La diáspora ruandesa

Entrevista realizada a Firmin Dusabe, docente e investigador ruandés residente en Vic

09 Mar, 2020

Después del conflicto étnico que acabó con el genocidio de 1994, en Ruanda se ha avanzado en la reconciliación. Es un camino largo y complicado, porque la población continúa sufriendo las consecuencias. Firmen Dusabe, docente e investigador ruandés residente en Vic –es profesor en el ISCRVic-, obtuvo el doctorado en Ciencia Política y de la Administración por una tesis sobre la diáspora ruandesa establecida en Bélgica, que acaba de publicar a Wanafrica Ediciones.

¿Por qué ha sido tan importante el papel de la diáspora ruandesa en la reconciliación nacional?

Una de las consecuencias del conflicto entre hutus y tutsis fue la desconfianza entre personas de las dos etnias. Desde la diáspora se creó un espacio de diálogo que tenía el objetivo de conseguir la reconciliación por medio del diálogo inclusivo. Los representantes de la pluralidad de ruandeses se sentaron y hablaron sin ningún tipo de impedimento sobre las causas de los problemas en su país y buscaron soluciones para llegar a la paz.

¿Cómo católico, como valora la situación de la religión en el país?

En Ruanda, el 56% de la población es católica. Los domingos, las iglesias se llenan y las misas duran horas. Allá, la Iglesia continúa y sigue la misión de la Iglesia universal. Y, además de la misión espiritual, desarrolla un papel importante en la sociedad: tiene muchas escuelas y gestiona hospitales y centros de salud primaria; y ha estado clave en la reconciliación nacional, a través del sínodo del año 2000.

¿Cómo ayuda su país, desde aquí?

A través de proyectos de cooperación, sobre todo en el ámbito educativo: últimamente, se han becado más de 50 chicas sin recursos para estudiar en la Universidad. También queremos hacer un convenio con universidades catalanas de movilidad de profesorado y estudiantes con el objetivo de fomentar intercambio de conocimiento entre el norte y el sur.

Entrevista realizada por Òscar Martí Navarro para el Full Dominical del 15 de marzo

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Mándame ir a ti sobre el agua.

(Mt 14,22-36)