Sant Ambròs, bisbe i doctor de l'Església

Sant Ambròs, bisbe i doctor de l'Església

Ambròs (“immortal”) nascut a Tréveris (Alemanya) l’any 340, als trenta anys va ser nomenat governador del nord d’Itàlia, amb seu a Milà. I essent encara catecumen, va ser elegit bisbe de la ciutat per aclamació popular. Gran estudiós de la Bíblia, els seus sermons es van fer molt populars per la solidesa de la doctrina i la claredat de l’exposició. Entre els seus oients més assidus hi havia un jove inquiet: Agustí d’Hipona, a qui batejarà. El 1298 fou proclamat Doctor de l’Església.

1. Memòria de sant Ambròs, bisbe de Milà i doctor de l’Església, que va descansar en el Senyor el dia quatre d’abril, que en aquell any coincidia amb la vigília pasqual, però al qual es venera a la data d’avui, en què essent encara catecumen va ser escollit per governar aquella cèlebre seu, mentre exercia l’ofici de Prefecte de la ciutat. Veritable pastor i doctor dels fidels, va exercir sobretot la caritat envers tothom, va defensar valerosament la llibertat de l’Església i la recta doctrina de la fe en contra dels arrians i va catequitzar el poble amb els comentaris i la composició d’himnes (397). El Santoral el situa el dia 4 d’abril. Patró dels apicultors, venedors de mel i fabricants d’espelmes.
2. Sant Sabí, que és venerat com a bisbe i màrtir. A Spoleto, l’Úmbria (~ 300).
3. Sant Atenodor, màrtir, que, segons expliquen, va ser torturat amb foc i altres suplicis en temps de l’emperador Dioclecià i el prefecte Eleusi, i condemnat a la pena capital, en fallar el botxí, ningú més es va atrevir a degollar-lo, i s’adormí en el Senyor enmig de la pregària. A Síria (~ 304).
4. Sant Urbà, bisbe. A Teano, Campània (s. IV).
5. Sant Joan el Silenciós o l’Hesicasta, el qual, havent renunciat a l’episcopat de Colònia, a Armènia, va portar vida monàstica a la laura de Sant Sabas, en humil servei als germans i en estricta solitud i silenci. A Palestina (558).
6. Sant Martí, prevere i abat del monestir de Sanjon. A Sanjon, a la regió de Saintes, Aquitània (s. VI).
7. Santa Fara, abadessa, la qual, havent governat durant molts anys el monestir de Eboriacum, va ser agregada al grup de les verges que segueixen l’Anyell de Déu. A Eboriacum (ara Faramoutiers), de la regió de Meaux, a la Gàl·lia (657).
8. Passió de sant Carles Gamier, prevere de la Companyia de Jesús i màrtir, el qual, mentre batejava catecúmens, va ser greument ferit per uns pagans que van irrompre violentament, i va morir a cops de destral. La seva memòria se celebra el dia dinou d’octubre, juntament amb la d’altres companys. A la regió d’Ontario, Canadà (1649).
9. Santa Maria Josepa (Beneta) Rossel·lo, verge, que va fundar l’Institut de les Filles de Nostra Senyora de la Misericòrdia i, confiant només en Déu, es va lliurar amb tot afany a procurar la salvació de les ànimes. A Savona, la Riviera, Itàlia (1880).