La diáspora ruandesa

Entrevista realizada a Firmin Dusabe, docente e investigador ruandés residente en Vic

09 Mar, 2020

Después del conflicto étnico que acabó con el genocidio de 1994, en Ruanda se ha avanzado en la reconciliación. Es un camino largo y complicado, porque la población continúa sufriendo las consecuencias. Firmen Dusabe, docente e investigador ruandés residente en Vic –es profesor en el ISCRVic-, obtuvo el doctorado en Ciencia Política y de la Administración por una tesis sobre la diáspora ruandesa establecida en Bélgica, que acaba de publicar a Wanafrica Ediciones.

¿Por qué ha sido tan importante el papel de la diáspora ruandesa en la reconciliación nacional?

Una de las consecuencias del conflicto entre hutus y tutsis fue la desconfianza entre personas de las dos etnias. Desde la diáspora se creó un espacio de diálogo que tenía el objetivo de conseguir la reconciliación por medio del diálogo inclusivo. Los representantes de la pluralidad de ruandeses se sentaron y hablaron sin ningún tipo de impedimento sobre las causas de los problemas en su país y buscaron soluciones para llegar a la paz.

¿Cómo católico, como valora la situación de la religión en el país?

En Ruanda, el 56% de la población es católica. Los domingos, las iglesias se llenan y las misas duran horas. Allá, la Iglesia continúa y sigue la misión de la Iglesia universal. Y, además de la misión espiritual, desarrolla un papel importante en la sociedad: tiene muchas escuelas y gestiona hospitales y centros de salud primaria; y ha estado clave en la reconciliación nacional, a través del sínodo del año 2000.

¿Cómo ayuda su país, desde aquí?

A través de proyectos de cooperación, sobre todo en el ámbito educativo: últimamente, se han becado más de 50 chicas sin recursos para estudiar en la Universidad. También queremos hacer un convenio con universidades catalanas de movilidad de profesorado y estudiantes con el objetivo de fomentar intercambio de conocimiento entre el norte y el sur.

Entrevista realizada por Òscar Martí Navarro para el Full Dominical del 15 de marzo

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🤝 Déu compta amb tu!Aquest és el lema de la Diada de Germanor 2026, que celebrarem aquest diumenge 8 de novembre.Una jornada per recordar que l’Església la fem entre tots i que la seva vida i missió són possibles gràcies al compromís i la corresponsabilitat de tots els batejats.Tots som cridats a sumar-hi. Perquè Déu compta amb tu! ❤️ ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Sant Sever, bisbe i màrtir😇🙏Al segle XI un bisbe anomenat Sever era venerat com a màrtir a Barcelona. I en el primer terç del segle VII un bisbe anomenat també Sever va regir l’església de Barcelona durant uns setze anys. Segons una tradició barcelonina, sant Sever hauria donat la vida al Castrum Octavianum, l’actual Sant Cugat del Vallès. Sembla que li haurien travessat el cap amb un clau llarguíssim. I el fet s’hauria esdevingut el dia 6 de novembre. Sant Sever és patró secundari de l’arxidiòcesi de Barcelona.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la nau esquerra de la catedral i església al carrer del seu nom, tot sortint del claustre (C/ Sant Sever, 9). Beneïda l’1 de gener del 1702, se’n va acabar la restauració general el febrer del 2025.🗣 «Per Sant Sever, para el llaç per al gat mesquer», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

(Mt 25,1-13)