La diàspora rwandesa

Entrevista realitzada a Firmin Dusabe, docent i investigador rwandès resident a Vic

09 Març, 2020
Església de Barcelona

Després del conflicte ètnic que va acabar amb el genocidi de 1994, a Rwanda s’ha avançat en la reconciliació. És un camí llarg i complicat, perquè la població en continua patint les conseqüències. Firmin Dusabe, docent i investigador rwandès resident a Vic –és professor a l’ISCRVic-, va obtenir el doctorat en Ciència Política i de l’Administració per una tesi sobre la diàspora rwandesa establerta a Bèlgica, que acaba de publicar a Wanafrica Ediciones.

Per què ha estat tan important el paper de la diàspora rwandesa en la reconciliació nacional?

Una de les conseqüències del conflicte entre hutus i tutsis va ser la desconfiança entre persones de les dues ètnies. Des de la diàspora es va crear un espai de diàleg interrwandès que tenia l’objectiu d’aconseguir la reconciliació per mitjà del diàleg inclusiu. Els representants de la pluralitat de rwandesos van seure i van parlar sense cap mena d’impediment sobre les causes dels problemes al seu país i van buscar solucions per arribar a la pau.

 Com a catòlic, com valora la situació de la religió al país?

A Rwanda, el 56% de la població és catòlica. Els diumenges, les esglésies s’omplen i les misses duren hores. Allà, l’Església continua i segueix la missió de l’Església universal. I, a més de la missió espiritual, desenvolupa un paper important en la societat: té moltes escoles i gestiona hospitals i centres de salut primària; i ha estat clau en la reconciliació nacional, a través del sínode de l’any 2000.

Com ajuda el seu país, des d’aquí?

A través de projectes de cooperació, sobretot en l’àmbit educatiu: darrerament, s’han becat més de 50 noies sense recursos per estudiar a la Universitat. També volem fer un conveni amb universitats catalanes de mobilitat de professorat i estudiants amb l’objectiu de fomentar intercanvi de coneixement entre el nord i el sud.

Entrevista realitzada per Òscar Martí Navarro per al Full Dominical del 15 de març

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.

(Mt 14,22-36)