’ermitans va voler seguir els passos del profeta Elies. Avui l’estol dels seus fills, els Carmelites, són convidats “a arribar feliçment a la muntanya que és Crist”.«Deixem-nos guiar per Maria, ella que és Mare, i sap com fer-ho» (Papa Francesc).«El Carmel és la més bella de les muntanyes de Terra Santa; per una banda, mira als seus peus totes les muntanyes de Galilea, i, per altra, albira la mar», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Aquest dilluns ha tingut lloc a Barcelona un sopar amb responsables de voluntaris del viatge apostòlic de papa Lleó XIV a Catalunya.L’ha presidit el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, i hi ha participat també Mons. David Abadías, bisbe auxiliar de Barcelona.📸 A. Codinach ... Ver másVer menos
View on Facebook
El @Pontifex_es envia una carta d’agraïment a l’arxidiòcesi de Barcelona i demana «alçar la mirada» cap a Jesucrist.El @OmellaCardenal ha fet pública la carta aquest dissabte durant la missa d'acció de gràcies amb els voluntaris que van col·laborar en la visita apostòlica.📸Dr. Simón🔗 tinyurl.com/rz2uawz7 ... Ver másVer menos
View on Facebook
Conegut com a “Reprovat” (“rebutjat”), segons la tradició occidental, després de buscar el sobirà més poderós d’aquest món per a posar-se al seu servei, el trobà en forma d’un infant que volia travessar un riu. Ell, alt i fort, no va ser capaç de transportar-lo. Era l’Infant Jesús, el “creador del món” que li canvià el nom: Cristòfol (Christo-phorus), “el portador de Crist”. Patró dels automobilistes, el 10 de juliol del 1907 es fa la primera benedicció de cotxes a la capella de Sant Cristòfol del Regomir (Ciutat Vella) de Barcelona. «Molta gent porta una imatge de sant Cristòfol en el seu cotxe. Enmig de l’intens trànsit de la ciutat o per una autopista congestionada, mirant la imatge confiem arribar sans i estalvis a casa: qui condueix amb por és més propens a patir accidents. La confiança és més forta que la por, i ens fa estar més atents i ser més responsables en la conducció, amb el Crist que ens porta» (Anselm Grün, benedictí i psicòleg).«Pluja per Sant Cristòfol, bones figues de moro; pluja per Santa Anna, ja és tardana»☔, segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
🙏 Prop d'un miler de fidels s'han reunit aquesta setmana a Santa Maria del Mar per pregar per la pau i l'esperança del poble veneçolà.El cardenal Joan Josep Omella al va presidir la missa, que va ser un signe de comunió, pregària i solidaritat amb tots els qui pateixen. 🇻🇪🤍🤲🏼 En l'homilia, Mons. Tomás Jesús Zárraga, bisbe emèrit de Veneçuela va agrair el «miracle de solidaritat» de tantes persones que continuen ajudant els qui #esglésiadebarcelona##pregàriae#Veneçuela##esperançaVeneçuela #Esperança ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Extendiendo su mano hacia sus discípulos, dijo: «Estos son mi madre y mis hermanos.

(Mt 12,46-50)