Sant Cebrià, la primera «parroquia sostenible»

Hablamos con Mn. Joan Garcia de Mendoza el rector de la primera iglesia documentada en España que ha instalado placas fotovoltaicas por autoabastecerse energéticamente

05 Feb, 2019

La parroquia de Sant Cebrià de Barcelona es la primera iglesia documentada en España que ha instalado placas fotovoltaicas por autoabastecerse energéticamente. Desde principios de este 2019 funciona en uno de las azoteas de este edificio. Está ubicado en el barrio de la Teixonera. Una instalación solar fotovoltaica de 2,75kWp de potencia, que, así, corresponden a 10 placas de 275Wp.

Las placas hacen que, durante casi todo el ciclo solar, la parroquia sea autosuficiente energéticamente. Por tanto, tal como apunta el rector, Mn. Joan Garcia de Mendoza, “estaremos haciendo energía limpia, ahorrando de cara al día de mañana; es un ahorro económico y un beneficio social, humano y espiritual”. El rector de Sant Cebrià ha reivindicado el problema político de las energías renovables en España, mucho más atrasada que países como Alemania cuando “tenemos la capacidad solar suficiente en este país para hacer una energía más sostenible” ha asegurado.

Un cambio a la sostenibilidad

El presupuesto de la instalación ha estado de 5.800 euros que serán amortizados por el ahorro energético obtenido en un periodo de máximo 8 años. Una parroquia nacida el 1961 que desde la entrada del nuevo rector ha ido aportando cambios para hacerla autosostenible. “Empezamos reciclando y ahora estamos con el rendimiento de las placas fotovoltaicas” ha explicado Mn. Garcia de Mendoza.

Esta actuación emana de la encíclica Laudato Si’ del papa Francisco, donde se apuesta por una ecología integral. En ella se destaca la preservación del clima como bien común y, por lo tanto, se insta al combate contra el cambio climático. Un planteamiento que hace preguntarnos “no solo qué mundo dejaremos a nuestros hijos, sino qué humanidad dejaremos para nuestro mundo”.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)