La diáspora ruandesa

Entrevista realizada a Firmin Dusabe, docente e investigador ruandés residente en Vic

09 Mar, 2020

Después del conflicto étnico que acabó con el genocidio de 1994, en Ruanda se ha avanzado en la reconciliación. Es un camino largo y complicado, porque la población continúa sufriendo las consecuencias. Firmen Dusabe, docente e investigador ruandés residente en Vic –es profesor en el ISCRVic-, obtuvo el doctorado en Ciencia Política y de la Administración por una tesis sobre la diáspora ruandesa establecida en Bélgica, que acaba de publicar a Wanafrica Ediciones.

¿Por qué ha sido tan importante el papel de la diáspora ruandesa en la reconciliación nacional?

Una de las consecuencias del conflicto entre hutus y tutsis fue la desconfianza entre personas de las dos etnias. Desde la diáspora se creó un espacio de diálogo que tenía el objetivo de conseguir la reconciliación por medio del diálogo inclusivo. Los representantes de la pluralidad de ruandeses se sentaron y hablaron sin ningún tipo de impedimento sobre las causas de los problemas en su país y buscaron soluciones para llegar a la paz.

¿Cómo católico, como valora la situación de la religión en el país?

En Ruanda, el 56% de la población es católica. Los domingos, las iglesias se llenan y las misas duran horas. Allá, la Iglesia continúa y sigue la misión de la Iglesia universal. Y, además de la misión espiritual, desarrolla un papel importante en la sociedad: tiene muchas escuelas y gestiona hospitales y centros de salud primaria; y ha estado clave en la reconciliación nacional, a través del sínodo del año 2000.

¿Cómo ayuda su país, desde aquí?

A través de proyectos de cooperación, sobre todo en el ámbito educativo: últimamente, se han becado más de 50 chicas sin recursos para estudiar en la Universidad. También queremos hacer un convenio con universidades catalanas de movilidad de profesorado y estudiantes con el objetivo de fomentar intercambio de conocimiento entre el norte y el sur.

Entrevista realizada por Òscar Martí Navarro para el Full Dominical del 15 de marzo

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... Ver másVer menos
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Ahí tenéis a un israelita de verdad, en quien no hay engaño.

(Jn 1,45-51)