Solemnitat de Nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món

Solemnitat de Nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món

Avui, darrer diumenge de l'Any Litúrgic, solemnitat de Crist Rei, instituïda per Pius XI el 1925 al món convuls d'entreguerres. "Regne de pau, justícia i amor" (Prefaci): «Déu és certament un pare i vol el millor pels seus fills. Ell ha dissenyat amb il·lusió un projecte per al nostre món. Compta amb nosaltres per construir entre tots el seu Regne de pau i amor. No ens desanimem si de vegades el Regne de Déu sembla una realitat petita i fràgil. Déu ho farà fructificar amb l'ajuda de la seva gràcia. Que vingui a nosaltres el seu Regne» (Mons. Joan Josep Omella, 24.11.2024).

També, Sant Columbà, abat

Fill d’una nissaga noble irlandesa, Columbà es va fer monjo a Bangor. Estudiós de les Escriptures i dels Pares de l’Església va sentir la crida missionera i juntament amb dotze companys va predicar per Anglaterra, França, Alemanya, Suïssa i Itàlia. El grup de monjos irlandesos es va instal·lar finalment a Bobbio, a la Llombardia. Aquests monjos introduïren la pràctica penitencial de la confessió individual. Columbà morí l’any 615.

1. Sant Climent I, papa i màrtir, tercer successor de l’apòstol sant Pere, que en el pasturatge de l’Església romana va escriure una esplèndida carta als corintis per consolidar entre ells els vincles de la pau i la concòrdia. Avui se celebra el sepeli del seu cos a Roma (s. I).
2. Sant Columbà, abat, irlandès de naixement, que per Crist es va fer peregrí per evangelitzar els pobles de la Gàl·lia. Va fundar, entre d’altres, el monestir de Luxeuil, que ell mateix va governar amb una estricta disciplina; obligat després a exiliar-se, va travessar els Alps i va construir el cenobi de Bobbio, Ligúria, cèlebre per la seva disciplina i estudis, on va dormir en la pau, ple de mèrits vers l’Església. El seu cos va rebre sepultura aquest dia (615).
3. Santa Felicitat, màrtir. A Roma, al cementiri de Màxim de la via Salària Nova (data incerta).
4. Santa Mustíola, màrtir. A Chiusi, la Toscana data incerta).
5. Sant Sisini, bisbe i màrtir, que, segons la tradició, després de sofrir molts turments, el van matar d’un cop d’espasa durant la persecució de l’emperador Dioclecià. A Cízic, Hel·lespont (325).

6. Commemoració de sant Climent, que figura com a primer bisbe de la ciutat de Metz. A Metz, Gàl·lia Bèlgica (s. IV).

7. Santa Lucrècia, màrtir. A Mèrida, Lusitània (306).

8. Sant Amfiloqui, bisbe, que va ser company al desert dels sants Basili i Gregori Nazianzè i condeixeble a l’episcopat. Va ser il·lustre per la santedat i la doctrina, va entaular moltes batalles en favor de la fe catòlica. A Iconi, Licaònia (395).

9. Sant Severí, que, reclòs en una cel·la, va dedicar-se a la divina contemplació. A París, ciutat de la Gàl·lia Celta (s. VI).

10. Sant Gregori, bisbe, que va explicar els llibres sagrats per aclarir a la gent del poble les coses de difícil comprensió. A Agrigento, Sicília (638).

11. Sant Trudó, prevere, que va donar tots els seus béns a l’Església de Metz i hi va edificar un monestir, on hi va congregar els seus deixebles. A Sarquinium (ara Saint-Trond), de Brabant, Austràsia (695).

12. Beata Margarida de Savoia, que, en quedar vídua, es va lliurar a Déu al monestir de religioses de l’orde dels Predicadors, que ella mateixa havia fundat. A Alba, Piemont (1464).

13. Santa Cecília Yu So-sa, màrtir, que essent viuda, per odi a la fe, la van desposseir dels seus béns, la van empresonar, va ser interrogada fins a dotze vegades, i gairebé octogenària, va ser turmentada de tal manera amb assots que va morir a la presó. A Seül, Corea (1839).

14. Beat Miquel Agustí Pro, prevere de la Companyia de Jesús i màrtir, que en la cruel persecució contra l'Església, com si fos un facinerós, el van condemnar sense judici a la pena capital, i així va aconseguir el martiri que tan ardentment desitjava. A la ciutat de Guadalupe, al territori de Zacatecas, Mèxic (1927).
15. Beata Maria Cecília (Maria Felicitat) Cendoya i Araquistain, verge, de l’orde de la Visitació de Santa Maria, i màrtir, que en la gran persecució, en veure que les seves germanes havien estat capturades, la mateixa nit es va lliurar espontàniament als milicians i, al costat de les seves germanes, va confirmar el testimoni de la seva fe amb el suprem sacrifici de la vida. A Madrid (1936).