De anglicanas a católicas

Entrevista a M. Winsome Durrant, superior de una comunidad inglesa de monjas benedictinas convertidas al catolicismo

25 Oct, 2019
Església de Barcelona

La comunidad Sisters of the Blessed Virgin Mary Kingstanding, de Birmingham (Inglaterra), sintió la necesidad de dejar la Iglesia anglicana para pasar en la Iglesia católica. Fue después de una reunión capitular, en la que acordaron acogerse a la vía que facilitó el papa Benedicto XVI de invitar los anglicanos que querían entrar en la Iglesia católica con una comunión llena. “Fue una gracia del Espíritu Santo”, asegura la M. Winsome Durrant, superior de esta comunidad de monjas benedictinas.

Qué supone este cambio?

Antes éramos protestantes. No estábamos en comunión con Roma, sino bajo el arzobispo de Canterbury. Ahora somos plenamente católicas. Estamos convencidas que es el lugar donde tendríamos que haber estado siempre y creemos que estamos en plena comunión con toda la Iglesia.

Qué cambia de ser monja anglicana a católica?

Antes, como anglicanas, celebrábamos el oficio de la comunión, pero esta celebración no era una misa. Y ahora no tenemos ninguna duda que al altar hay el verdadero cuerpo y la sangre de Nuestro Señor Jesucristo; que somos plenamente católicas. Nuestro líder es el Papa: esta es la diferencia.

Qué representa san Benedicto para vosotros?

San Benedicto es nuestro verdadero padre. Todo aquello que sentimos como católicas es gracias a formar parte de la familia benedictina; y como familia me siento muy próxima a mis hermanos y hermanas, incluso con aquellos que no nos habíamos encontrado nunca. Nos consideramos parte de una querida, grande, amplia, diversa y genuina familia que comparte la misma Regla, los mismos valores, el mismo estilo de vida, la misma espiritualidad.

Entrevista realizada por Òscar Bardají y Martín para el Full Dominical del 27 de octubre

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

El grano creció y se hizo un árbol.

(Lc 13,18-21)