D’anglicanes a catòliques

Entrevista a M. Winsome Durrant, superior d’una comunitat anglesa de monges benedictines convertides al catolicisme

25 Oct, 2019
Església de Barcelona

La comunitat Sisters of the Blessed Virgin Mary Kingstanding, de Birmingham (Anglaterra), va sentir la necessitat de deixar l’Església anglicana per passar a l’Església catòlica. Va ser després d’una reunió capitular, en la que van acordar acollir-se a la via que va facilitar el papa Benet XVI de convidar els anglicans que volien entrar a l’Església catòlica amb una comunió plena. “Va ser una gràcia de l’Esperit Sant”, assegura la M. Winsome Durrant, superior d’aquesta comunitat de monges benedictines.

Què suposa aquest canvi?

Abans érem protestants. No estàvem en comunió amb Roma, sinó sota l’arquebisbe de Canterbury. Ara som plenament catòliques. Estem convençudes que és el lloc on hauríem d’haver estat sempre i creiem que estem en plena comunió amb tota l’Església.

Què canvia de ser monja anglicana a catòlica?

Abans, com a anglicanes, celebràvem l’ofici de la comunió, però aquesta celebració no era una missa. I ara no tenim cap dubte que a l’altar hi ha el veritable cos i la sang de Nostre Senyor Jesucrist; que som plenament catòliques. El nostre líder és el Papa: aquesta és la diferència.

Què representa sant Benet per a vosaltres?

Sant Benet és el nostre veritable pare. Tot allò que sentim com a catòliques és gràcies a formar part de la família benedictina; i com a família em sento molt propera als meus germans i germanes, fins i tot amb aquells que no ens havíem trobat mai. Ens considerem part d’una estimada, gran, àmplia, diversa i genuïna família que comparteix la mateixa Regla, els mateixos valors, el mateix estil de vida, la mateixa espiritualitat.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 27 d’octubre

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

La seva cara es tornà resplendent com el sol.

(Mt 17,1-9)