23 DE NOVEMBRE

Sant Climent I, papa i màrtir

Sant Climent I, papa i màrtir

Segons sant Ireneu fou el tercer successor de sant Pere a Roma (92-101) i fou testimoni de la tradició apostòlica. És autor del primer document papal que ens ha arribat: una carta als cristians de Corint on exhorta a la unitat de la comunitat en un moment en el qual greus dissensions l’amenacen: «Vós, Senyor, vau crear la terra, sou just en els vostres judicis, savi en la creació, misericordiós i compassiu; perdoneu-nos les nostres faltes i negligències». Sant Ciril, apòstol dels eslaus, cregué trobar les seves relíquies i les portà a Roma.

També dia 23 de novembre. Sant Columbà, abat

En els inicis de l’Edat Mitjana Irlanda era dels pocs llocs d’Europa occidental que no havia estat envaït pels pobles germànics. Aquesta estabilitat va permetre que des de l’illa sortissin nombrosos monjos a predicar al continent i fundar-hi monestirs. Un d’aquests missioners va ser Columbà (~545-615). Pertanyent a la noblesa celta irlandesa, va entrar al monestir de Bangor. Amb d’altres germans de comunitat va predicar pel centre d’Europa, fundant monestirs (Luxeuil i Bobbio). Fou l’introductor de la confessió individual. Morir el 615 al monestir de Bobbio (nord d’Itàlia).

  1. Sant Climent I, papa i màrtir, tercer successor de l’apòstol sant Pere, que en el pasturatge de l’Església romana va escriure una esplèndida carta als corintis per consolidar entre ells els vincles de la pau i la concòrdia. Avui se celebra el sepeli del seu cos a Roma (s. I).
  2. Sant Columbà, abat, irlandès de naixement, que per Crist es va fer peregrí per evangelitzar els pobles de la Gàl·lia. Va fundar, entre d’altres, el monestir de Luxeuil, que ell mateix va governar amb una estricta disciplina; obligat després a exiliar-se, va travessar els Alps i va construir el cenobi de Bobbio, Ligúria, cèlebre per la seva disciplina i estudis, on va dormir en la pau, ple de mèrits vers l’Església. El seu cos va rebre sepultura aquest dia (615).
  3. Santa Felicitat, màrtir. A Roma, al cementiri de Màxim de la via Salària Nova (data incerta).
  4. Santa Mustíola, màrtir. A Chiusi, la Toscana data incerta).
  5. Sant Sisini, bisbe i màrtir, que, segons la tradició, després de sofrir molts turments, el van matar d’un cop d’espasa durant la persecució de l’emperador Dioclecià. A Cízic, Hel·lespont (325).
  6. Commemoració de sant Climent, que figura com a primer bisbe de la ciutat de Metz. A Metz, Gàl·lia Bèlgica (s. IV).
  7. Santa Lucrècia, màrtir. A Mèrida, Lusitània (306).
  8. Sant Amfiloqui, bisbe, que va ser company al desert dels sants Basili i Gregori Nazianzè i condeixeble a l’episcopat. Va ser il·lustre per la santedat i la doctrina, va entaular moltes batalles en favor de la fe catòlica. A Iconi, Licaònia (395).
  9. Sant Severí, que, reclòs en una cel·la, va dedicar-se a la divina contemplació. A París, ciutat de la Gàl·lia Celta (s. VI).
  10. Sant Gregori, bisbe, que va explicar els llibres sagrats per aclarir a la gent del poble les coses de difícil comprensió. A Agrigento, Sicília (638).
  11. Sant Trudó, prevere, que va donar tots els seus béns a l’Església de Metz i hi va edificar un monestir, on hi va congregar els seus deixebles. A Sarquinium (ara Saint-Trond), de Brabant, Austràsia (695).
  12. Beata Margarida de Savoia, que, en quedar vídua, es va lliurar a Déu al monestir de religioses de l’orde dels Predicadors, que ella mateixa havia fundat. A Alba, Piemont (1464).
  13. Santa Cecília Yu So-sa, màrtir, que essent viuda, per odi a la fe, la van desposseir dels seus béns, la van empresonar, va ser interrogada fins a dotze vegades, i gairebé octogenària, va ser turmentada de tal manera amb assots que va morir a la presó. A Seül, Corea (1839).
  14. Beat Miquel Agustí Pro, prevere de la Companyia de Jesús i màrtir, que en la cruel persecució contra l’Església, com si fos un facinerós, el van condemnar sense judici a la pena capital, i així va aconseguir el martiri que tan ardentment desitjava. A la ciutat de Guadalupe, al territori de Zacatecas, Mèxic (1927).
  15. Beata Maria Cecília (Maria Felicitat) Cendoya i Araquistain, verge, de l’orde de la Visitació de Santa Maria, i màrtir, que en la gran persecució, en veure que les seves germanes havien estat capturades, la mateixa nit es va lliurar espontàniament als milicians i, al costat de les seves germanes, va confirmar el testimoni de la seva fe amb el suprem sacrifici de la vida. A Madrid (1936).
  • Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).
  • Cistercencs: Sant Climent I, papa i màrtir (segle I) i Sant Columbà, abat (615).
  • Companyia de Jesús: Beat Miquel Agustí Pro, prevere i màrtir (1927).
  • Família Franciscana: Commemoració de tots els difunts de l’Orde.
  • Operaris Diocesans: Commemoració dels sacerdots, parents i benefactors difunts.
  • Ritu hispanomossàrab: Sant Climent I, papa i màrtir.

 

Per Sant Climent, el fred reganya (= ensenya) la dent.

Per Sant Climent, el fred reganya (= ensenya) la dent.