24 D’OCTUBRE

Jornada Mundial per l'Evangelització dels pobles (DOMUND)

Després de la Resurrecció «Jesús s’acosta als Onze i els parla: ‘Déu m’ha donat tot poder al cel i a la terra [arreu]. Aneu a tots els pobles [de tota llengua, raça, nació…] i ensenyeu-los a observar tot lo que us he manat. Jo sóc amb vosaltres» (cf. Mt 28,18-20).

«El penúltim diumenge d’octubre se celebra a tot el món la Jornada Mundial de les Missions (DOMUND). És el dia en què, d’una manera especial, l’Església universal prega pels missioners i col·labora amb les missions… Al nostre món podem veure fàcilment canvis superficials, que deixen les coses com estaven, i canvis ‘a pitjor’, perquè deriven d’accions injustes i que atempten contra la dignitat de l’ésser humà. Davant d’això, els missioners ens demostren que són possibles els canvis ‘a millor’, profunds i reals» (Cardenal Joan Josep Omella, 2018).

► HISTÒRIA DEL DOMUND

  • 1926, febrer: Es publica l’encíclica Rerum Ecclesiӕ, en què el papa Pío XI reafirma la importància i urgència dels objectius missioners programats al principi del seu pontificat i manifesta la seva resolució d’escurçar les etapes per a la seva realització: «L’Església no té una altra raó de ser que la de fer partícip a tota la humanitat de la redempció salvadora, eixamplant arreu el regne de Crist».
  • 1926, 14 d’abril: En aquest context, un breu rescripte de la Sagrada Congregació de Ritus, firmada pel Prefecte Cardenal Vicco, és l’acta fundacional del Diumenge Mundial de les Missions.
  • 1943: Mons. Ángel Sagarminaga, primer director nacional de les Obres Missionals Pontifícies d’Espanya. Promou cinc objectius: pregària, donar a conèixer la tasca dels missioners, estimular la missió entre fidels i preveres, fer conèixer millor l’Obra de la Propagació de la Fe i sol·licitar ajuda econòmica.

Avui també celebrem la festa de sant Antoni Maria Claret, bisbe

Veiem tres atributs principals en el Pare Claret (1807-1870): un teler (fill de teixidors de Sallent); vestit d’arquebisbe amb bonet (ho fou de Cuba el 1850, dedicat plenament al ministeri pastoral, sobretot en defensa dels esclaus i dels pobres, sofrint per aquest motiu atemptats); i amb la presència de la Mare de Déu (que teixir el seu amor per nombrosos pobles de Catalunya i Canàries, deixant el seu nom en la Congregació dels Fills del Cor de Maria, els claretians).

«La finalitat que em proposo és que Déu sigui conegut, estimat i servit de tothom» (Autobiografia 202). Canonitzat el 1950. Claret té una estàtua a la nau esquerra de la catedral de Barcelona.

«Senyor i pare meu! Que et conegui i et faci conèixer. Que t’estimi i et faci estimar. Que et serveixi i et faci servir. Que et lloï i et faci lloar per totes les criatures».