Ambròs (339-397), essent encara catecumen, fou aclamat bisbe (7 desembre 374), quan anava a posar pau a l’església de Milà commoguda pels aldarulls de l’elecció. La seva caritat amb els pobres i la seva fermesa en la defensa de la fe (contra els arrians) amb escrits i sermons, el van distingir en tot moment: «L’Església posseeix or, no per conservar-lo sinó per fer-lo servir.

No dirà el Senyor: per què tants desgraciats han mort de fam quan tu tenies or? Valia molt més conservar aquests vasos vivents que no pas els vasos de metall!» (De officiis II). És un dels quatre grans Doctors de l’Església, proclamat el 1298. Té una estàtua a la girola de la seu barcelonina.

Per la Mare de Déu de l’Advent, naps i cols, tot ben calent.