Sant Antoni Maria Claret, bisbe

Sant Antoni Maria Claret, bisbe

Nascut el 1807 a Sallent, com a sacerdot, es va dedicar a les missions populars, a la predicació als sacerdots i a l'apostolat per mitjà de la premsa. Per donar continuïtat a la seva tasca, el 1849 va iniciar a Vic la Congregació dels Missioners Fills del Cor Immaculat de Maria (claretians). Balmes descriu així l’estil del Pare Claret: «A la trona mai no parla d’heretgies, ni de filòsofs, ni d’impius. Sempre suposa la fe. Poc terror. Suavitat en tot. Parla de l‘infern, però es limita al que diu l’Escriptura. Sempre hi ha una part catequètica». Morí exiliat a l’abadia cistercenca de Fontfreda, prop de Narbona (Llenguadoc).

1. Sant Antoni Maria Claret, bisbe, Ordenat prevere, durant diversos anys es va dedicar a predicar per les comarques de Catalunya. Va fundar la Societat de Missioners Fills del Cor Immaculat de la Verge Maria. Ordenat bisbe de Santiago de Cuba, va treballar de manera admirable per al bé de les ànimes. Quan va retornar a Madrid, va haver de suportar moltes proves per l'Església. Va morir desterrat al monestir de monjos cistercencs de Fontfreda, prop de Narbona, al sud de França (1870).

2. Sants Ciríac i Claudià, màrtirs. A Hieràpolis, de Frígia (data incerta).

3. Sant Procle, bisbe. Va proclamar amb força que la Verge Maria era la Mare de Déu. Va disposar el solemne retorn de les restes de sant Joan Crisòstom a aquesta ciutat i, en el Concili Ecumènic de Calcedònia, va merèixer ser anomenat “Gran”. A Constantinoble (446).

4. Martiri dels sants Aretes, príncep de la ciutat, i tres-cents quaranta companys. En temps de l'emperador Justí, van ser assassinats per Dhu Nuwas o Dun’an, rei dels himiarites. A la ciutat de Najran, a Aràbia (523).

5. Sant Senoch, prevere. Va construir un monestir en unes antigues ruïnes i es va mostrar assidu a les vigílies, a la pregària i a la caritat vers als servents. A la regió de Tours, Nèustria (576).

6. Sant Martí, diaca i abat. Va ser enviat per sant Fèlix, bisbe de Nantes, per convertir els pagans de la regió. Al monestir de Vertou, al territori d’Armòrica, a la Gàl·lia (s. VI).

7. Sant Evergisle, bisbe de Colònia i màrtir. Durant l'exercici de la seva missió pastoral, mentre es dirigia a Poitiers, va ser assassinat per uns malfactors. Prop de Tongeren, a Brabant, Austràsia (~ 590).

8. Sant Maglori. Deixeble de sant Iltut, va succeir sant Samsó com a bisbe de Dol i després va portar vida solitària a l'illa de Serk, segons explica la tradició. A la Bretanya Menor (~ 605).

9. Sant Fromund, bisbe. Va fundar el monestir de monges de Ham i va exercir les seves funcions pastorals mogut per l'amor de Déu. A Coutances, Nèustria (s. VII).

10. Sant Josep Le Dang Thi, màrtir. Quan era militar, va ser empresonat per ser cristià i enmig dels turments no va cedir en la seva fe, donant testimoni davant els seus companys de presó, raó per la qual, va acabar estrangulat en temps de l'emperador Tu-Duc. A Huê, ciutat d'Annam (1860).

11. Beat Lluís Guanella, prevere. Va fundar la Congregació dels Servents de la Caritat i també la de les Filles de Santa Maria de la Providència, per atendre les necessitats dels desemparats i afligits, i procurar-los la salvació eterna. A la ciutat de Como, a Itàlia (1915).
12. Beat Josep Baldo, prevere. Entregat al ministeri pastoral, va fundar la Congregació de les Petites Filles de Sant Josep, per atendre els ancians i els malalts, així com per educar nens i joves. A Ronco all'Adige, a la regió de Verona, Itàlia (1915).