Hacernos dignos de paz

Lee el artículo de opinión del Lic. Lluís Agustí i Parrot

15 Jun, 2026
Església de Barcelona

Es possible la pau avui? Com podem ser constructors de pau? Què puc fer jo per la pau?

Com puc aturar la guerra?

Són preguntes que es fa un company que viu a Sirià en la zona d’Aleppo on la població va ser bombardejada i on conviuen un grup de cristians i musulmans compromesos en l’ajuda a famílies, ancians, joves, infants víctimes de la guerra, on cada dia els voluntaris es trobem amb l’experiència  de la violència i la necessitat de repartir un tros pa i d’esperança entre moltes boques famolenques.

Avui, moltes altres preguntes ens fem. Algunes sense una resposta immediata o des de la impotència de no poder donar soluciones reals. Aquesta senzilla reflexió ens pots ajudar a mantenir l’esperança  i a sentir-nos solidaris d’un mon global que a les palpentes cerca la justícia i la pau enmig de forces destructores.

Al llarg de la història de l’Església no han deixat de ressonar  crides constants a construir la pau, a ser portadors de pau.  Fins hi tot, en alguns moments de la història, la comunitat cristiana ha caigut en els paranys de la guerra. I enmig de violències i contratemps, sempre han ressonat les paraules de Jesús “la pau sigui amb vosaltres. No tingueu por…” És la salutació del Crist ressuscitat.

La pau comença per un mateix quan som capaços de reconèixer en l’altre a un ésser humà i no a un enemic. Es un compromís personal d’estimar i respectar l’altre.. Viure en una actitud de pau interior és un desafiament enmig de tensions que es generen en el nostre cor. En el fons de nosaltres mateixos es mouen forces contradictòries que ens empenyen a actuar d’una determinada manera. Cal estar atents i pacificar el nostre interior.  En aquest sentit la pau és un regal, un do, que cal desitjar, cercar i acollir. Com ens diu el Salm 33: “Busca la pau, procura aconseguir-la”.

Si el nostre cor viu en pau, transmetrem pau. Això no vol dir que no visquem tensions d’un dia ordinari i que en alguna ocasió surti la ràbia  i l’odi que portem amagats. Lluny de ser un mal per a un mateix, si  sabem acceptar aquestes reaccions obscures i fer-les conscients ens podran ajudar a ser constructors de pau i arquitectes de ponts.

Un segon desafiament pot ser portar la pau a les nostres relacions quotidianes. Ens adonem que  les persones ens agredim fàcilment amb paraules o de fet: assassinats, violències, abusos, insults…  Viure unes relacions noves és un desafiament constant.  Relacions basades en l’escolta, el diàleg i el respecte. El Sínode sobre la sinodalitat ens planteja la “conversió de les relacions”.  Ens es molt necessari pacificar les nostres relaciones, veure al qui tinc al costat en el metro, en  l’autobús, a la meva casa, al veí de l’escala, en el treball, una persona que té una dignitat i és digne de respecte.

En tercer lloc, la pau és un desafiament mundial. Estem en plena escalada armamentista, en una nova carrera d’armaments. Les nacions més poderoses i els grups de poder s’enfronten fins a la mútua destrucció. Les nacions s’estan armant. I aquest procés armamentista  el paguem entre tots en impostos i en vides humanes. El Papa Lleó XIV ens demana una “pau desarmada i desarmant, humil i perseverant. Aquesta pau prové de Déu que ens estima a tots de manera incondicional”. La pau mundial no es pot  fonamentar en la por al qui té més armes  per dominar amb violència i força.

El camí de la pau és el diàleg. En un mon polaritzat, l’Església està cridada a construir ponts de diàleg: ser un instrument de reconciliació oferint espais de reconciliació, facilitar l’acollida a formes diferents d’entendre i veure la realitat, fomentar el diàleg i l’encontre entre les persones. Cal comprometre’s en una cultura del diàleg i de l’escolta.

Estem vivint en un món de molta mobilitat humana. Persones que han  de marxar del seu país i deixar casa, família i en molts casos el propi treball. Busquen una altra realitat millor. Els qui ja ens trobem bé on estem i ho tenim gairebé tot hauríem de mostrar una actitud d’acollida. Em sembla que l’acollida, la integració per part del migrant i la responsabilitat dels governants fent una bona gestió dels fluxos migratoris son tres actituds que contribuirien a millorar las possibles tensions que sorgeixen i ajudar a construir un ambient de pau, serenor i convivència.

Tots i totes estem cridats a ser missatgers de pau, profetes de bones notícies i d’esperança enmig d’una realitat social tan complexa i difícil de gestionar, on les necessitats són tantes.

La reflexió sobre la pau que estem fent en aquest curs ens ajudi a ser persones dignes de pau.

La PAU del Crist Ressuscitat ens acompanyi.

Lic. Lluís Agustí i Parrot

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Mándame ir a ti sobre el agua.

(Mt 14,22-36)