La diàspora rwandesa

Després del conflicte ètnic que va acabar amb el genocidi de 1994, a Rwanda s’ha avançat en la reconciliació. És un camí llarg i complicat, perquè la població en continua patint les conseqüències. Firmin Dusabe, docent i investigador rwandès resident a Vic –és professor a l’ISCRVic-, va obtenir el doctorat en Ciència Política i de l’Administració per una tesi sobre la diàspora rwandesa establerta a Bèlgica, que acaba de publicar a Wanafrica Ediciones.

Per què ha estat tan important el paper de la diàspora rwandesa en la reconciliació nacional?

Una de les conseqüències del conflicte entre hutus i tutsis va ser la desconfiança entre persones de les dues ètnies. Des de la diàspora es va crear un espai de diàleg interrwandès que tenia l’objectiu d’aconseguir la reconciliació per mitjà del diàleg inclusiu. Els representants de la pluralitat de rwandesos van seure i van parlar sense cap mena d’impediment sobre les causes dels problemes al seu país i van buscar solucions per arribar a la pau.

 Com a catòlic, com valora la situació de la religió al país?

A Rwanda, el 56% de la població és catòlica. Els diumenges, les esglésies s’omplen i les misses duren hores. Allà, l’Església continua i segueix la missió de l’Església universal. I, a més de la missió espiritual, desenvolupa un paper important en la societat: té moltes escoles i gestiona hospitals i centres de salut primària; i ha estat clau en la reconciliació nacional, a través del sínode de l’any 2000.

Com ajuda el seu país, des d’aquí?

A través de projectes de cooperació, sobretot en l’àmbit educatiu: darrerament, s’han becat més de 50 noies sense recursos per estudiar a la Universitat. També volem fer un conveni amb universitats catalanes de mobilitat de professorat i estudiants amb l’objectiu de fomentar intercanvi de coneixement entre el nord i el sud.

Entrevista realitzada per Òscar Martí Navarro per al Full Dominical del 15 de març